Diari de las Vegas: 18 de setembre

Si fóssim ciclistes l'etapa d'avui seria d'aquelles que s'anomenen de transició. Avui anem fins a Salt Lake City, la capital del estat de Utah i seu central de l’església mormona.

Avui hem donat festa als conductors titulars i el Josep i jo hem conduït tot el camí.... bé de fet jo he conduït una mitja horeta i el Josep ha conduït les quatre hores restants (ja us deia que no m'agrada conduir).

Salt Lake City s'hauria de "Muermon City", és la ciutat més morta que hem vist en tot el viatge!!! Aquí en diumenge no treballa ni l'apuntador.

Al arribar a la ciutat ens hem separat en dos grups, el David i l'Eli han anat a explorar una mica el centre de la ciutat i el Josep i jo hem sortit en busca de una tenda de còmics.

De tota la llista de botigues que tenia ha donat la casualitat que n'hi havia una a tres parades de tramvia de l'hotel. Ha resultat que dels cutre gats que treballen en diumenge a Salt Lake City dos eren els de la botiga de còmics. La botiga ha resultat ser molt completeta i he pogut comprar algunes coses que em faltaven. Així mateix els tios que la porten són molt simpàtics i en saben bastant de còmics i hem començat a parlar de còmics i ens ha passat el temps volant. De fet hem connectat tant que m'han regalat un còmic i tot!!!

El Josep ha aprofitat per comprar-hi daus, ja que ha trobat bastants que li faltaven per a la seva col·lecció. Al principi li he fet de traductor, però quan la conversa sobre còmics s'ha posat interessant m'he oblidat totalment d'ell i l'he deixat "sólo ante el peligro" (ho sento, però que es pot esperar d'un freak?), afortunadament ell solet s'ha fet entendre de conya i ha acabat comprant més de cinquanta daus (ja ho diuen que la necessitat és la mare de la inventiva).

Per la seva part el David i la Eli han descobert el perquè de que tot estigués tancat, es que tothom estava a l’església!!!

A més han estat atacats per hordes de mormons que els han intentat assimilar al més pur estil Borg. Solament faltava que anessin dient amb veu de zombie "la resistència és fútil, sereu mormonitzats....."

Realment aquesta ciutat és la capital dels mormons, tots els edificis importants i una mica grans pertanyen a l’església mormona. Aquesta església s'anomena oficialment "Església dels Sants dels Últims Dies" i dic jo que aquest sants deuen ser o bé uns impuntuals que sempre arriben tard, o bé els hi deu agradar molt dormir. Segurament van ser els que van arribar per ser deixebles de Jesús quatre o cinc dies després de la resurrecció.

Finalment hem anat a sopar a un restaurant italià bastant mono on hem provat un merlot de Califòrnia que no estava gens malament. També hem descobert que els ianquis no tenen gaire clar el concepte d'un àpat amb primer i segon plat, jo m'he demanat pasta de primer i pollastre de segon i primer m'han portat una sopeta que anava "de sèrie" amb el plat de pasta, i després m'han portat el primer i el segon alhora. Solament de veure tant de menja a taula, m'he estressat!!! Això sí he fet un esforç i mels he menjat els dos (excepte la guarnició del segon plat), ha estat dur però ho he aconseguit (d'alguna cosa han de servir els anys de entrenament intensiu, je, je....).

El colofó final del sopar ha estat el primer cafè com déu mana que ens hem pres des de que estem als USA. La Eli el Josep i jo hem pogut gaudir d'un capuccino fet amb cafè expresso "Lavazza" que ens ha sapigut a glòria. Només per això ja quasi val la pena haver fet parada a Salt Lake City.