Diari de guerra

20-09-2005 - Fins ara el Manel solament ha documentat la part més agradable i divertida d'aquesta expedició...perquè pels fotògrafs tots els viatges són expedicions per documentar territoris per la posteritat....és una missió sagrada que solament els més compromesos poden dur a terme.

La tasca dels fotògrafs és una tasca fosca i poc agraïda. Ningú pensa en els riscos que hem de córrer per poder treure algunes de les fotos que després s’ensenyen a familiars i amics.

Moltes vegades hem de obrir la porta corredera de la furgoneta per poder obtenir la millor perspectiva, i hem de tenir sempre una part dels nostres sentits alerta a les frenades inesperades, ja que i no ho fem podem quedar-nos sense camera o sense ma o peu quan la porta corredera es tanca violentament. Avui sense anar més llunys un dels nostres operatius que vol quedar en l'anonimat quasi perd una ma i un peu per culpa d'una frenada no avisada pel nostre conductor (que també restarà a l'anonimat per evitar represàlies dels familiars del fotògraf).

Així doncs quan veieu les fotos d'aquesta expedició penseu en les persones que han arriscat la seva integritat física per aconseguir-les.

O com diem nosaltres el Fotògrafs sense Fronteres (i sense braços, dents, mans):

MUCHOS BOTHANS HAN MUERTO PARA CONSEGUIR ESTAS FOTOS