Amsterdam 2011: 1 de juliol

Avui hem tingut probablement la visita "indoor" més satisfactoria del viatge, el ajuntament/palau reial (també conegut pel nom tant fàcil de escriure i pronunciar com Koninklij). La veritat és que val molt la pena, visitant-lo te n'adones entre altres coses de lo potents que van ser comercial i economicament els neerlandesos.

Després de tanta cultura hem decidit compensar anant de compres.....bé bàsicament la Elisabeth ha anat de compres i nosaltres l'acompanyavem....això sí que consti que ho hem fet per voluntat pròpia i de bon grat....que ja estaveu pensant malament....

Per dinar hem decidit anat a un (o varis) xiringuitos i hem trobat de puta llet la "central xiringuitera de Amsterdam". Es tracta d'un local on tens de tot des de bocatas fins a pasta i carn feta al moment al punt que vulguis, passant per pizzes, fruita i dolços. Tu vas passant per diferents mostradors i quan ja ho tens tos vas a caixa i pagues.....en dues paraules TRE-MENDO..... a més amb una qualitat brutal.

Malauradament el dia s'ha torçat ja que la Elisabeth ha demanat un plat de porc que al cap de dues mossegades ha vist que portava mel, i la alergia ha atacat.....with a vengeance.....així que l'hem portat a l'hotel i quan semblava que ja estava estabilitzada el David i jo hem anat al cine (ja que no hi podiem fer res més per ajudar-la), peròquan ja estavem entrant a la sala Elisabeth ha trucat dient que estava pitjor i el David ha sortit escopetejat cap al hotel.

Total que al final la peli la he vist jo sol i a la hora que he tormat al hotel ja era tardet, o sigui que no se com ha acabat la cosa...suposo que bé ja que sinó m'haguessin enviat un SMS o trucat.....

Amsterdam 2011: 30 de juny

Avui hem marxat de Amsterdam per veure uns quants pobles més de postal.

hem visitat una serie de poblets que estan molt ben cuidats i conservats i que són la estampa típica d'un poble holandés: Edam, Volendam i Markem.

Edam és el poble on es a el formatge del mateix nom, així que el primer que hem fet al arribar-hi ha estat comprar-ne un parell de varietats per fer un tentempié a mig matí, i la veritat és que estaven ben bones.

Edam és el menys turistic dels tres, però potser per aixó és el que més m'ha agradat ja que no està a petar de turistes ni de tendes de souvenirs i pots copsar més u a atmosfera més "normal".

Volendam potser és el més maco dels tres, però al mateix temps és el més turistic i el més massificat. De totes formes val la pena visitar-lo. A Volendam hem dinat en un restaurant decorat tipo anys vint, com que ens han vist "connoiseurs" i gent amb classe no ens han cobrat el Saint Emilion que ens hem fotut.....

El que també us puc dir es que nomenjeu applestrudel, la veritat és que de moment aquest postre en concret el fan bastant pateticament....

Marken és un poblet que fins al 1959 era una illa petiteta que van connectar al continent.

Les cases del poble són bastant peculiars, estant molt juntes entre si i la majoria son de color verd fosc o negre, cosa que li dona un aspecte molt maco al poble. Pel que m'ha semblat a mi diria que a Marken hi vieun gent de més "high level" que tenen els seus mini iots.

Malauradament des de Volerdam hi arriba un barco turistic cada hora i wuan arriben els "ramats" de turistes el massifiquen una mica (i més tenint en compte que es un poble molt petit).

Total que entre poble i poble i tiro por que me toca hem passat tot el dia rodant.

Per acabar d'arrodonir el dia de tornada a Amsterdam hem passejat una miqueta, hem fet una birreta i un parell de partides de billar i cap a l'hotel a descansar que ja tenim una edat i si volem estar en forma demà hem de descansar (que no té per que ser dormir) les nostres 9-10 horetes.

.......Ah sí em deixava una coseta sense importacia....de tornada al hotel anavem parlant de tot i de res, i hi ha hagut un moment en que la Elisabeth i jo hem tingut una diferencia de parers sobre una la cançó "no controles". Jo deia (amb aquella suficiencia/xuleria del que està absolutament segur) que era de Mecano i ella deia (amb la calma i el mig somriure del que veu que el seu "contrincant s'està fotent tot solet i sense ajuda de peus a la galleda) que la cançó era de Olé olé....jo anava tant sobrat que m'he apostat una birra i un apat de "xiringuito" i l'Elisabeth després de preguntar-me amb un somriure de compassió si n'estava segur ha accedit......i evidentment ha guanyat.....si es que no n'aprenc mai.....quant més sobrat vaig més la cago......

Amsterdam 2011: 29 de juny

Encara que sembli mentida, avui hem dormit fins que el cos ha dit prou.

Quan s'han llevat la Elisabeth i el David han anat al museu de cera.....a peu...ja que resulta que avui el metro feia vaga tot el matí....

Toal que després d'una agradable passejada de 45 minuts i una cua de una hora han pogut visitar el puto museu.

Quan han acabat ens hem trobat a un pub irlandés on jo estava fent una cerveseta i llegint i hem dinat.

Després la Elisabeth i jo hem visitat el museu Van Gogh mentres el David feia una birreta (no és un gran fan del senyor de la orella tallada).

Aquest museu ha estat molt millor que el d'ahir i l'hem gaudit molt.

En cabat hem començat a passejar per fer temps fins a l'hora de sopar, però al cap d'una estona a la Elisabeth li ha hagafat un baixon del quinze i jo tampoc estava en plena forma (suposem que la mulladera i el fred d'ahir més el fred d'avui ens ha acabat passant factura), així que hem comprat algo de sopar per emportar i hem tirat cap a l'hotel ben d'horeta......si es que ens estem fent vells.....sniff.....

Amsterdam 2011: 28 de juny

Avui sense que ens ho haguem proposat ha estat un dia tranquilet.

La idea era aprofitar el mal temps per fer visites "indoor", però.la cosa ja ha començat malament quan hem arribat al ajuntament/palau reial i resulta que estava tancat per obres fins divendres.

Sense permetre que això ens desanimés hem anat fins al Rijskmuseum....que resulta que també està en obres i solament es pot visitar un 10-20%.....al mateix preu de sempre aixó sí....

Total que després de visitar en un pim pam el museu hem anat cap a dinar (ja el teniem reservat des d'ahir) sentint-nos una mica estafats.....de l'únic que ha servit visitar el Rijskmuseum ha sigut per a que la Elisabeth confirmés que no li agraden els pintors holandesos.

Fins aquell moment el temps ens havia respectat, peró ha sigut sortir del museu i posar-se a ploure a "full", fins que hem entrat al tramvia.

Despres de la pluja en comptes de refrescar ha pujat la temperatura i la humitat cosa mala, així que hem anat a descansar una estoneta a l'hotel, no tant per recuperar-nos del cansament de avui sinó per recuperar-nos del tute dels darrers dos dies.

La Elisabeth i el David volien anar a visitar el museu de cera, i com que jo no en tenia ganes, hem quedat que quan acabessin la visita m'enviarien un SMS per a que ens trobessim.....i aquí és quan el dia s'ha "tranquilitzat" de cop....

Resulta que quan han arribat al museu, resulta que acabava de tancar, així que m'han enviat el SMS, peró resulta que i ha hagut algun problema i no s'ha enviat (i no han vist el missatge de error).

Així que la parella s'ha estat esperant amb la calor que feia bastanta estona, i quan ja no han suportat més la calor han decidit refugiar-se a un pub.

Jo no se si ha sigut perqué hi estaven bé bevent guiness o si es que a partir de la segona guiness han perdut el mon de vista resulta que han passat dues hores.....i mentres jo al hotel m'havia quedat sobat.....

Total que quan em desperto i veig la hora els hi faig un minimissatge i llavors és quan veuen que el seu missatge no s'havia enviat.....

Així que la tarda s'ha passat de la manera més tonta possible, uns esperant i l'altre dormint .

Quan finalment ens hem retrobat hem continuat fent birres de pub en pub i arreglant el món. A la que ens hem adonat ja eren quasi les dotze i encara no haviem sopat (almenys res sólid).

Per sort teniem localitzat un restaurant indonesi que tanca a les dues i que per la foto de la propaganda semblava guapo...

El que passa es que avui en dia no te'n pots fiar de les fotos...el photoshop fa miracles!!!

El que semblava un palau ha resultat ser un xiringo....afortunadament el menjar (que és el realment important) estava boníssim.

A la hora que hem acabat el metro ja estava tancat, i per acabar-ho d'arreglar s'ha fotut a ploure a bots i barrals...

Després de mullar-nos com uns tontos buscant un bus nocturn que ens portés al hotel hem decidit agafar un taxi i acabar amb patiment.....o aixó ens pensavem......ja que ens ha tocat el taxista més inutil de la ciutat, i tot i que li hem donat la adressa del hotel escrita ha passat de tot i ens ha portat a la estació central (per a que us feu una idea és com si en lloc de portar-vos a St. Julià des de Andorra us portessin a Canillo). En comptes de liar-la hem decidit baixar del taxi i com que tots els busos nocturns surten de la estació central agafar el que va al nostre hotel i donar el dia per tancat.

Evidentmen ttot aixó amb un diluvi constant i amb el fet de que com tots saveu la freqüència del transport nocturn sol ser patètica......total que estic escrivint aquest text a les 3:30 de la matinada.....

Com que demà també toca pluja hem decidit dormir fins que no poguem més i a la tarda ja veurem.....

Amsterdam 2011: 27 de juny

Avui com que feia bo, hem visitat Haarlem, un poble que està a menys de vint minuts en tren de Amsterdam.

En principi serà un matí tranquilet, ja que es un poblet petit que es veu en un matí.....en principi.....

Però com ja us podeu imaginar, amb nosaltres res és tant fàcil.

Resulta que el tren ens ha deixat a les afores del poble al costat del Ikea, i com no podia ser d'una altra manera, en comptes de buscar transport fins al centre del poble, hem dciditanar caminant tot xino xano.....si es que ja us dic que som uns massoquistes.....

Total que després d'una caminata respectable, hem arribat L centre de Haarlem. L averitat es que es tracta d'un poblet cuco i que es maco de visitar, entre altres té una catedral del segle XV amb un organ on hi van tocar Mozart i Haendel.

La curiositat (per dir-ho d'alguna manera) del dia ha estat que passejant pel poble hem passat per davant de la opera del poble i hem vist que estava obert amb gent a dins, i com que teniem set i ganes d'anar al lavabo, ni cortos ni perezosos ens hi hem ficat a dins i hem anat al bar a demanar unes birretes.

Quan el barman ens ha mirat raro perqué parlavem en anglés hauriem haver de començat a sospitar que no era normal wue un dilluns al matí estiguessin oberts i amb tnta gent, i sinó, quan ens ha dit que no tenia cervesa (ja una mica astorat) hauriem de haver deduït que algo passava....peró no......

Total que ens apalancat en un sofà i al cap d'uns minuts ha sonat un timbre i tothom ha començat a tirar cap al teatre, i nosaltres ens hem dit "que bé hem pillat la mitja part de la funció..colemnos-hi!". I dit i fet ens hi hem Nat al teatre amb la resta de la gent com aquell que no vol la cosa.

