Diari de Hawaii: 13-17 Octubre

13 d'octubre

Avui ens dirigirem cap al Est, el nostre destí és Hana. Per arribar-hi s'ha d'agafar la Highway 360 que segons ens han dit té tantes corbes com dies té l'any...el que em pregunto és com han solucionat el tema de la cuba extra dels anys bisiestos....on la guarden? com la instal.len?

De camí a Hana hem parat a banyar-nos i fer una mica de snorkel a una cala preciosa rodejada d'una vall verda i tupida. Us diria el nom de la cala ja que és de les més famoses de la illa, però el seu nom és un pél complicat i ara no tinc la guia a mà per transcriure'l (que us pensaveu que em sé de memoria el nom de tots els llocs on hem estat? si amb prou feines tinc memoria per saber en quin dia visc....i això quan me n'enrecordo).

La cala en qüestió era tranquileta comparada amb Waipio Valley i solament tenia onades de un o dos metres d'alçada...així que després d'intentar durant una mitja horeta de fer algo de snorkel sense matar-me contra les pedres ni ofegar-me he decidit deixar als professionals (o sigui l'Eli i el David) el tema snorkel i jo m'he dedicat a la contemplació de la natura. Tot i que la vegatació és molt diferent de la de la Big Island és igual d'exuberant i frondosa. A Maui trobes mars de verdor, trencats solament pel vermell o groc -en totes les seves tonalitats- de les flors i fruits dels mateixos arbres. Com ja he dit anterorment en anteriors entrades del diari, no hi ha paraules....sort que el David ha fet fotos... i algunes fins i tot fan justícia al original (i no per culpa de fotograf eh? no us penseu que estic intentant difamar-lo ni res per l'estil....).

Com que no portavem tovalloles, l'Eli ens ha enssenyat a fer la dança "Seki seki" hawaiana que és veu que és ideal per assecar-se sense ajuda de tovalloles ni de cap tipus de roba.... una combinació de moviments epilectics i giravolts que efectivament ha funcionat...realment aquesta noia està plena de sorpreses, sap coses de totes les cultures que visita.

Més endavant en el camí ens hem desviat per visitar un tunel de lava impressionant, te més de quatre-cents metres de llargada i una alçada que va del metre cinquanta en el seu punt més baix fins als tres o quatre metres en el més alt....brutal. A més la visita es fa en solitari i sense guies; et donen una llanterna per persona i un "mega-foco" en plan batsenyal per cada grup i t'envien a explorar-lo solet. Afortunadament la Eli s'ha posat el xip de la ranger Elianna i ens ha fet de guia per les cavernes excavades per la lava.

La tercera parada era la visita a un antic temple hawaià que se suposava que ens agafava de camí....però ja sabeu que els temples antics són una mica com els bolets..... apareixen i desapareixen constantment. En el seu lloc hem trobat una platja que tenia una "laguna" formada per l'aigua que "sua" un penyassegat que semblava de pelicula.

Finalment hem arribat a Hana amb temps de sobra per trobar un allotjament barato (comparat amb els 425 dólars per habitació que ens demanaven a un dels hotels on hem anat a demanar habitacio) i hem pogut anar a sopar a un restaurant on hem menjat (per variar) molt bé i on hem tastat un vi de California força curiós (pels que us agrada el vi, es diu RED TRUCK), l'únic "però" ha estat el borde del cambrer, que més que borde era esquinazo directament.... sort que no entenia el català, perquè li hem dit de tot menys bonic.

14 d'octubre

Avui toca visitar la part oest de Maui. Per arribar-hi hem de desfer el camí que vàrem fer ahir, així que per evitar el transit de la 360 hem matinat i a les set del matí ja estavem al cotxe. Com que a aquestes hores del matí (per no dir matinada) no hi havia pràcticament ningú, el David ha donat "rienda suelta" al conductor de rallies que porta dintre i hem fet el rally Hana-Paia en menys d'una hora....això sí hem arribat segons, ja que davant nostre havia un natiu de l'illa que se sabia la carretera de memòria i conduia com un kamikaze.... impressionant.....

La primera parada ha estat la ciutat de Lahaina, un poblet coster la mar (que per aixó és coster) de cuco que havia estat entre altres coses la capital del regne de Hawaii i un dels principals ports baleners del Pacífic.

A Lahaina hem aprofitat per fer algunes compres bàsiques: crema solar, after sun, unes flors pels cabell de la Eli i unes camises hawaianes la mar de molones pel David i per a mí.... demà farem una patxoca......

Després d'aquesta visita "urbanita" ens hem dirigit a Honolua Bay, on hem tingut la sessió de snorkel més bestia de les nostres vides. En aquesta cala hem pogut veure multitud de peixos i coralls de tots els tipus, colors i tamanys (especialment el David i la Eli que són els que s'hi han passat més estona "snorkelejant").... el temps ens ha passat volant i quan hem mirat el rellotge ja eren les dues de la tarda!!!!

