Diari de las Vegas: 12 de setembre

Avui en principi hauria de ser un dia més "light", pel matí anirem a buscar una botiga de còmics i una de vídeo jocs i després el plan és visitar hotels i fer les atraccions més interessants.

Per començar el David i la Eli han tingut el "plaer" de ser despertats per uns soldats fent maniobres i rebent la bronca del seu superior en plan "la chaqueta metalica" l’únic problema és que algú els deu haver dit malament l'hora, ja que han començat el merder a les SET del matí!!! Com podeu imaginar tant la Eli com el David estaven encantats pel detall de l'exercit americà..... amb la de soldats que fan falta a Iraq i aquests tios a Las Vegas tocant els collons de matinada!!!

El dia ha començat amb un super-esmorzar en el que els meus companys de viatge m'han pogut veure en mode "monstruo dels pancakes", he disfrutat com un enano menjant pancakes inundats de xarop de arce (la paraula sucats és massa fluixa per descriure el que jo faig, és com comparar la pluja amb la tormenta perfecta). El Josep ha fet una foto de la meva banyera de xarop d'arce amb pancakes que demostra gràficament que no exagero. Al David li ha pujat el nivell de sucre solament de veure'm menjar.

Les tendes de còmics a Las Vegas són una espècie en perill d'extinció. A la primera adreça que tenia enlloc d'una botiga de còmics hi havia una de samarretes, i a la segona no hi havia res....literalment, solament hi havia un solar buit amb unes runes que hem suposat que eren les de la tenda de tebeyos.

Vist l’èxit que em tingut amb els còmics hem decidit anar a buscar un lloc on venguin vídeo jocs. El taxista ens ha portat a uns magatzems tipo Pryca anomenats Wal Mart on el David ha pogut comprovar que no hi havia res de diferent respecte a Europa en jocs de PSP. I tampoc ha trobat cap joc que li interessés.

O sigui que de moment fracàs total, però per compensar la mala sort el David l'Eli i jo hem trobat una cosa que feia molt de temps que buscàvem: sables làser de butxaca (per dir-ho d'alguna manera) i ens hem comprat un cadascun. A més el Josep s'ha comprat un rellotge tope virgero per portar-lo penjat del cinturó i la Eli unes ulleres de sol tope "fashion", així que finalment el fracàs ha acabat sent tot un èxit.

A continuació ha començat la ronda d'hotels, hem visitat el Luxor, el Mandalay Bay, el New York, el MGM Grand, l'Excalibur.

La major part del temps l'hem passat al Luxor i al Mandalay que estan connectats entre si. El Luxor és una piràmide i està decorat (evidentment) a l'estil egipci. S'ha de reconèixer que és espectacular, potser el més espectacular de tots, a la entrada de la piràmide hi ha una mega-efigie a sota de la qual s'aparquen els cotxes i els taxis que arriben a l'hotel....impressionant.

Jo finalment he complert el meu somni de jugar a poker a Las Vegas i m'he passat una horeta jugant fins que he perdut tots els diner que havia canviat per fitxes. De fet ja era això el que m'esperava, i tot i que no ha sigut cap sorpresa perdre, crec que si hagués tingut una mica de sort hagués pogut acabar l'hora de joc perdent solament un 80% del que havia portat (com veieu guanyar no estava dins dels plans)....però que hi farem, ho tornarem a provar abans de tornar cap a Andorra a veure si puc aconseguir uns resultats millors.

Mentre jo perdia la camisa al poker els meus companys anaven arreplegant "crèdits gratis" a les escurabutxaques i els convertien en diners, la Eli i el David han guanyat uns 30 dòlars sense apostar ni un duro dels seus propis diners i el Josep ha jugat amb els seus diners i ha sortit amb dos o tres dòlars de més.

Entre fet i fotut se'ns han fet les cinc de la tarda i encara no havíem dinat i solament havíem visitat el Luxor i el Mandalay, o sigui que hem dinat unes hamburgueses XXL per agafar forces i hem continuat les visites.

En aquest moment crec que és oportú que faci una confessió en nom de meu i dels meus companys.....som masoquistes. També ens podríem qualificar d’addictes a les caminates. Sinó no s’entén que sabent que teníem els peus destrossat de la pallissa d'ahir, avui no haguem agafat cap transport per moure'ns de hotel a hotel.

Els senyors havien d'anar a tot arreu caminant i es clar després passa el que passa, "no sentimos las piernas".

Entre pitos i flautes al final no hem tingut temps de anar a cap de les atraccions que havíem previst, sort que de tornada estarem un parell de dies a la ciutat i podrem fer els deures que falten.

Total que estàvem tant destrossats que a les nou i mitja ja estàvem a l'hotel i ens hem anat a les habitacions sense sopar ni res, a veure si avui podem dormir almenys vuit horetes.