Resulta que no era una funció, sinó que era un assaig dels "cantors de Haarlem", així que ens hem quedat al fondo de la sala i hem gaudit del concert gratis....

Per aixó han flipat amb nosaltres parlant anglés i demanant begudes alcoholiques al bar....es pensaven que erem part de la companyia.....

Al cap d'una estoneta hem marxat per no molestar i un porter del teatre ens ha hagut d'obrir les portes (ja que havien tancat el teatre quan s'havia acabat el descans) amb una mirada assessina.....

Després del "concert gratis" hem dinat al poble i ens hem tornat cap a Amsterdam.

Després de descansar una estoneta al hotel hem sortit a aprofitar el bon temps i visitar una miqueta més la ciutat i especialment el barri vermell (o sigui a caminar més).

Aquesta tarda hem passat una calor INFERNAL, fixeu-vos si feia calor que fins i tot la Elisabeth ha acabat quexant-se de la calor!!!! Jo això no ho havia vist mai! La Eli passant calor! Inaudit!

A més en aquest puto país al unic lloc on posen el aire acondicionat és als casinos, o sigui que ninals bars ens podiem refugiar de la calor i la xafogor....

El barri vermell és tot un espectacle, la veritat és que tot i haver-lo vist a les pelis, no deixa de ser sorprenent quan el veus en directe.

Hem descobert un fet curiós, a mesura que van passant les hores i s'acosta la nit, la qualitat del "genero" exposat millora espectacularment....i si no saveu de que parlo aneu a la wikipedia i busqueu que hi diu d'aquesta part de Amsterdam.....

Vist que feia més calor a dins dels locals que al carrer, hem decidit sopar de xiringuitos pel carrer i almenys intentar passar la menys calor possible i així aprofitar el temps per caminar una miqueta més... total com que no haviem caminat en tot el dia.....

Per avabar la jornada hem fet un parell de Guiness i hem tornat al hotel passades les dotze (que és quan ha refrescat prou per a que la Elisabeth es poses un jeseiet.....o sigui que nosaltres solament suavem la meitat.....).

En teoria demà toca pluja i aprofitarem per visitar museus i atraccions "indoor"....peró jo jo ho tinc tant clar.....no pot ser que passem d'un extrem a l'altre amb tanta facilitat......o sí..."qui lo sà"......

Amsterdam 2011: 26 de juny

Primer dia sencer a Amsterdam!

Abans de que comenci a explicar-vos com ha anat avui, deixeu-me que us expliqui algo que ahir amb el cansament em vaig oblidar....

Ahir quan vàrem pujar al metro per anar a fer la primera presa de contacte amb la ciutat, vam coincidir amb un grup de joves que semblava que anaven de marxa (anaven tots pulidets i perfumadets....de fet anaven tant perfumats que quan entraves al vagó en comptes de olor a "humanitat" semblava que estiguessis a dins de la perfumeria Júlia) i vàrem tenir la brillant idea de baixar a la mateixa parada que ells i seguir-los amb un "vuelo indiferente" per trobar el lloc de marxa de la ciutat.

Un pla perfecte no? JA!

Baixem a la mateixa parada que els joves, els seguim fins a la sortida intentant que no es noti, i quan ja ens fregavem les mans pensant en lo bé que anava tot i lo llestos que erem, els putos cios es paren a fora de l'estació (enmig de la pluja) i comencen a discutir la jugada...en holandés es clar.....evidentment els tres "viejos" no ens podiem quedar per allà pululant, així que sin prisa pero sin pausa anem tirant cap a una direcció qualsevol confiant que es decidiran aviat cap a on anar i els podrem seguir....però jo no se com s'ho van fer però a la que els vàrem perdre de vista un segon van desapariexer....millor que un ninja!

Total que el pla s'en va anar en orris i vàrem haver de confiar en la foça per anar cap al centre.

Avui no ens ha calgut cap martingala d'aquest estil ja que teniem un pla clar i concret, com que es diumenge i quasi tot està tancat, avui ens dedicarem a passejar amb calma i veure una mica la ciutat en plan tranquil.

Evidentment hem acabat fent la caminata del infinito (devem ser alergics als transports públics) i ens hem patejat bona part del centre de la ciutat sense quasi cap parada tècnica.

Hem anat fins a la esglesia de Sant Nicolàs que resulta que fa misses en castellà (no es que ens hagi agafat un fervor religiós de cop i volta, peró la esglesis es xula i ens ha picat la curiositat), però no hi hem pogut entrar perqué no deixaven entrar els turistes fins al cap de una hora, aixó sí l'edifici per fora mola.

Hem seguit caminant fins al palau reial que també és l'ajuntament i evidentment també estava tancat....almenys a la plaça del devant hem vist alguns artitstes callejeros que eren curiosos....

Hem continuat fins a la plaça Dam (res a veure amb la cervesa) i hem decidit que aniriem caminant tot xino xano cap al Hard Rock Cafe per dinar (podriem haver agafat un tranvia, però som massoquistes).

Pel cami hem visitat un parc la mar de xulo que ens ha recordat (salvant les distàncies) al Central Park i hem escoltat el final d'una funció de òpera amb dos tenors i una soprano alemanys.

A mi l'actuació m'ha deixat bastant grogui....però em sembla que ha sigut més per la mini insolació que he pillat que no pas per la meva sensibilitat musical.....

Finalment després de donar unes voltes pel parc internant-nos entre la "maleza", hem arribat al Hard Rock i hem fet el dinar de los campeones.

Sortint del restaurant ens hem quedat hipnotitzats veient a uns paios que jugaven una partida de escacs gegants. Ha estat interessant, tot i hem vist confirmat que no tenim ni puta idea de escacs, no encertavem ni un moviment dels que feien el jugadors...i tampoc enteniem perqué feien un moviment i no el que nosaltres pensavem que havien de fer......això sí, és divertit veure com la gent del públic no s'estava de donar consells als jugadors i criticar-los quan feien algo que no els hi agradava....tothom és un expert....des de la barrera es clar

Després d'aquest moment intelectualoide, hem decidit anar a llogat un bote i navegar una estoneta pels canals pel nostre compte, però camí del lloguer de botes hem vist el museu de la Heineken i ens hi hem fotut.

La veritat és que ha estat una experiència divertida, ho tenen molt ben montat i tens moltes oportunitats de fer el canelo....i es clar si es pot fer el canelo nosaltres som feliços!

Hem vist una mini peli, hem jugat al DJ Hero (per cert el David ha fallat més que una escopeta de fira....sort que la Elisabeth l'ha ajudat i li ha arreglat una mica el resultat... tot i que ell diu que la culpa era dels botons que no anaven bé), hem fet unes partidetes al futbolín ...per cert la Elisabeth és una golejadora de tomo y lomo i per no abusar cada vegada que marcava un gol es canviava d'equip...també s'ha de destacar el gran sentit del "fair play" del David que quan li tocava treure a ell ho feia des del punt de penal....... de l'equip contrari !!!

Com no podia ser de una altra manera ens hem fotut dues cerveses i mitja, i no n'han caigut més per dues raons, la primera que el David i la Elisabeth han trobat que la Heineken és una cervesa "regular" (o sigui fluixeta) i la segona raó es que no ens han volgut servir més cerveses que les que et donen gratis amb la entrada....sinó potser haguessim begut més .....més que res per acabar de confirmar que realment es tracta d'una cervesa regular ....tot sigui per la ciència.....

Jo no se si ha estat per culpa de les cerveses o que, però hem fet més voltes que uns tontos per trobar el puto lloguer de botes....la veritat és que estava poc senyalitzat, però ha sigut desesperant...especialment quan hem trobat el lloc i resulta que haviem passat per devant com a mínim tres vegades sense veure'l.....si es que sembla que ho fem expressament per caminar més de compte......

Finalment hem pogut navegar una horeta i pico pel canals. Us recomano que ho feu, és una forma divertida i diferent de veure la ciutat....això sí, si podeu pilleu-vos unes birretes i uns snacks i així l'experiència serà perfecta.

Després de la navegada ens ha agafat el baixon i hem anat a l'hotel sense sopar ni res, la Elisabeth i jo hem agafat un petit tentempié pel camí (el David no ha volgut menjar res perqué encara es sentia culpable dels excessos de Hard Rock) i cap a jeure.

Demà si el temps acompanya anirem a visitar el poble de Haarlem que està aprop.

Amsterdam 2011: 25 de juny

Per fi comencen les vacances!!!

Ens ha costat un pepino però al final hem pogut anar a Amsterdam (Berlin haurà de quedar per una altra vegada que no hi hagi "bio hazzard").

Com tots el primers dies, avui poca cosa, cotxe cap a Barna, avió cap a Amsterdam i una primera presa de contacte amb la ciutat de nit.

Malauradament entre que ens ha plogut (i heu de pensar que aquí l'aigua cau amb més força perqué estem a sota lel nivell del mar) i que estavem un pelet cansats dels viatge hem sopat, passejat una miqueta fins a la Plaça Rembrandt (que té molt bona pinta per sortir de copes i marxeta) i cap a jeure....

Això sí hem pogut observar que els holandesos en general i les holandeses en particular són bastant alts de mitjana. La Elisabeth ha trobat una explicació altament científica a aquest fet:

Com que estem als paisos baixos, els holandesos han de ser alts ja que sinó no hi veurien per sobre l'herba.....intentaria explaiar-me més en la teoria de la Elisabeth, peró francament són les dotze passades i el meu cervell ja no va.....solament us puc dir que quan ella ens ha explicat la teoria tenia sentit (per a mi es clar....).

Aixó és tot per avui....."mañana más....pero no mejor porque es imposible" :-)

DIARI DE NOVA YORK: 25 DE JUNY DE 2010

Últim dia....com passa el temps....semblava que era ahir quan em trobava amb una Eli i un David mig zombificats pel jet-lag i el cansanci del viatge per començar la nostra visita a NY...

Tot i tenir solsament un matí plegats, encara hem tingut temps de fer alguna coseta.

A part de passejar (que raro eh?) hem visitat la central de correus i la Biblioteca pública de NY.

Correus és un edifici neo-clàssic ENORME.

La biblioteca estan renovant-la i la tenen tota coberta per fora, així que ens hem hagut de conformar visitant el seu interior. Hem visitat una exposició molt interessant de mapes de la costa i hem comparat les imatges de la biblioteca que surten al joc de cazafantasmas amb la realitat...la realitat té més carisma, peró al videojoc han clavat fins a l'últim detall.

Després d'aquestes dues visites hem anat a dianar a l'hora ianqui ja que l'Eli i el David marxaven a la una cap a l'aeroport.

Un cop han marxat jo he vist el Espanya-Xile a l'habitació de l'hotel mentres feia la maleta (ja que el partit ha estat infumable) i després he fet una sessió doble de cine (Toy Story 3D i Knight and day).

I així es com acaben aquestes vacances....com sempre massa curtes.....però amb l'Eli i el David les vacances sempre són massa curtes....senyal de que amb ells m'ho passo teta....