Després de dinar a Lahaina hem baixat fins a Makena Beach, on hem descobert la primera platja de sorra des de que estem a Hawaii. Makena Beach és una platja enorme de sorra rojenca i fina que convida a passejar-hi descalç.....perquè de nadar més val que te n'oblidis...estem parlant del Pacífic, i les onades fan practicament impossible nadar, fer snorkel o qualsevol activitat aquatica que no sigui el surf.

El dia ha estat tant esgotador (això del snorkel és més cansat del que sembla) que hem menjat quatre tonteries i hem marxat al retiro a recuperar forces.....i en el cas del David a recuperar les neurones que ha matat amb un mega granissat de fruites del bosc que s'ha fotut....per un moment m'he pensat que li agafava un yuyu.... qui havia de dir que el fred d'un granissat afectaria tant a un xicotot de Canillo com ell ..... això demostra que tothom té un punt debil....superman té la kriptonita i el David els granissats.....

15 d'octubre

Avui tocava un dia tranquilet, Dormir fins a les nou del matí, visita al Hakeakala National Park i poca cosa més.

Evidentment el dia ha estat menys tranquil del esperat degut al terratremol de 6.7 en la escala de Ritcher que s'ha desencadenat a la costa oest de la Big Island i que ha afectat a totes les illes excepte Kauai i Nihau.

El terratremol ha tingut lloc a les set del matí i evidentment ens ha despertat a tots amb una sotragada ....per dir-ho suaument.....(com podeu veure fins i tot la natura està en contra de que dormi més de set hores seguides!!!). Com podreu comprendre un petit detall com un terratremol no ha impedit que després de l'ensurt inicial me n'hagi tornat al llit per dormir fins a les nou (això sí primer he mirat per la finestra de l'habitació per si venia un tsunami).

A Maui el terratremol solsament ha afectat el subministrament elèctric...però com que es veu que el concepte de grup electrogen no existeix en aquesta illa hem decidit esperar a que es reestablís la corrent ja que no es podia repostar ni gasolina sense electricitat.

Així que hem aprofitat per llegir una miqueta i fer un esmorzar tranquil, i cap allà les onze ha tornat la llum i hem pogut omplir el dipòsit del cotxe i marxar cap al parc.

El Haleakala park és un parc bàsicament volcanic que arriba a superar els tres mil metres d'alçada i que tambe és reserva natural d'ocells i insectes.

El parc és ple de mini-craters que solament es poden visitar a peu i seguint les pistes marcades (per tal d'evitar malmetre el ecosistema del parc). El David i la Eli que són més valents que jo (o sigui: estan en forma) han baixat fins al primer dels craters per visitar-lo.....total solament és una caminata de dues hores i quart entre anar i tornar.....

Aquest parc és ideal per anar-hi a fer "montanyisme" i fins i tot té algunes cabanes per a que puguis passar la nit al bellmig del parc rodejat pels craters.

Entre una cosa i l'altra, hem marxat el parc a les quatre i mitja de la tarda passades, així que hem aprofitat els horaris de l'illa i hem dinat a les 17:30 aprofitant que a aquesta hora és quan els restaurants obren per servir el sopar.

Després del dinar-sopar la Eli i el David han anat al retiro ja que estaven destrossat per la caminata que s'han fotut, i jo.....malgrat no haver caminat dues hores aprofitaré per escriure això d'horeta i després faré el gos i me n'aniré a dormir aviadet ...... per recuperar les hores de son perdudes per culpa del terratremol (sí que passa, soc una marmota, algun problema?).

16 d'octubre

Avui marxem cap a Oahu, i més concretament a Honolulu, probablement la ciutat més coneguda de Hawaii i la que té una de les tres platjes més conegudes del món...WAIKIKI

Així que a les sis del matí (ouch) ens hem aixecat i hem anat al aeroport (no fos cas que hi hagues algun retràs o excés de cues degudes al terratremol).

Una vegada arribats a Honolulu i de trobar hotel hem fet una "petita" passejadeta per l'avinguda Kalakaua, el carrer més "fashion" de Waikiki, fins al Aquari..... caminant sota un sol de justícia i amb una xafogor brutal; hem tingut una sensació de "deja vu".....era ben bé com quan estavem al Japó.... fins i tot hi ha hagut moments en que solament veies japonesets pel carrer i retols escrits en kanji...

Honolulu és realment una barreja entre Las Vegas i Tokyo. Els japonesos venen a ser el equivalent dels alemanys a Mallorca, són el grup més gran de turistes i tot està pensat per a ells.... de fet hi ha llocs on solament sembla que parlin japonés....

L'aquari ha estat una mica decepcionant, ja que tot i que té unes mostres de coralls impressionant i pots observar els peixos típics dels esculls de Hawaii, ens esperavem algo més en la ona del aquari de Barcelona i la veritat és que no és aquest tipus d'instalació.

En acabar la visita a l'aquari hem desfet el camí per poder acabar de patejar-nos les botigues més "in" de Honolulu.

