Diari de Hawaii: 10 d'octubre
Avui toca jornada volcànica!!!!
De bon matí ens hem dirigit cap al Hawaii Volcanoes National Park allà hem passat tot el matí veient de primera mà el efectes de la forta activitat volcànica de l’illa.
És realment impressionant veure les grans extensions de lava solidificada que ha produit les diverses erupcions del volcan Muna Loa i Kilauea Caldera al llarg dels anys. De fet l’erupció que s’està produint ara va començar el any 1982 i encara està volcant lava al mar!!!!
L’extensió més gran de lava solidificada sembla ben bé Mordor, miris on miris solament veus desolació i a sobre hi ha permanentment un gran núvol gris i amenaçador…..solsament falta que de quant en quant ji hagi alguna erupció de lava per a que et sentis com un hobbit i et comencis a derpimir per el calor i per lo que et pesa l’anell (bé això si estàs casat….però em sembla que l’anell li pesa a més d’un casat encara que no estigui a Mordor).
El punt culminant del matí ha estat quan em baixat fins on la lava cau al mar…. Bé de fet hem arribat a estar a més o menys un kilometre de distància d’on la lava cau al mar peró és que no anavem equipas per anar més lluny, ja que el calor era brutal (es sumava el calor del sol més la que pujava del terra de lava solidificada que estava quasi al punt per fer una “pierrada” si haguessim portat uns quants bistecs, i no portavem ni aigua ni calçat addient per poder fer la caminata sencera…. a més el David i l’Eli tenen un handicap afegit....que soc jo....ja que amés de fer la caminata per sobre de la superficie traidora de la lava solidificada i haver de suportar la intensa calor que els hi venis tant de dalt com de sota els peus havien d’estar pendents de mi no fos cas que em fotés de lloros i haguessim de sortir corrents o que m’agafés una lipotimia per l’excés de calor i el meu cervell es penjés com li passa als ordinadors que toca el meu jefe (de bon rotllo Alfredo eh?).... afortunadament (sobretot per a mi) he superat la prova com un campió.
L’unic “però” del parc és que no hem pogut veure lava “fresca” ja que per veure-la havíem de fer una ascenció a peu de més de trenta kimlometres al cim d’un dels volcans i no teniem ni el temps ni les ganes (ni la forma físíca en el meu cas) per fer-ho....que hi farem, ja ho diuen que no es pot tenir tot en aquesta vida.....
Després d’aixó hem dianat en un localet propietat d’un italià on hem tingut pa i café de veritat i no la merda que tenen habitualment fora del mediterrani....
De tornada capa casa hem fet una paredeta per veure les cascades de Akaka, i s’ha de reconixer que ha valgut la pena. La cascada té uns 130 metres d’alçada i està enmig d’un dels paratges més macos que hem vist fins ara. La flora del parc on es troba la cascada és realment brutal, hi ha moments en els que sembla que estiguis en un decorat de pelicula de tant espectacular que és la vegatació.
Finalment per aprofitar la última llum del dia hem baixat amb el 4x4 al vall de Waipio....i em comprovat que realment és IMPRESCINDIBLE un jeep per arribar-hi. Menos mal que ahir varem tenir el seny de no baixar amb el cotxet que haviem llogat al principi, sinó hauriem tingut problemes.
El vall de Waipio és més que espectacular, sembla que estiguis en algun dels escenaris de Jurassic parc. Des del fons de la vall sembla que hagis retrocedit en el temps fins a la prehistòria, miris on miris no veus cap signe de civilització. Ten boscos impressionants cascades d’infart i una platja amb unes ones que arriben tranquilament als 2 o 3 metres d’alçada....solament hi falten els dinosaure. Malauradament quan hem arribat al fons de la vall ja era massa fosc per poder gaudir-la a tope, però no patiu que demà hi passarem tot el matí.
El David l’Eli i jo hem decidit que com que aquí a les sis de la tarda ja és pràctiment negra nit i que ja no es pot fer res de profit, quan tornem exigirem als nostres jefes que ens “tornin” un 10% dels dies de vacances gastats ja que no és culpa nostra que no els haguem pogut gaudir......que us sembla la idea? Acceptem mostres de suport en forma de manifestacions, recollida de signatures i pressió als jefes respectius .... nosaltres fariem el mateix per vosaltres.
2 Comments:
Aqui tenis las dos primeras firmas a favor de la devolución del 10% de las vacaciones que os pertocan.
Alex y Cristel.
Y ahora las cosas "serias", que hay de bucear con tiburones? de ver espectaculo de hawuyanos? de ver museos característicos y de hacer burradas en salones de masaje? ( a no, que eso ya fue en las vegas..jejejej)
Volver pronto y dice Cris que hagais mil millones de tropeciantas fotos que nos lo teneis que enseñar " todo, todo y todo".
Abrazos y besitos.
Hola Manel i cia,
Quina enveja que em feu (sana o no). Per cert Manel, avui anem a dinar , suposo que no pots venir.
Bé us desitjo que us ho passeu tant bé com fins ara i no pareu de informar de les vostres aventures.
Una abraçada.
Conrad.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home