DIARI DE NOVA YORK: 24 DE JUNY DE 2010

Això s'acaba....sniff....avui ha estat el darrer dia "sencer" que ens queda de vacances.

La combinació del cansament acumulat i la terrible calor que està fent aquests últims dos dies ens ha fet que ens preguem les coses amb calma.

Pel matí hem visitat les Nacions Unides, que és una visita "light" comparada amb altres que hem fet aquests dies.

Per dinar hem anat al Wendy's ja que el David tenia ganes de tastar les hamburgueses d'aquest fast food, i la veritat és que ens hem endut una agradable sorpresa. Les hamburgueses del Wendy's estan a anys llum per sobre de les del Rataburguer i del Burriquín. Sembla ser que el secret està en que al Wendy's la carn és fresca i no ha estat mai congelada. A vegades un petit detall resulta ser el secret del éxit...o com deia el Capità Enciam...."Els petits canvis són poderosos"...

Com que avui hem dinat més d'hora del normal (o sigui: a l'americana), hem aprofitat per anar a veure el nou Iphone 4 (molt xulo per cert, si voleu una descripció més tècnica ja parlareu amb el David) i fer unes cervesetes en un pub mentres veiem com Japó eliminava a Dinamarca del mundial de Sudafrica i com Holanda guanayava al Camerún....i sí l'Eli i el David tot i estar perfectament serens i en perfecte ús de les seves facultats mentals també han mirat el fútbol.....la clau d'aquest misteri és múltiple (i porosa):

Al carrer no hi havia Déu que s'hi estigués de la calor que feia,
Estaven fent la digestió i tenien tota la sang a l'estómac (que és l'estat ideal per veure el fútbol si no n'ets aficonat) i
S'han entretingut fent-me preguntes sobre els equips, les regles del joc i altres curiositats del món del fútbol que segur que els hi seran d'utilitat quan juguin al trivial.

Per no trencar la tradició hem anat a l'hotel a descansar una estoneta i després hem anat a fer un soparet "lleuger" (si es que això és possible) al Carmine's. Mentre nosaltres menjavem uns clamarssets a l'andalusa i una amanideta (els diminutius són irónics) hem vist passar uns peacho de plats (lassanya tipo empire estate, osso buco de mitja vaca, el postre Titanic que pot alimentar a una família sencera durant una setmana, etc...) que ens han fet prometre'ns a nosaltres mateixos que hi tornarem per tastar-los....això sí, sense haver menjat el dia abans per poder fer lloc a tal quantitat de teca....

Per fer baixar el sopar hem fet una passejadeta i hem descobert el Bryant Park, una esplanada de gespa al mig de la Ciutat que de nit està iluminada amb uns súper focos des de uns gratacels propers on sembla que sigui de dia fins hi tot a les deu de la nit. El parc en ha molat molt, la veritat és que és un lloc ideal per anar-hi a fer un picnic o a espatarrar-se a la gespa i fer una migdiadeta o llegir un llibre amb tranquilitat....s'ho monten bé el putos novaiorquesos....sí, sí, sí.....

Ara toca acabar de fer les maletes i preprarar-se per tornar a la feina.

DIARI DE NOVA YORK: 23 DE JUNY DE 2010

Avui hem fet un dia tranquilet, es nota que ja estem a la recta final de les vacances i que les energies comencen a anar justetes....

Per començar el dia hem visitat el museu Guggenheim d'art modern. I hem confirmat que nolsaltres no som gaire "moderns". A part d'un parell o tres de coses, el que més ens ha agradat del museu és l'edifici en sí, la veritat és que és una joia arquitectònica tant per fora com per dins.

Ens hem pulit el museu bastant rapidet, i per fer temps fins a l'hora de dinar el David i jo hem a anat a una botiga d'informàtica a xafardejar una miqueta.....no fos cas que hagués sortit alguna novetat revolucionària des de la última visita al JR.....i la Eli ha anat a una botiga de joguines i articles per festes infantils i ha estat com deixar a un nen suelto en una tenda de carmels! Entre les joguines per l'Hector, llapisos, pintures, colors, llibretes, etc...és sorprenent que no li hagi fet més mal a la tarja.....les seves "declaracions a la premsa" han estat...."sort que a Andorra no hi ha una botiga com aquesta".

Per dinar hem anat al Loup Cafe i en hem demanat la Deluxe Burguer, una mega-hamburguesa tremenda.

Després de bastantes deliberacions hem arribat al veredicte de que aquesta és la millor hamburguesa de totes les que hem tastat a NY...i això no és "moco de pavo" ja que les altres competidores havíen deixat el pabelló hamburguesil molt alt....

Després de dinar -i com ja és tradició en aquest viatge- hem anat a l'hotel per descansar una miqueta i fugir de la calor asfixiant que feia avui al carrer, i deprés la Eli ha marxat a fer un "raid" al Toys'R'Us de Times Square per acabar de comprar alguna coseta més per l'Hector.

Mentrestant el David ha pujat a la meva habitació i ha procedit a deixar-me al Vaio X net de "basura informàtica"... el PC m'ha quedat "niquelao".

Com que la temperatura no tenia pinta de baixar fins a nivells tolerables, hem fet el que qualsevol persona hagués fet en el nostre lloc, ens hem tancat en un pub a fer unes cerveses fins a l'hora de sopar.

Amb tanta calor no teniem gaire gana, així que hem fet un sopar lleugeret (per compensar els excessos d'ahir) i ens hem anat al retiro. Això sí, el sopar ha tingut el seu moment de tensió quan la Eli ha descobert tot just a la primera mossegada del seu sandwich que hi portava API!!!! Afortunadament se n'ha adonat abans d'ingerir-lo i ens hem evitat una visita al hospital...i no precisament turística....

DIARI DE NOVA YORK: 22 DE JUNY DE 2010

Segon dia fora de Manhattan.

Avui hem anat fins a Queens per visitar els barris de Flushing i Corona.....començo a sospitar que ens ha agafat per fer viatges de metro de més de 30 minuts per poder passar-nos una estona moneant amb els nostres gadgets (Ipad, Asus i Ebook).

El barri de Flushings té una Chinatown més gran que la de Manhattan, i bastant menys turística....aquí no ens han ofert cap article caigut de un camión....

La veritat és que Flushing és més semblant a un poblet de l'américa profunda que a un barri d'una de les ciutats més cosmopolites del món.

També hem visitat el jardí botànic que hi ha aprop (i per aprop s'ha d'entendre que no hem hagut de caminar més de 45 minuts).

Com deien en aquella série "me l'imachinava més gran"....o potser més exhuberant..... però no es pot negar que tenia plantes per donar i vendre....després de dinar en un petit restaurant afganés, hem fet una altra "petita" caminadeta i hem anat fins al Corona Park, un parc que està al costat de l'estadi dels Mets i de les pistes de tenis de Flushing Meadows on es juga cada any el US Open de tenis.

Quan ha començat a ploure hem anat cap al metro i hem tornat a la civilització.

Després de descansar una estoneta a l'hotel, hem anat a fer un parell de birres per anar fent gana.

Avui hem sopat al restaurant italiá Carmine's, on ens hem fotut una mega-super-hiper plata de espaguetis marinara amb mandonguilles del tamany de pilotes de tenis que estava TREMENDA....ens hem posat fins al cul de pasta, el David n'ha menjat tanta que se li ha posat cara de mandonguilla i l'hem hagut de portar rodant fins al hotel....

La Eli s'ha demanat de postre un Italian Cheesecake (també gegant) que també estava boníssim.

A més de bon menjar i de porcions de tamany XXXXXXL resulta que els preus del Carmine's són baratíssims, els tres hem sopat per 50 dólars.

Fixeu-vos si les porcions són grans que tothom surt amb una bossa amb el que no s'ha pogut acabar per poder-s'ho acabar a casa (aquí els hi diuen doggie bags)...i la majoria de doggie bags no són petites.

Mentres escric això encara estic fent la digestió.....i és la UNA DE LA MATINADA PASSADES!!!!! Segur que avui he recuperat en un àpat tot els quilos que he perdut desde que he començat la dieta, però ha valgut la pena....jaw jaw!!!!

DIARI DE NOVA YORK: 21 DE JUNY DE 2010

Avui ha estat un dia atípic, en principi havíem de anar a Coney Island a passar-hi el matí, però primer hem fet una primera paradeta al......JR!!!!!! .....on el David ha ampliat la RAM del seu nou Asus fins a 2Gb, i com que ens han dit que estaria muntada en uns 45 minuts hem decidit anar a una tenda de rol que hi ha prop del Empire State per fer temps.

La tenda de rol era brutal.....ens ha recordat les tendes que hi havia a BCN fa uns 15-20 anys, atepeïda de jocs de rol, de taula i de tota mena de coses "jugables", malauradament hem descobert que el sistema de la nova edició de Chtulhu no mola gaire, així que no hem comprat res.

Un cop recollit el Asus amb els nous 2 giges de memòria ja instal.lats, ens hem dirigit cap a Coney Island, que paradoxalment no és cap illa i que està al quinto coño (hi hem trigat quasi una hora en arribar-hi en metro!!!).

Hem aprofitat el llarg trajecte per llegir (la Eli i jo) i per monear amb el Asus (el David evidentment)..... i aquí és quan les coses s'han començat a torçar, ja que el Asus ha començat a fer el burro quan es feia el shutdown...una de cada dues vegades el windows tancava però el PC continuava encés.....com us podeu imaginar això ha trasbalsat bastant al David.....com segur que ja havieu deduït tots els que el coneixeu una miqueta.

Mentres el David patia en silenci pel Asus, hem tastat un dels hot dogs del mític Nathan's i després hem dinat a un "xiriguitou" al passeig marítim que ens ha transportat a principis dels anys vuitanta per la seva decoració (per dir-ho d'alguna manera...bàsicament no l'havien reformat des d'aquella época com a mínim...).

Tot Coney Island és com un tros de NY que s'ha quedat aturat en el temps, si et transportessin allà mentres dorms al principi no sabries dir si es que t'hi han portat amb un Delorean o amb una Stargate.....

El David i la Eli han pujat al Cyclone, una de les muntanyes russes més conegudes del món (en part gràcies al cine i a la tele). Es tracta d'una muntanya russa tipo estampida, construida al 1927. Estem parlant d'una estructura de fusta que té més de VUITANTA ANYS!!!!! A mi solament de pensar-hi que passaria si una colònia de termintes hi anés a parar allà ja m'agafa un jamacuco, o sigui que jo m'he quedat a terra ferma mentre els nostres dos addictes a l'adrenalina hi pujaven sense haver fet ni testament....

Com que el David no es podia treure del cap els problemes del Asus i com que el sol queia com si estigués en plan super-nova, hem decidit tornar a Manhattan, el David i jo per anar al JR a cantar-lis les quaranta i la Eli a comprar al SoHo.

Finalment el problema del Asus era que ens havíen vengut una memória més ràpida del que accepta la placa mare del PC i la cosa s'ha arreglat fàcilment....però no ràpidament..... no havia vist mai tanta burocràcia fora de Govern i Comuns....hem hagut de fer cinquanta mil papers i viatges d'un lloc a l'altre de la botiga per poder aconseguir que ens posessin la RAM correcta....semblava la escena del burócrates de la peli Els dotze treballs d'Asterix.