Entre pitos i flautes hem acabat arribant a l'hotel a les tres de la tarda passades. Després d'una dutxa reparadora i un petit descans hem decidit anar a provar la platja i explorar una mica més la ciutat..... a peu evidentment. A meitat del camí hem fet una parada tecnica i hem sopat a un tailandés genial on a més de degustar un menú bonissim hem pogut gaudir d'un espectacle de danses típiques de Tailandia.

Finalmet hem acabat a un hiper-mega-super mall amb més botigues que l'avinguda Meritxell .....impressionant.

La tornada ha tingut que ser en bus ja que jo "no sentía los pies" i ni el David ni la Eli estaven disposats a carregar amb mí..... quin poc esperit de sacrifici (el meu és clar). En el camí de la parada del bus fins al hotel hem fet una parada tècnica per fer una cerveseta en un local la mar d'autentic... erem set persones i dos tíos tocant música en directe, i us asseguro que els únics clients no habituals erem nosaltres... aquesta és la millor manera d'acabar un dia com el d'avui: una bona birra en companyia d'amics i en un local tranquil i relaxat on quasi et sents com si fossis de la casa.

17 d'octubre

Aquest matí ens hem separat, la parelleta s'ha aixecat tant d'hora com sempre i han anat a visitar un museu sobre cultura polinesia..... mentres tant jo he dormit fins a les deu (i ja saveu que això per mi és dormir "poquet") i he fet la meva tradiconal visita a les tendes de comics de la zona.

En una cosa que hem coincidit els dos grups (ja sé que jo anava sol però abulto per dos i això em qualifica com a grup) hem tingut un viatge de tornada a l'hotel en bus una miqueta llarga.....exactament una hora més llarga del que hem fet en el viatge d'anada....tot gracies al meravellos sistema de transbordaments entre autobusos que et fa esperar una eternitat entre un bus i l'altre i el transit de Honolulu, que a mesura que avança el dia es va complicant més...

Després de l'odissea "autobusera" hem fet un dinar tardà (o sigui a l'hora andorrana) i hem fet una passejadeta fins al hotel pel que hem decidit anomenar la "PLACA avenue" ja que el noranta percent de les botigues que té són de les que quan pagues sents el PLACA-PLACA al compte corrent, entre altres es troben Dior, Prada, Louis Vuiton, Chanel, etc.... conec a certa persona que es trobaria com a casa aquí (no puc donar noms per garantir la meva integritat física).

A les 17:30 hem baixat a que ens recollissin per anar un espectacle Polinesi i hem tingut la puta llet que el minibus que ens tenia que recollir s'ha espatllat i ens han enviat una limusina ... això si que és atenció al client !!! Tot i que ens han fet patir, ja que la limo ha arribat quasi mitja hora tard i ja ens pensavem que se'ns havien oblidat.

L'espectacle dona una mostra de les dances típiques de Hawaii, Tahiti, Samoa, Fidji i Nova Zelanda. Realment val la pena. La bellesa i varietat del foclore Polinesi és brutal.

Tot i que totes les dances són molt maques o espectaculars les que més m'han cridat l'atenció han estat:

• La de la polinesia frencesa (Tahiti). Les noies fan una dança molt semblant a la dança del ventre i en canvi els homes semba que en comptes de ballar estiguin caminant per sobre de brases o de la sorra calenta de la platja...solament els hi falta anar dient "ouch auch!!!"
• La dança mata-mosquits....que consisteix en anar-se picant el cos cada vegada més fort al ritme de la música.
• La dansa del foc de Samoa. S'ha de tenir-los molt ben posats per fer anar les espases en flames com ho fan aquests tios....
  
  

Un dels punts àlgids de la vetllada ha estat quan hem arribat a la part de Nova Zelanda i més concretament al HAKA, el ball que gan els guerrers per intimidar als seus enemics abans de la batalla.

Com tots saveu la meva constitució atletica fa que amb el brozejat sigui quasi impossible distingir-me d'un guerrer Polinesi, així que m'han escollit a mí (i a tres tios més per fer bulto es clar) per fer la demostració de com es fa aquesta dansa....evidentment l'actuació ha estat tot un exit, però com que no anava vestit apropiadament per l'ocasió, els amables nois de l'espectacle han tingut l'amabilitat de repetir ells la dança per tal de que el públic pogués gaudir-la en tot el seu esplendor.....quins nois més macos.....

L'altre moment important de la nit ha estat quan la Eli en la seva condició d'experta en danses Hawaianes (recordeu la dança Seki-Seki?) ens ha fet una demostració del Hula (en el seu cas també han fet pujar a unes altres noies del públic per a que aprenguessin de l'experta) ....és brutal com es mou aquesta dóna....fins i tot els "pofessionals" han quedat gratament sorpresos.

També ha sigut destacable la demostració que ha fet el David del que popularment s'anomena "fer-se el Suec" cada vegada que corria el perill de ser seleccionat d'entre el públic per pujar al escenari.... realment impressionant i efectiu al 100%