Diari de las Vegas: 15 de setembre

Avui toca visita pel matí i marató de cotxe per la tarda. Al matí visitarem el Arch National Park i després ens "chuparem" quasi 500 quilòmetres per arribar a Rock Springs.

L'Arch National Park és com el Monument Valley, però les formacions rocoses són més petites i moltes d'elles tenen forma d'arcada (d'aquí el nom del parc...aquest ianquis no es compliquen gaire la vida a l'hora de posar noms).

La gràcia del parc és que pots arribar fins a les formacions rocoses, la qual cosa fa que sigui molt interessant. Pots posar-te a dins d'una arcada, apreciar detalls que en altre llocs és impossible de veure.

Explicat així potser sembla que aquest parc és un lloc de segona categoria, però us asseguro que és precisament el fet de que tot sigui més petit fa que ho gaudeixis a un nivell que no pot donar-se amb les hiper-mega-super formacions de Monument Valley. A més al Arch National Park s'hi troben formes molt més psicodeliques i anades de l'olla que als altres llocs.

El viatge cap a Rock Springs ha anat de conya fins que l'Eli s'ha posat a dormir i el David a jugar amb la PSP i ens han deixat al Josep de conductor i a mi de copilot..... i com no podia ser d'altra manera a la que ens han deixat sols el Josep i jo l'hem liat. Concretament el que ha passat és que mentre ens miràvem una central tèrmica ens hem passat el desvio que havíem d'agafar i no ens hem donat compte fins al cap de una hora.....quan l'Eli s'ha despertat i ha mirat els cartells de la carretera..... o sigui que el viatge s'ha incrementat de dues hores.

En la nostra defensa s'ha de dir que les carreteres americanes estan molt mal senyalitzades i és molt fàcil passar-se una sortida, de fet després del nostre despiste el David s'ha saltat un parell de desviaments, però en el seu cas tothom estava despert i atent i no hem perdut més de cinc minuts.

Per cert no us ho creureu però AVUI HE CONDUÏT

Si, si he agafat el cotxe i l'he portat durant més de mitja hora. I l'hagués dut més estona si no fos per la cagada del desvio. Llavors he hagut de deixar el volant a un conductor més expert que pogués conduir d'una forma més "racing" per intentar recuperar una mica del temps perdut.

Suposo que durant els propers dies conduiré alguna altra vegada per dinar descans a algun conductor, però en reafirmo en el que sempre he dit, no m'agrada conduir i per poc que pugui no conduiré regularment... a no ser que no em quedi cap altre remei com per exemple estar en una illa deserta i que em persegueixi una tribu de negres caníbals.

Per cert avui he descobert que conduir de nit per aquest puto país és un esport d'alt risc.

A la que et despistes et trobes un cérvol enmig de la carretera que es queda paralitzat pels fars del cotxe i que si no l'esquives et pot costar un disgust dels grans. I el mateix val per tots el animals que us pugueu imaginar, conills, esquirols, vaques, cabres, mussols.....

Aquesta nit hem hagut d'esquivar dos cérvols i un mussol miop ens ha confós amb una presa i fins que no l’hem tingut a sobre no s'ha adonat de que érem una mica massa gran per ell. La última hora de viatge ha tingut més tensió que una pel·lícula de Hitchcok la Eli el David i jo estàvem en plena alerta per detectar possibles "hostils", mentre el Josep estava desitjant que sortís alguna cosa del bosc per poder fer-li una foto.....

Finalment hem arribat a Rock Springs a les tantes i després de trobar dues de les poquíssimes habitacions lliures del poble hem decidit anar-nos a dormir sense sopar per poder matinar demà, a veure si podem arribar a destí abans de que es pongui el sol.....