Un cop solucionat el problema PC-istic hem anat a l'hotel a esperar a que la Eli acabés la seva ratzia compril.

La Eli ha arribat arrebentada, ha caminat més avui de tenda en tenda i ha donat més voltes dins de cada botiga que si s'hagués fet el Metropolitan dues vegades seguides...així que com a deferència cap a ella hem anat a fer un tast de cerveses a una cerveseria del costat on ens han portat un "pirulou" (segons el David aquest és el terme tècnic en anglès) amb vuit cerveses diferents i a sopar a un japonés del costat de l'hotel especialitzat en barbacoa estil japonés.....després ja se'ns ha "escalfat el morro" i hem fet una petita passejadeta per fer un parell de birres més.....això demostra que és igual lo destrossada que estigui, que per una cervesa la Eli va on faci falta!!!!!

DIARI DE NOVA YORK: 20 DE JUNY DE 2010

Avui era el dia d'improvisar, la idea era no fer plans, decidir on voliem anar sobre la marxa i anar "vagant" per la ciutat i deixar-nos portar per la força.

O sigui, básicament un dia de caminata non-stop....i sense que ningú ens hi obligués!!!!

Primer ens hem dirigit a Wall street i hem visitat el districte financer, hem aprofitat per visitar una llibreria i encara no se ben bé com, hem acabat al JR....i com que la providència ens ha portat cap allà, hi hem entrat i hem acabat comprant unes cosetes sense importància......

El David s'ha comprat una bossa per portar un Asus Eee...i com que ja tenia la bossa no ha tingut altra opció que comprar el Netbook....lógic no?

Jo he deixat el sentit comú a l'hotel i m'he comprat un Vaio X.....peró es que és tant mooonoooo i compacte, i lleuger i mooonooo i mola i.......suposo que no cal que continui oi?

Després d'aquesta petita parada técnica, hem anat cap a Tribeca, hem creuat per Canal street a Chinatown (on ens oferien pel carrer Rolex i bolsos de marca "caiguts d'un camion" en plan clandestí....semblava que ens estiguessin oferint drogues en comptes de relllotges i bolsos !!!) i hem acabat el matí al SoHo....que és on l'Eli ha trobat totes les tendes de roba que ha de visitar per fer-li mal a la tarja de crèdit. La veritat és que veient el preus no m'extranya que ja ens hagi dit que necessitarà com a mínim quatre hores per poder "pentinar" la zona......

Hem aprofitat per dinar al SoHo i després hem anat al hotel a deixar les compres (o sigui els PCs) descansar una mica i continuar vagabundejant per la ciutat.

Tot caminant i xerrant ens hem trobat que habiem pujat fins a Central Park (i això que en principi haviem d'anar a Rockefeller Center), hem fet unes cerveses en un parell de bars bastant guapos...i cars....sobretot el del hotel Plaza de Central Park on ens hi hem estat més de dues hores xerrant de tot una mica. Quan hem mirat el rellotge ja eren les deu de la nit!!! O sigui que hem tornat caminant tot xino-xano cap a l'hotel. Pel camí hem fet un soparet lleuger a base de pollastre i això ha estat tot.

És paradoxal que el dia que probablement hem caminat més ha estat el dia que menys destrossats hem acabat...cansats sí, però no reventats...quines coses eh?

DIARI DE NOVA YORK: 19 DE JUNY DE 2010

Avui hem "vuelto a las andadas".....en tots els sentits de la frase.....

Hem visitat el Metropolitan Museum of Art, el museu més gran de NY. El museu és ENORME, ocupa vàries mançanes de la cinquena avinguda just al costat de Central Parc (i a Manhattan les mançanes no són el que es diu petites).

El museu és tan gran que necessitaries varis dies per veure totes les exposicions dedicant-li el temps que es mereix cadascuna.

Nosaltres hem fet una repassada exhaustiva a la exposició de l'antiga Grécia (com no podia ser d'una altra manera anant amb el David) i després hem fet una visita més normal (o sigui sense parar-se a examinar exhaustivament TOTS el objectes exposats) del pabelló Romà, Egipci, la American Wing i les exposicions de pintors Europeus, la de Picasso i la dels pintors del segle XIX (Monet, Cezanne, Van Gogh, etc....).

Amb això hem arribat a les dues de la tarda passades i -evidentment- destrossats (almenys un servidor "no sentía las piernas"). Així que hem anat a dinar i hem tornat a l'hotel a descansar una miqueta abans de sortir a fer unes compres per la ciutat.

L'Eli és la única que ha comprat alguna cosa, el David volia comprar el joc de rol que ja us he explicat, però resulta que la tenda de rol tanca a les sis de la tarda...i nosaltres hi hem anat a les set....i jo he trobat una jaqueta de cuir super barata però no tenien la meva talla.....

A mi hem feien tant mal els peus que als 20 minuts de les compres he decidit tornar cap a l'hotel i descansar una miqueta més per estar en forma per la nit ja que el pla era sortir a fer unes copichuelas.

Malauradament el pla se n'ha anat en orris ja que al David li ha agafat un yuyu estomacal i no hem pogut sortir de copes. Hi ha vàries teories sobre que li ha passat al David:

a) S'acosta mal temps per d'aquí un dia o dos, i com sabeu aquests canvis de temps el destaroten bastant...i aquesta vegada li ha destarotat el estómac.
b) Alguna cosa que ha menjat li ha sentat malament....tot i que els aperitius han estat compartits i els demés no hem tingut cap problema i de segon ha menjat salmó a la planxa.....
c) Per si no ho sabieu, una de les missions sagrades del David per aquest viatge era menjar hamburgueses púrament americanes per trobar la millor hamburguesa de NY.....i avui els déus de l'hamburguesa l'han castigat per abandonar la seva missió i menjar PEIX (que com tothom sap és l'arxienemig de les hamburgueses)....per cert aquesta teoria tant raonable i científica és meva....o sigui que ha de ser la bona no? Tots sabeu lo extremadament científic i racional que sóc.....

O sigui que avui el dia s'ha acabat una mica abans del que estava planejat, però aquestes coses passen....."unas veces se gana y otras se pierde....las vacaciones son así" que deia aquell, ahir va ser un dia rodó i avui no tant....o com diria un que jo em se "karma es karma".

DIARI DE NOVA YORK: 18 DE JUNY DE 2010

Avui ha sigut un dia complert...jo encara diria més....ha estat.....LE.....wait for it......GENDARIO!!

A primera hora hem agafat un barco que ens ha fet una ruta pel riu súper guapa.

Podíem escollir entre dos circuits, el de dues hores i el de 75 minuts. Segur que us preguntareu "quina diferéncia hi ha entre els dos circuits?", doncs jo tambné m'ho he preguntat. La resposta que m'ha donat el tio de la taquilla ha estat demolidora....

La diferencia entre un circuit i l'altre és que un dura dues hores i l'atre 75minuts!!

Solament ha faltat que em acabés la frase amb un "eshtupit!!".

Així que després d'escoltar una explicació tant completa i raonada hem decidit fer el circuit de dues hores (ande o no ande csballo grande).

El circuit és super complert, passes a tocar de l'estatua de la llibertat, i arribes fins a Nacions Unides passant per sota del pont de Brooklyn i el Manhattan Bridge i gaudeixes d'una panoràmica immillorable del skyline de NY.....ah sí! també veus Nova Jersey (que a vegades sembla que sigui la germana pobre de Nova York).

De regal hem pogut gaudir en directe i de prop dels entrenaments de les avionetes que participaran a la carrera aetia acrobàtica de Red Bull que és farà aquest cap de setmana.....un luxe inesperat.....veure passar les avionetes a tota llet per l'eslalom en vol rasant i fent acrobàcies a menys de 50 metres de on estàs es guapíssim.

Per dinar hem anat a un altre local mític de la ciutat, el P.J. Clarcke's. Mireu si és conegut que per arribar-hi et diuen que pujis al primer taxi que trobis i li diguis al taxista que vols que et porti a P.J. Clarcke's.... i si no sap on és et diuen que et baixis del taxi i n'agafis un altre perqué aquest taxista és un inútil.....

El David i jo ens hem demanat una hamburguesa CADILLAC que estava tremenda (fent justícia a la fama del local) i l'Eli s'ha demanat uns ous a la Benedict que també estaven tremendos.....tot regat amb unes bones cerveses (quan vingueu als USA proveu la Boston Lager de la marca Samuel Adams...sorprenentment bona tenint en compte que és ianqui).

Ah sí, he de corregir una cosa que vaig explicar el dia del famós picnic...resulta que els pares del David no ens havien donat l'adressa del P.J. Clarcke's tant malament, el que passa és que nosaltres en comptes de tirar cap al nord vàrem tirar cap al sud i dona la puta casualitat que el Smith and Wollenski està pràcticament al costat del P.J.......que cosas eh?

Els plans per la tarda no estaven gaire clars i hem decidit anar a veure que feien al cinema i de passada passar pel teatre on fan el musical de Wicked a veure si hi havia sort i pillavem entrades (ens havien dit que les entrades estaven totes venudes des de un mes abans).

Doncs ha sigut arribar i moldre, solament arribar al teatre ens han dirigit cap a la cua per pillar entrades de reserves cancelades i en menys de tres minuts ens han donat tres entrades a preu normal situades en un lloc de puta mare......ha sigut tant fàcil que el David no s'ho podia creure (anava dient "no pot ser....té que haver truco....ha sigut massa fàcil").

Per fer temps fins a l'hora del teatre hem acompanyat a l'Eli mentres anava de compres....la veritat és que si el David i jo ens controléssim la meitat que es controla ella, gastariem bastants menys diners.....

Wicked és BRUTAL, us el recomano i pel que em diuen els companys s'entén força bé si has llegit el llibre, encara que el teu anglés sigui justet.

O sigui que com podeu veure avui entre la sort i les nostres eleccions hem tingut un dia rodó......I A MÉS QUASI NO HEM CAMINAT!!!!!! Increïble peró cert.....

DIARI DE NOVA YORK: 17 DE JUNY DE 2010

Avui hem tingut un dia completet, a primera hora hem pujat al Empire State Building i hem pugut gaudir d'una de les vistes més espectaculars de NY. No hi ha res com pujar al edifici més alt d'una ciutat per descobrir-la i admirar-la plenament.

A més al anar a primera hora no hem fet pràcticament cua....reecordeu que el passatemps nacional dels ianquis es fer cua, fan cua per tot!!!! i de bona gana!!! nosaltres els llatins no tenim aquesta paciència (o ressignació).

Després hem continuat culturitzant-nos i hem anat al MOMA (Museum of Modern Art), aquesta vegada no hem patit tant perquè el museu és bastant més petit que el d'ahir, això sí, hem descobert que nosaltres no som gaire "moderns", ja que solament ens ha agradat un 10% de tot el que hem vist. Això sí, el David ha descobert que la Kimi té una vena artística moderna important....i has aquí puedo leer.

