Amsterdam 2011: 1 de juliol

Avui hem tingut probablement la visita "indoor" més satisfactoria del viatge, el ajuntament/palau reial (també conegut pel nom tant fàcil de escriure i pronunciar com Koninklij). La veritat és que val molt la pena, visitant-lo te n'adones entre altres coses de lo potents que van ser comercial i economicament els neerlandesos.

Després de tanta cultura hem decidit compensar anant de compres.....bé bàsicament la Elisabeth ha anat de compres i nosaltres l'acompanyavem....això sí que consti que ho hem fet per voluntat pròpia i de bon grat....que ja estaveu pensant malament....

Per dinar hem decidit anat a un (o varis) xiringuitos i hem trobat de puta llet la "central xiringuitera de Amsterdam". Es tracta d'un local on tens de tot des de bocatas fins a pasta i carn feta al moment al punt que vulguis, passant per pizzes, fruita i dolços. Tu vas passant per diferents mostradors i quan ja ho tens tos vas a caixa i pagues.....en dues paraules TRE-MENDO..... a més amb una qualitat brutal.

Malauradament el dia s'ha torçat ja que la Elisabeth ha demanat un plat de porc que al cap de dues mossegades ha vist que portava mel, i la alergia ha atacat.....with a vengeance.....així que l'hem portat a l'hotel i quan semblava que ja estava estabilitzada el David i jo hem anat al cine (ja que no hi podiem fer res més per ajudar-la), peròquan ja estavem entrant a la sala Elisabeth ha trucat dient que estava pitjor i el David ha sortit escopetejat cap al hotel.

Total que al final la peli la he vist jo sol i a la hora que he tormat al hotel ja era tardet, o sigui que no se com ha acabat la cosa...suposo que bé ja que sinó m'haguessin enviat un SMS o trucat.....

Amsterdam 2011: 30 de juny

Avui hem marxat de Amsterdam per veure uns quants pobles més de postal.

hem visitat una serie de poblets que estan molt ben cuidats i conservats i que són la estampa típica d'un poble holandés: Edam, Volendam i Markem.

Edam és el poble on es a el formatge del mateix nom, així que el primer que hem fet al arribar-hi ha estat comprar-ne un parell de varietats per fer un tentempié a mig matí, i la veritat és que estaven ben bones.

Edam és el menys turistic dels tres, però potser per aixó és el que més m'ha agradat ja que no està a petar de turistes ni de tendes de souvenirs i pots copsar més u a atmosfera més "normal".

Volendam potser és el més maco dels tres, però al mateix temps és el més turistic i el més massificat. De totes formes val la pena visitar-lo. A Volendam hem dinat en un restaurant decorat tipo anys vint, com que ens han vist "connoiseurs" i gent amb classe no ens han cobrat el Saint Emilion que ens hem fotut.....

El que també us puc dir es que nomenjeu applestrudel, la veritat és que de moment aquest postre en concret el fan bastant pateticament....

Marken és un poblet que fins al 1959 era una illa petiteta que van connectar al continent.

Les cases del poble són bastant peculiars, estant molt juntes entre si i la majoria son de color verd fosc o negre, cosa que li dona un aspecte molt maco al poble. Pel que m'ha semblat a mi diria que a Marken hi vieun gent de més "high level" que tenen els seus mini iots.

Malauradament des de Volerdam hi arriba un barco turistic cada hora i wuan arriben els "ramats" de turistes el massifiquen una mica (i més tenint en compte que es un poble molt petit).

Total que entre poble i poble i tiro por que me toca hem passat tot el dia rodant.

Per acabar d'arrodonir el dia de tornada a Amsterdam hem passejat una miqueta, hem fet una birreta i un parell de partides de billar i cap a l'hotel a descansar que ja tenim una edat i si volem estar en forma demà hem de descansar (que no té per que ser dormir) les nostres 9-10 horetes.

.......Ah sí em deixava una coseta sense importacia....de tornada al hotel anavem parlant de tot i de res, i hi ha hagut un moment en que la Elisabeth i jo hem tingut una diferencia de parers sobre una la cançó "no controles". Jo deia (amb aquella suficiencia/xuleria del que està absolutament segur) que era de Mecano i ella deia (amb la calma i el mig somriure del que veu que el seu "contrincant s'està fotent tot solet i sense ajuda de peus a la galleda) que la cançó era de Olé olé....jo anava tant sobrat que m'he apostat una birra i un apat de "xiringuito" i l'Elisabeth després de preguntar-me amb un somriure de compassió si n'estava segur ha accedit......i evidentment ha guanyat.....si es que no n'aprenc mai.....quant més sobrat vaig més la cago......