Per dinar hem anat a una hamburgueseria súper auténtica on hem gaudit d'unes hamburgueses molt bones i d'un local amb molta personalitat i carísma. A més es tracta d'un lloc que si no saps on és no el trobes no fart de vi.....si us porteu bé, ja us direm on està.....si ens convideu a anar amb vosaltres a NY :-)

Encabat de dinar hem dedicate la tarda a l'activitat cultural per excelència.....ANAR DE COMPRES.

Primer hem fet una paradeta al Forbiden Planet on la Eli ha comprat uns daus, i jo tres còmics (quina sorpresa eh?), el David buscava una nova edició de la Llamada de Chtulu, per estrenar-la a Central Park, però no hi ha hagut sort...de totes maneres ja tenim localitzades un parell de tendes de rol on segur que el tindran.

Després hem anat a JR una de les botigues d'elèctronica més grans de la ciutat, jo m'he comprat una funda pel Ipad i el David ha bavejat emb el Vaio X i amb un Asus Eee que té una autonomia de 10 hores.

Finalment ham anat a la Century 21st., l'outlet més gran i famós de NY. Tots els articles estan súper rebaixat (més d'un 50% com a mínim!). Tot i el bons preus no hem comprat gaire, de fet el David ha "desertat" als 10 minurs i se n'ha tornat al JR.

per finalitzar un dia tant complet hem anat a sopar a un italià....en roincipi a fer una mega-pizza, però quan hem vist el menú ens hem oblidat. la pizza i hem demanat altres plats que estàven tremendos.

DIARI DE NOVA YORK: 16 DE JUNY DE 2010

Que no us enganyin, culturitzar-se CANSA.

Avui hem visitat el museu d'história natural, i si us penseu que ha sigut un dia descansat esteu molt equivovats.

El museu ocupa tota una mançana de pisos i té cinc pisos.

Ens hi hem estat visitant-lo unes quatre hoes i excepte per trenta minuts de estar sentats al planetari no hem parat de rodar pel museu.

Hem "viatjat " a tots els els continents menys Europa i la veritat és que cap al final de la visita a les nostres cames els semblava que havíem viatjat a Africa a peu literalment....hi ha hagut un moment en que ja estàvem tant destrossats que l'únic que voliem era trobar la sortida i anar a dinar. De fet camí de la sortida hem trobat una sala que no havíem visitat i en la única cosa en la que podiem pensar era "una altra sala no si-us-plau, no podem més" ... o sigui que queda demostrat que la cultura en dosis massa grans pot arribar a ser perjudicial tant pel cos com per la cordura.......


El museu és reralment espectacular, i s'hi troben animals dissecats de pràcticament totes les espécies, es nota que el van fundar en una época en que l'ecologisme i els drets dels animals eren una cosa desconeguda.

També hi ha exposicions de les diferents cultures "salvatges" o aborigens dels diferents llocs del món no civilitzat (básicament tot el que no era el món del home blanc).

A la tarda ens ho hem pres amb una mica més de calma i "solament" hem visitat el museu de cera de Madame Tussaud i un altre de curiositats que estan a un pas de l'hotel.

Com podeu veure ni estant destrossats podem evitar visitar coses.....com els hi he dit a l'Eli i el David "els meus peus estan escribint la seva própia declaració d'independéncia...."

Que hi farem, almenys "moriremos con las botas puestas" que deia aquell.

DIARI DE NOVA YORK: 15 DE JUNY DE 2010

Avui ha estat un dia tranquilet i de relax, ens hem aixecat tard i hem fet un picnic a Central Park.

Deixeu que us expliqui com funciona un picnic amb l'Eli i el David.....

Bàsicament es camina unes dues horetes pel parc, es descansa a l'ombra una estoneta llarga aprofitant per llegir algo al Ipad o veure alguna série al móbil (que una cosa és que estem a la natura i l'altra que siguem uns bàrbars sense tecnologia.....llàstima que Central PArk no tingui Wi-Fi.....) i després SE SURT DEL PARC I ES VA A UNA HAMBURGUESERIA A DINAR!!!!!!!

El pla peró no ha sortit del tot bé, ja que a l'adressa que ens havien donat els pares del David per una mega-hamburgueseria resulta que estava el mític (almenys per a nosaltres) restaurant Smith and Wollenski..... així que amb tot el dolor del nostre cor en comptes de menjar hamburgueses ens hem hagut de sacrificar i anar al restaurant i menjar una carn tremenda amb un Saint Emilion i de postres un mega-pastíS de xocolata negríssima.....quina pena oi? Haw haw rajado haw!!!!!!

Entre fet i fotut hem acabat de dinar a les cinc passades, o sigui que hem anat cap a l'hotel a fer la digestió i després hem anat a Macy's a fer les primeres compres del viatge. Pel preu a Andorra d'una camisa Polo Ralph Lauren me n'he comprat dues i uns Dockers la mar de xulos, el David també s'ha firat bastant....i la Eli ha s'ha contenit a l'espera del que pugui trobar a l'outlet que hem de visitar uns d'aquests dies....però també ha "picat" amb algo.

Estàvem tan plens encara del dinar que hem sopat una cerveseta i ens hem anat al retiro d'horeta, que demá toca culturitzar-nos i per fer-ho hem d'estar en forma tant física com mentalment.

DIARI DE NOVA YORK: 14 DE JUNY DE 2010

Avui com ja sabeu, hem visitat Little Italy i Chinatown.

Little Italy s'hauria de dir Tiny (minúscula) Italy, ja que els xinesos els hi han anat menjant terreny i al final Little Italy s'ha quedat en un carrer i mig.

En canvi Chinatown està en plena expansió, sembla que vulguin competir amb la Xina real....qualsevol dia d'aquest es munten una Little Muralla Xina (situada al que queda de Little Italy per exemple).

A Little Italy hem fet un petit "tentempié". Jo uns canoli i l'Eli i el David han fet un gelato. Parlant de gelato, el gekat de xocolata de Little Italy te regust de café i no té gaire cacao o sigui que si voleu un gelat de xocolate-xocolate millor que aneu a un altre lloc....el de Tokio no està malament.....

Avui no ens hem liat al metro, es clar que tampoc hem anat gaire en metro, hem preferit fer la "mitja marató turística" i hem caminat el que no esta escrit.....LITERALMENT....no penso escriure tot el que hem caminat.....no vull traumatitzar-me a mi mateix recordant-ho....

Avui el David ha pogut trancar la "maldición del pato laqueado" i s'ha fotut un pedacho de cacho de Pato que no se'l saltava un galgo....i a més depressa, que si no el cambrer li pegava....quan un xino et serveix el menjar i abans d'acabar de servir-te et diu "va come!" COMES i rapidito.....

Després de dinar hem anat a l'hortel a recollir les entrades pel Fantasma de la Opera que havíem encomanat...i ja que estavem allà hem aprofitat per descansar una horeta i mitja...

Per fer temps fins a les viut del vespre (que és quan començava el musical) hem pujat fins a l'Apple store a veure si compravem algun gadget o accessori, peró tal com hem descobert a la Apple Store solament hi ha tres classes de productes:

1.- Coses que no vols comprar
2.- Coses que no pots comprar si no ets ianqui (iphones)
3.- Coses que vols comprar peró que s'han esgotat (fundes
del Ipad, el kit de camera)

El David ha agafat un "petit" rebot amb Apple i ha estat a punt de renegar del Ipad i de tots el productes de Apple.

Per tornar a l'hotel ja ens tornavem a trobar valents i hem caminat una estoneta més (si aixó no és massoquisme ja em direu que és) i pel cami hem visitat una exposició de teles 3D de Sony que tenia uns sofàs comodíssims.....i els video jocs en 3D tampoc estaven malament.....

Com que sembla que la única manera d'impedir que ens castiguem a nosatres mateixos amb mega-caminates és tancar-nos a veure algun espectacle, hem anat a veure el Fantasma de la Opera.

La obra está bastant bé, peró li haurien de canviar el nom.....s'hauria de dir el Fantasma de la NEVERA.....l'aire acondiconat etava tant fort que si et decuides entres en hibernació profunda abans del final del primer acte....

Aixó ha estat tot per avui, demá si el temps es bó ens ho prendrem amb calma i farem un picnic a Central Park...tot i que segur que trobarem alguna excusa per tornar a fer una "caminata del infinito".....

DIARI DE NOVA YORK: 13 DE JUNY DE 2010

Es veu que ahir vaig anar massa ràpid a l'hora de tancar la entrada del dia, resulta que encara faltava L'ANÉCDOTA del dia.....

Resulta que després de despedir-me de la Eli i el David, quan la Eli va anar a desfer la maleta abans de ficar-se al llit va descobrir que a la seva maleta li havia "crescut" un candau.

Malauradament el que realment va passar es que no era la seva maleta, sinó que l'Eli va agafar la maleta d'una altra pobra senyora.....comencem bé el viatge eh?

Si a més afegim que el sopar li va disparar l'alergia i que pràcticament no ha dormit, podem dir que per la Eli les vacances própiament dites encara no han començat....

Així que aquest matí m'he despertat a primera hora del matí amb una nota que m'explicava que la Eli i el David havien marxar a l'aeroport a recuperar la maleta bona i retornar la equivocada.....

Jo en comptes de fer el que tothom espera de mi (o sigui tornar-me a clapar un parell més d'hores) he baixat a esmorzar i he sortit a passejar per la ciutat una estoneta......jo no sé si es que estic madurant, m'estic fent vell o és que tanta dieta m'ha transtornat més del que em pensava, però em sembla que és la primera vegada que faig una cosa com aquesta voluntàriament........

Mentre jo descobria que a NY els diumenges al matí tot està tancat fins com a mínim les 11, la parelleta han convençut a un poli de l'aeroport per a que els escortés fins a la zona on tenen els equipatges no reclamats i fins i tot ha fet que els hi obrissin l'oficina de recuperació d'equipatges abans del que tocava......si és que no hi ha res com tenir classe i "charm"....aquest dos són irressistibles!!!! Allà on van trionfen.

Cap allá les 12 m'he retobat amb la parella i ha començat la activitat normal de qualsevol viatge.

Avui es celebrava en un dels multiples parcs de NY la vuitena edició del Annual Big Apple Barbecue Block Party. És un festival on es tanca tota una "mançana" al voltant del Madison Square Park i locals de tot el país especialitzats en fer carn de porc a la barbacoa hi posen un xiringo (o chringuitou com es diu en anglès) per a que la gent pugui tastar les seves especialitats....pagant això sí 8 dolars per ració. I nosaltres ens hi hem dirigit cap allá ja que no es té cada dia l'oportunitat de tastar barbacoa purament americana. A més solament estavem a 9 parades de metro: quatre de baixada i després de descobrir que haviem llegit malament el planol del metro cinc de pujada.....

Com us podeu imaginar el festival estava a petar de gent i havia unes cues tremendes per aconseguir la teca, peró nosaltres hem maniobrat amb el nostre "savoir faire" habitual (o sigui anar voltant per totes les parades fins que hem trobat les que estaven més ben organitzades i la cua avançava ràpid) i hem aconsseguit dinar sense fer pràcticament cua....l'entrepà de "pulled pork" amb salsa barbacoa ha sigut la revelació del dinar, estava de vici!!!! El David i jo ens hem hagut de controlar per no menjar-nos mitja dotzena cadascú.

Per fer baixar el dinar hem anat pujant caminant a l'hotel tot xino xano i com que ha començat a ploure hem decidit fer una paradeta a l'hotel per reposar una mica i esperar que escampés una mica la pluja abans de encarar la nit.

El vespre l'hem dedicat a la noble tradició del cine-sopar, hem vist la peli del Equipo A (molt divetida i cafre) i hem fet un soparet tipus hard rock al Appleby's.

I així hem acabat el dia, a veure quina ens passa demá...peró si tot va bé farem Chinatown i Little Italy.

Diari de Nova York: 12 de juny 2010

Dia de viatges.

És una mica estrany anar de viatge amb l'Eli i el David i no sortir tots junts des d'Andorra..... tenir les nostres mítiques converses al cotxe camí de l'aeroport on arreglem el món i decidim que farem el dia que siguem milionaris, o passar les hores mortes entre connexions jugant a rol o a qualsevol altre joc que se'ns acudeixi.

Es clar que ara que tots anem amb gadgets (la Eli el seu ebook reader i el David i jo amb els nostres ipads) potser ens veurieu als tres callats i "wtrastejant" amb els nostres respectius gadgets....i solament parlant per comentar algo que haguem llegit o jugat en el nostre gadget o per preguntar si algú ha sentit el que deien per megafonia.......

Naaah impossible.....encara no estem tant malament.....oi?

La trobada a NY ha estat curiosa, jo venia amb una marxa del quinze (per mi ha estat un viatge relativament curt i dins del mateix fus horari) i els pobrets Eli i David estaven rebentats despres de tropecientas mil hores de viatge i pel jetlag.

Per a que us feu una idea (i exagerant una mica) la imatge era el Manel saltant amunt i avall dient "que guay que guay!!!! que voleu fer eh? que voleu fer?" mentres els altres dos esgotats i amb una son que no podien amb ella mirant-me sense esma i dient-me "no se el que vulguis peró avui anem a dormir d'horeta eh?"


Que consti que estic exagerant...que si no diuen que soc un difamador.....

Bueno per avui ja está bé...demá comencen les vacances a "full".....aixó si ahir sopant ja varem adonar-nos que, tot i que hi estarem dues setmanes, ens faltará temps per fer coses a NY!!!!!!!

San Diego Comic Con: Dia 1 (fotos)

Estic massa cansat per escriure, així que aquí van unes afotos per a que aneu fent boca.


El centre de convencions (un trosset):

Per si algu dubtava d'on he anat:

Hi ha més "parafernalia" i decoració de pelis que de còmics....sort que algunes de les pelis estan basades en còmics!!

I per acabar un batman de LEGO a tamany natural:

Demà més.....o no......

SPIDER-MAN 3 UNA BONA PEL.LICULA QUE PODRIA HAVER ESTAT MÉS.....

Acabo de veure la tant esperada Spider-man 3 i la veritat es que m'ha agradat peeeeroooo......

Trobo que s'han passat amb la comèdia... la veritat és que a mi m'han sobrat totes les escenes suposadament "gracioses".

De fet trobo que més que ajudar a la pel·lícula el que feien era "estovar" i distreure al públic de la història.

I és una llàstima, perquè la historia està molt bé i els actors estan bé...però no se si es que el director volia demostrar que es capaç de fer algo diferent a les pelis d'acció o es que s'avorreix de fer sempre el mateix, però la veritat es que aquest tipus d'escena sobrava... i no estic en contra de que hi hagi moments on el públic rigui en una peli d'acció, però em sembla que el tipus de comèdia que s'ha d'usar ha de ser més subtil i que aquestes escenes han d'integrar-se en la història i no ser "baches" en el fil argumental....

A vosaltres que us sembla?

PD: Ojalà hagués pogut comentar la peli amb vosaltres (ja sabeu qui sou) bevent una cervesa a l'abadia.....

Bahamas the VERY HIGH cost of living

Suposo que no és la primera vegada que em sentiu dir que la vida a Nassau està caríssima, i sempre que em demaneu exemples acabo donant sempre els mateixos.

Així que he decidit fer una “col·lecció de tiquets de supermercat i fer un recull de preus per a que jutgeu vosaltres mateixos:

• Paquet de pernil dolç Oscar Mayer per fer bikinis (10 tranxes) = 3.79 $
• Préssecs (almenys és el que semblen, perquè no tenen gust) = 0.96 $ / unitat
• Barra de pa (baguette) = 2.95 $
• 1 litre de llet en tetrabrik Parmalat = 2.89 $
• Iogurt grec de 150 grams = 4.89 $
• Sobre de Risotto pre-cuinat (per algo soc el “desgraciat del risotto” no Eli?) = 3.95 $
• 2 litres d’oli d’oliva = 20.99 $
• Coca Cola Zero = 0.99 $ per llauna
• Plàtans = 2.58 $/Kg.
• Bossa de 60 grams d’ametlles crues pelades = 2.69 $
• Bossa de patates Ruffles tamany “Standard” = 3.69 $
• Pot de Nutella “Standard” = 5.95 $
• Galetes Petit Ecolier = 5.65 $
• Pizza congelada = 9.49 $
• Rajola de xocolata 56% cacau de 200 grams = 6.49 $

Ja em direu vosaltres com ho veieu.... o si voleu que us miri algun altre preu ;)

CAPITÀ AMÈRICA R.I.P.

La mort d'un personatge de còmic normalment no és notícia...... a no ser que es tracti d'un "dels grans", un d'aquells personatges icònics que tothom coneix encara que no sigui lector de còmics. Personatges com Superman, Spiderman, el Capitan Trueno........ o el Capità Amèrica.

La setmana passada un dels símbols "vivents" (no deixa de ser un personatge de ficció) del Estats Units d'Amèrica va ser assassinat.

Per als lectors de còmics veterans aquesta notícia -tot i ser una sorpresa- no és tant important com podria semblar. Als còmics americans la mort rara vegada és permanent, i les resurreccions estan a l'ordre del dia. Així que els fans ja han començat a especular quan i com tornarà a la vida el personatge (al cap i a la fi s'està preparant una pel·lícula del Capità Amèrica).

El que fa interessant aquesta mort són les circumstàncies en les que s'ha produït. En l'univers fictici on viu el personatge (compartit amb altres com Spiderman i els X-men, entre altres) el govern va promulgar un llei que obligava a que tots els éssers amb súper poders es registressin. I en un país on qualssevol persona pot tenir una arma de foc sense necessitat de registrar-la, el Capità Amèrica -l'encarnació d'aquesta filosofia- no hi estava d'acord i es va rebel·lar juntament amb altres personatges contra aquesta llei. Finalment el bàndol dels herois que defensaven la llei va guanyar i el Capità es va lliurar voluntàriament a la justícia ja que es el que el poble volia. L'assassinat s'ha produït a les escales dels jutjats tot just quan anava a començar el seu judici. O sigui que el nostre heroi no ha mort lluitant contra el mal, ni defensant la llibertat la justícia i la democràcia, ha mort emmanillat i desarmat a les portes de la seu de la justícia.... irònic si més no oi?

La editorial Marvel ha sabut aprofitar el moment polític en el que vivim a la perfecció, sabent que matar a un personatge que "encarna" el american way tindria un ressò mediàtic a nivell internacional que faria que es disparés la venda dels seus còmics. I no s'han equivocat, pràcticament tots els mitjans del món han donat la notícia i hi han afegit la seva interpretació dels fets passant-la pel filtre dels seus diferents posicionaments polítics respecte als EE.UU.

A mi personalment, el que m'interessa no és la possible interpretació de la mort del heroi, per això ja hi ha massa gent que hi aportarà el seu gra de sorra, sinó una altra qüestió totalment diferent.

Jo soc dels que pensa que les obres de ficció sovint són un reflex de la realitat, i per tant em pregunto, si a l'univers de ficció del Capità Amèrica el govern americà ha promulgat una llei que controla la gent amb súper poders, és possible que algun dia veiem al món real com el govern dels Estats Units en promulga una per controlar la possessió i l'ús de les armes de foc?

Optimista com soc per naturalesa espero que efectivament aquesta vegada el món del còmic es pugui extrapolar al nostre món.... però sense que hagi de morir ningú "per la causa".....

Projectes informatics

Aquesta historieta ilustra perfectament la crua realitatdels projectes informatics....i de la majoria de projectes relacionats amb la tecnologia......

Vía: Buenos día, Silicon Valley

Si els burros volessin….

Si els burros volessin no veuríem el cel…. i darrerament, cada vegada que miro les noticies o llegeixo el diari aquesta frase es confirma:

• Als USA han creat una cadena de gasolineres que es diu “Terror-Free Oil” (petroli lliure de terrorisme), on venen gasolina que garanteixen que no prové de països que financen el terrorisme (o sigui de països islàmics)….el que no se és si també inclouen altres països que no són pro-ianquis com Veneçuela…..
• Un tribunal de Barcelona resol que maltractar un amant no és violència
  domèstica….
• Un jutge de Tenerife suspèn les rues del carnaval perquè fan massa soroll….total on està
  escrit que el carnaval no pugui ser silenciós?….
• El Govern català no pot aplicar l’Estatut perquè està pendent d’un recurs d’anticonstitucionalitat, en canvi el Govern Balear i Valencià no tenen problemes aplicant articles que són idèntics als que no pot aplicar Catalunya ja que els seus estatuts no estan al Constitucional…..
• Un puto futbolista que guanya en un any més del que la majoria de gent guanya en tota la
  seva vida (Eto’o) es nega a jugar en un partit perquè el volen treure al camp quan solament manquen cinc minuts per a que s’acabi el partit (suposo que va dir “si hay que jugar se juega…pero jugar pa’ na’ es tonteria”)…
• Bush decideix que la solució del problema que té amb l’Iraq és enviar-hi més soldats….malgrat els experts que ell va contractar per analitzar la situació li diguin que més tropes no arreglaran res….
• ETA posa una bomba i mata a dues persones i poc després emet un comunicat que malgrat l’atemptat considera VIGENT la treva….
• Als andorrans no cal que us expliqui res sobre l’affair de l’Avinguda Meritxell oi?

I això és solament una petit mostra........

Total que un ja no sap si mirar les notícies o si és millor viure en la ignorància de segons quines coses….

Això sí espero que els burros no volin mai, sinó en comptes d’haver-nos de preocupar pel escalfament global tindríem una nova era glacial…..

Aquelles petites coses

Quan et trobes lluny de casa, vivint en un país que està a l’altra banda del món on (de moment) no coneixes a ningú i que a més té una altra cultura (una barreja de Anglaterra i Estats Units passat pel filtre “quasitercermundista” de les Bahames) t’adones que són les petites coses les que et fan gaudir de la vida.

Per exemple un bon expresso, un entrepà de Nutella (que no és tant bona com la Nocilla però casi) .............o unes pipes de gira-sol........

Les típiques pipes de gira-sol no són tant fàcils de trobar a Nassau, i és clar quan n’he trobat, he comprat totes les que tenien (o sigui tres bosses de 100 grams) ja que aquí no se sap mai quan poden tornar-ne a portar.

I sembla mentida, però tot mirant el darrer episodi de Heroes anava menjant pipes i em sembla que mai havia gaudit tant d’unes simples pipes com llavors......ja veus quina tonteria no?

Si algun dia trobo “tomate frito” Solís em sembla que no podré contenir les llàgrimes d’alegria......

Coses (2)

En un país turístic com Bahames on el 90% dels turistes visiten el centre de la ciutat és lògic que el Govern/Ajuntament instal·li bancs per a que els turistes puguin descansar entre tenda i tenda.

Un Ajuntament “modern” (com per exemple el d’Andorra la Vella) optaria per un mobiliari urbà (que és la manera ”fashion” d’anomenar els bancs del carrer) de disseny....per exemple bancs de granit en un país d’hivern per tal d’evitar que la gent s’assegui i se li congeli el cul i fomentant que els turistes no perdin el temps entre botiga i botiga.

L’altra opció és la del Ajuntament de Nassau....l’anomenarem la opció “del morro”: Perquè gastar-se les peles en bancs si pots fer que pagui algú altre (per exemple les mateixes botigues)?

A priori sembla una anada de l’olla, però no ho és .... ja que el que fas no es que les botigues paguin els bancs, sinó que ELS PATROCININ!!!!!!.......brillant eh?

Aquí teniu la prova gràfica.


Potser el comú d'Escaldes pot pendre nota de cara a la remodelació de l'Avinguda Carlemany.

Coses (1)

Un dels objectius del Blog és explicar les meves experiències a Nassau, comentar coses que em passin o que vegi i explicar tant anècdotes com diferències amb Andorra/Europa/La Civilització….. aquesta és la primera entrega de la secció “Coses” (original eh?) on veurem que fins i tot les coses més normals i quotidianes poden fer-se de formes totalment diferents al que estem acostumats.

Avui us explicaré com funciona el tema dels mòbils a aquí (i em sembla que també als USA).

Primer de tot cal dir que les trucades locals des del fixe són gratis (com als USA).

Quan algú truca a un telèfon mòbil DES D’UN TELÈFON FIXE el que paga el preu de la trucada és EL PROPIETARI DEL MÒBIL!!!!

En canvi si truques DES D’UN MÒBIL a qualsevol telèfon FIXE O MÒBIL el que paga és el que fa la trucada.

Curiós oi?

El que no sé és com funciona el tema Roaming, però suposo que si et truquen al mòbil des d’un fixe tu pagues tot el preu de la trucada i si et truquen d’un altre mòbil pagues la part internacional.

O sigui que si em truqueu a Nassau TRUQUEU-ME AL TELÈFON DE L’OFICINA O AL DE CASA sinó pagareu vosaltres i a sobre jo…. i és bastant tonto que paguem tots podent-ho evitar oi?

CASINO ROYALE

Primer de tot us diré que la primera impressió després de veure-la, és que aquesta pel·lícula no agradarà als fans de Bond……és massa "realista" comparada amb les altres pel·lícules de James Bond; aquesta vegada 007 no ha de salvar el món ni res de semblant i això em sembla que no serà prou "flamboyant" pels fans de la sèrie.

En quant a l'actor que encarna a Bond, s'ha de reconèixer que el realitzador ha sigut molt viu, el començament de la pel·lícula és en blanc i negre i transcorre de nit, la qual cosa fa que el color del cabell i dels ulls de l'actor no siguin el primer que veiem d'ell, i si acceptes al nou Bond en aquesta seqüència, a la resta de la peli també.

El Bond d'aquesta història és un Bond sense polir, encara no ha trobat el seu glamour i és més proper a un militar tipus Navy Seal o SAS que no pas al bon vivant i connoisseur que més endavant acabarà esdevenint. Es tracta d'un Bond que sua i sagna (i molt) i que el seu concepte de subtilesa és que no puguin aconseguir proves gràfiques de que ha estat ell el que ha matat al dolent....

L'evolució del personatge durant la pel·lícula és interessant....sobretot tenint en compte que normalment a les pel·lícules de 007 la única evolució que té el personatge és en la roba i rellotges que porta, els cotxes que condueix i en si es tira a una rossa o a una morena...

Una altra cosa que no agradarà als fans de la sèrie és la maca quasi total de gadgets impossibles. I com a conseqüència d'això la absència del entranyable personatge de Q.

Personalment la pel·lícula m'ha agradat i crec que en Daniel Craig ho fa força bé, l'únic però que li posaria és que no sé com funcionarà en properes entregues de la sèrie on haurà de ser un Bond més clàssic.

Diari de Hawaii: 18 d'octubre

Avui tenim tres objectius:

Fer snorkel a Hanauma Bay Visitar una replica d'un temple japonès Anar fins a la North Shore i veure les famoses mega-onades on els surfers demostren que tenen el que s'ha de tenir (una taula, habilitat i cap sentit del perill ni de l'auto conservació)

Hanauma Bay és una cala preciosa que té unes aigües súper tranquil·les on es poden admirar tot tipus de vida marina, coralls preciosos, peixos de tots els tipus i colors i si tens sort fins i tot alguna tortuga marina....... o sigui tot el que ja hem vist en diferents cales concentrat en una de sola.

La Hanauma Bay és una reserva natural, i s'ha de pagar cinc dòlars per cap per entrar-hi, i abans de poder baixar a la platja, s'ha de veure un vídeo un t'alliçonen sobre el que has de fer per no destorbar la flora i la fauna....total que si ho arribem a saber hi hagués anat Rita.... amb la de "free" cales que hi ha per Oahu.....

De totes formes s'ha de reconèixer que els cinc dòlars estan ben pagats, ja que a part del espectacle natural tens tota una sèrie d’instal·lacions que et fan la vida més còmoda: serveis, "canviaderos", dutxes, guardacostes, etc...

La segona missió ha costat una miqueta més ja que sembla que els temples s'amaguin de nosaltres.... ens ha costat un ou trobar el puto temple fins i tot amb el GPS. Però aquest cop no se’ns ha escapat i l'hem trobat (es nota que ja hem "caçat" temples japonesos abans eh?).

El temple Byodo-in és una replica a escala d'un temple que es troba al Japó, i té com a particularitat que no es va utilitzar cap clau per construir-lo.... de fet em sembla que nosaltres vàrem visitar l'original (almenys em sona haver visitat també un temple sense claus).

Per uns moments ha estat com si estiguéssim una altra vegada al Japó (que tiempos aquellos...)

Finalment ha arribat la que per a mi era la etapa reina del dia: la North Shore.

No us podeu imaginar la magnitud de les onades que hem vist. Són brutalment grans, els surfistes semblen pitufos en comparació. Solament les onades que arriben a la costa ja són d'espant.... i són les més petites....

El mar és salvatge a la North Shore, les onades no donen treva i fins i tot s'estavellen les unes contra les altres com si lluitessin per veure quina és més potent.... aquest oceà et fa sentir petit i impotent solament observant-lo des de terra, o sigui que imagineu-vos havent-lo de navegar....glups!

Un cop acabades les tres missions amb èxit (com no podia ser d'una altra manera) hem tornat a Honolulu on hem sopat en un restaurant familiar japonès on hem pogut degustar plats que no havíem menjat ni al Japó.

Per acabar la vetllada i despedir amb tots els honors les vacances (demà ja tornem cap a la vella Europa) he anat a fer unes birres i hem arreglat el món (almenys la part que ens afecta directament a nosaltres....per arreglar les altres parts ens cal bastant més que unes birretes...).

Diari de Hawaii: 13-17 Octubre

13 d'octubre

Avui ens dirigirem cap al Est, el nostre destí és Hana. Per arribar-hi s'ha d'agafar la Highway 360 que segons ens han dit té tantes corbes com dies té l'any...el que em pregunto és com han solucionat el tema de la cuba extra dels anys bisiestos....on la guarden? com la instal.len?

De camí a Hana hem parat a banyar-nos i fer una mica de snorkel a una cala preciosa rodejada d'una vall verda i tupida. Us diria el nom de la cala ja que és de les més famoses de la illa, però el seu nom és un pél complicat i ara no tinc la guia a mà per transcriure'l (que us pensaveu que em sé de memoria el nom de tots els llocs on hem estat? si amb prou feines tinc memoria per saber en quin dia visc....i això quan me n'enrecordo).

La cala en qüestió era tranquileta comparada amb Waipio Valley i solament tenia onades de un o dos metres d'alçada...així que després d'intentar durant una mitja horeta de fer algo de snorkel sense matar-me contra les pedres ni ofegar-me he decidit deixar als professionals (o sigui l'Eli i el David) el tema snorkel i jo m'he dedicat a la contemplació de la natura. Tot i que la vegatació és molt diferent de la de la Big Island és igual d'exuberant i frondosa. A Maui trobes mars de verdor, trencats solament pel vermell o groc -en totes les seves tonalitats- de les flors i fruits dels mateixos arbres. Com ja he dit anterorment en anteriors entrades del diari, no hi ha paraules....sort que el David ha fet fotos... i algunes fins i tot fan justícia al original (i no per culpa de fotograf eh? no us penseu que estic intentant difamar-lo ni res per l'estil....).

Com que no portavem tovalloles, l'Eli ens ha enssenyat a fer la dança "Seki seki" hawaiana que és veu que és ideal per assecar-se sense ajuda de tovalloles ni de cap tipus de roba.... una combinació de moviments epilectics i giravolts que efectivament ha funcionat...realment aquesta noia està plena de sorpreses, sap coses de totes les cultures que visita.

Més endavant en el camí ens hem desviat per visitar un tunel de lava impressionant, te més de quatre-cents metres de llargada i una alçada que va del metre cinquanta en el seu punt més baix fins als tres o quatre metres en el més alt....brutal. A més la visita es fa en solitari i sense guies; et donen una llanterna per persona i un "mega-foco" en plan batsenyal per cada grup i t'envien a explorar-lo solet. Afortunadament la Eli s'ha posat el xip de la ranger Elianna i ens ha fet de guia per les cavernes excavades per la lava.

La tercera parada era la visita a un antic temple hawaià que se suposava que ens agafava de camí....però ja sabeu que els temples antics són una mica com els bolets..... apareixen i desapareixen constantment. En el seu lloc hem trobat una platja que tenia una "laguna" formada per l'aigua que "sua" un penyassegat que semblava de pelicula.

Finalment hem arribat a Hana amb temps de sobra per trobar un allotjament barato (comparat amb els 425 dólars per habitació que ens demanaven a un dels hotels on hem anat a demanar habitacio) i hem pogut anar a sopar a un restaurant on hem menjat (per variar) molt bé i on hem tastat un vi de California força curiós (pels que us agrada el vi, es diu RED TRUCK), l'únic "però" ha estat el borde del cambrer, que més que borde era esquinazo directament.... sort que no entenia el català, perquè li hem dit de tot menys bonic.

14 d'octubre

Avui toca visitar la part oest de Maui. Per arribar-hi hem de desfer el camí que vàrem fer ahir, així que per evitar el transit de la 360 hem matinat i a les set del matí ja estavem al cotxe. Com que a aquestes hores del matí (per no dir matinada) no hi havia pràcticament ningú, el David ha donat "rienda suelta" al conductor de rallies que porta dintre i hem fet el rally Hana-Paia en menys d'una hora....això sí hem arribat segons, ja que davant nostre havia un natiu de l'illa que se sabia la carretera de memòria i conduia com un kamikaze.... impressionant.....

La primera parada ha estat la ciutat de Lahaina, un poblet coster la mar (que per aixó és coster) de cuco que havia estat entre altres coses la capital del regne de Hawaii i un dels principals ports baleners del Pacífic.

A Lahaina hem aprofitat per fer algunes compres bàsiques: crema solar, after sun, unes flors pels cabell de la Eli i unes camises hawaianes la mar de molones pel David i per a mí.... demà farem una patxoca......

Després d'aquesta visita "urbanita" ens hem dirigit a Honolua Bay, on hem tingut la sessió de snorkel més bestia de les nostres vides. En aquesta cala hem pogut veure multitud de peixos i coralls de tots els tipus, colors i tamanys (especialment el David i la Eli que són els que s'hi han passat més estona "snorkelejant").... el temps ens ha passat volant i quan hem mirat el rellotge ja eren les dues de la tarda!!!!

Després de dinar a Lahaina hem baixat fins a Makena Beach, on hem descobert la primera platja de sorra des de que estem a Hawaii. Makena Beach és una platja enorme de sorra rojenca i fina que convida a passejar-hi descalç.....perquè de nadar més val que te n'oblidis...estem parlant del Pacífic, i les onades fan practicament impossible nadar, fer snorkel o qualsevol activitat aquatica que no sigui el surf.

El dia ha estat tant esgotador (això del snorkel és més cansat del que sembla) que hem menjat quatre tonteries i hem marxat al retiro a recuperar forces.....i en el cas del David a recuperar les neurones que ha matat amb un mega granissat de fruites del bosc que s'ha fotut....per un moment m'he pensat que li agafava un yuyu.... qui havia de dir que el fred d'un granissat afectaria tant a un xicotot de Canillo com ell ..... això demostra que tothom té un punt debil....superman té la kriptonita i el David els granissats.....

15 d'octubre

Avui tocava un dia tranquilet, Dormir fins a les nou del matí, visita al Hakeakala National Park i poca cosa més.

Evidentment el dia ha estat menys tranquil del esperat degut al terratremol de 6.7 en la escala de Ritcher que s'ha desencadenat a la costa oest de la Big Island i que ha afectat a totes les illes excepte Kauai i Nihau.

El terratremol ha tingut lloc a les set del matí i evidentment ens ha despertat a tots amb una sotragada ....per dir-ho suaument.....(com podeu veure fins i tot la natura està en contra de que dormi més de set hores seguides!!!). Com podreu comprendre un petit detall com un terratremol no ha impedit que després de l'ensurt inicial me n'hagi tornat al llit per dormir fins a les nou (això sí primer he mirat per la finestra de l'habitació per si venia un tsunami).

A Maui el terratremol solsament ha afectat el subministrament elèctric...però com que es veu que el concepte de grup electrogen no existeix en aquesta illa hem decidit esperar a que es reestablís la corrent ja que no es podia repostar ni gasolina sense electricitat.

Així que hem aprofitat per llegir una miqueta i fer un esmorzar tranquil, i cap allà les onze ha tornat la llum i hem pogut omplir el dipòsit del cotxe i marxar cap al parc.

El Haleakala park és un parc bàsicament volcanic que arriba a superar els tres mil metres d'alçada i que tambe és reserva natural d'ocells i insectes.

El parc és ple de mini-craters que solament es poden visitar a peu i seguint les pistes marcades (per tal d'evitar malmetre el ecosistema del parc). El David i la Eli que són més valents que jo (o sigui: estan en forma) han baixat fins al primer dels craters per visitar-lo.....total solament és una caminata de dues hores i quart entre anar i tornar.....

Aquest parc és ideal per anar-hi a fer "montanyisme" i fins i tot té algunes cabanes per a que puguis passar la nit al bellmig del parc rodejat pels craters.

Entre una cosa i l'altra, hem marxat el parc a les quatre i mitja de la tarda passades, així que hem aprofitat els horaris de l'illa i hem dinat a les 17:30 aprofitant que a aquesta hora és quan els restaurants obren per servir el sopar.

Després del dinar-sopar la Eli i el David han anat al retiro ja que estaven destrossat per la caminata que s'han fotut, i jo.....malgrat no haver caminat dues hores aprofitaré per escriure això d'horeta i després faré el gos i me n'aniré a dormir aviadet ...... per recuperar les hores de son perdudes per culpa del terratremol (sí que passa, soc una marmota, algun problema?).

16 d'octubre

Avui marxem cap a Oahu, i més concretament a Honolulu, probablement la ciutat més coneguda de Hawaii i la que té una de les tres platjes més conegudes del món...WAIKIKI

Així que a les sis del matí (ouch) ens hem aixecat i hem anat al aeroport (no fos cas que hi hagues algun retràs o excés de cues degudes al terratremol).

Una vegada arribats a Honolulu i de trobar hotel hem fet una "petita" passejadeta per l'avinguda Kalakaua, el carrer més "fashion" de Waikiki, fins al Aquari..... caminant sota un sol de justícia i amb una xafogor brutal; hem tingut una sensació de "deja vu".....era ben bé com quan estavem al Japó.... fins i tot hi ha hagut moments en que solament veies japonesets pel carrer i retols escrits en kanji...

Honolulu és realment una barreja entre Las Vegas i Tokyo. Els japonesos venen a ser el equivalent dels alemanys a Mallorca, són el grup més gran de turistes i tot està pensat per a ells.... de fet hi ha llocs on solament sembla que parlin japonés....

L'aquari ha estat una mica decepcionant, ja que tot i que té unes mostres de coralls impressionant i pots observar els peixos típics dels esculls de Hawaii, ens esperavem algo més en la ona del aquari de Barcelona i la veritat és que no és aquest tipus d'instalació.

En acabar la visita a l'aquari hem desfet el camí per poder acabar de patejar-nos les botigues més "in" de Honolulu.

Entre pitos i flautes hem acabat arribant a l'hotel a les tres de la tarda passades. Després d'una dutxa reparadora i un petit descans hem decidit anar a provar la platja i explorar una mica més la ciutat..... a peu evidentment. A meitat del camí hem fet una parada tecnica i hem sopat a un tailandés genial on a més de degustar un menú bonissim hem pogut gaudir d'un espectacle de danses típiques de Tailandia.

Finalmet hem acabat a un hiper-mega-super mall amb més botigues que l'avinguda Meritxell .....impressionant.

La tornada ha tingut que ser en bus ja que jo "no sentía los pies" i ni el David ni la Eli estaven disposats a carregar amb mí..... quin poc esperit de sacrifici (el meu és clar). En el camí de la parada del bus fins al hotel hem fet una parada tècnica per fer una cerveseta en un local la mar d'autentic... erem set persones i dos tíos tocant música en directe, i us asseguro que els únics clients no habituals erem nosaltres... aquesta és la millor manera d'acabar un dia com el d'avui: una bona birra en companyia d'amics i en un local tranquil i relaxat on quasi et sents com si fossis de la casa.

17 d'octubre

Aquest matí ens hem separat, la parelleta s'ha aixecat tant d'hora com sempre i han anat a visitar un museu sobre cultura polinesia..... mentres tant jo he dormit fins a les deu (i ja saveu que això per mi és dormir "poquet") i he fet la meva tradiconal visita a les tendes de comics de la zona.

En una cosa que hem coincidit els dos grups (ja sé que jo anava sol però abulto per dos i això em qualifica com a grup) hem tingut un viatge de tornada a l'hotel en bus una miqueta llarga.....exactament una hora més llarga del que hem fet en el viatge d'anada....tot gracies al meravellos sistema de transbordaments entre autobusos que et fa esperar una eternitat entre un bus i l'altre i el transit de Honolulu, que a mesura que avança el dia es va complicant més...

Després de l'odissea "autobusera" hem fet un dinar tardà (o sigui a l'hora andorrana) i hem fet una passejadeta fins al hotel pel que hem decidit anomenar la "PLACA avenue" ja que el noranta percent de les botigues que té són de les que quan pagues sents el PLACA-PLACA al compte corrent, entre altres es troben Dior, Prada, Louis Vuiton, Chanel, etc.... conec a certa persona que es trobaria com a casa aquí (no puc donar noms per garantir la meva integritat física).

A les 17:30 hem baixat a que ens recollissin per anar un espectacle Polinesi i hem tingut la puta llet que el minibus que ens tenia que recollir s'ha espatllat i ens han enviat una limusina ... això si que és atenció al client !!! Tot i que ens han fet patir, ja que la limo ha arribat quasi mitja hora tard i ja ens pensavem que se'ns havien oblidat.

L'espectacle dona una mostra de les dances típiques de Hawaii, Tahiti, Samoa, Fidji i Nova Zelanda. Realment val la pena. La bellesa i varietat del foclore Polinesi és brutal.

Tot i que totes les dances són molt maques o espectaculars les que més m'han cridat l'atenció han estat:

• La de la polinesia frencesa (Tahiti). Les noies fan una dança molt semblant a la dança del ventre i en canvi els homes semba que en comptes de ballar estiguin caminant per sobre de brases o de la sorra calenta de la platja...solament els hi falta anar dient "ouch auch!!!"
• La dança mata-mosquits....que consisteix en anar-se picant el cos cada vegada més fort al ritme de la música.
• La dansa del foc de Samoa. S'ha de tenir-los molt ben posats per fer anar les espases en flames com ho fan aquests tios....
  
  

Un dels punts àlgids de la vetllada ha estat quan hem arribat a la part de Nova Zelanda i més concretament al HAKA, el ball que gan els guerrers per intimidar als seus enemics abans de la batalla.

Com tots saveu la meva constitució atletica fa que amb el brozejat sigui quasi impossible distingir-me d'un guerrer Polinesi, així que m'han escollit a mí (i a tres tios més per fer bulto es clar) per fer la demostració de com es fa aquesta dansa....evidentment l'actuació ha estat tot un exit, però com que no anava vestit apropiadament per l'ocasió, els amables nois de l'espectacle han tingut l'amabilitat de repetir ells la dança per tal de que el públic pogués gaudir-la en tot el seu esplendor.....quins nois més macos.....

L'altre moment important de la nit ha estat quan la Eli en la seva condició d'experta en danses Hawaianes (recordeu la dança Seki-Seki?) ens ha fet una demostració del Hula (en el seu cas també han fet pujar a unes altres noies del públic per a que aprenguessin de l'experta) ....és brutal com es mou aquesta dóna....fins i tot els "pofessionals" han quedat gratament sorpresos.

També ha sigut destacable la demostració que ha fet el David del que popularment s'anomena "fer-se el Suec" cada vegada que corria el perill de ser seleccionat d'entre el públic per pujar al escenari.... realment impressionant i efectiu al 100%