Perquè Alan Moore és un geni i Neil Gaiman “solament” és un grandíssim guionista
En els últims temps sembla que la paraula “Geni” està devaluada.... almenys en el món dels còmics (i en la meva modesta opinió en tots els àmbits artístics i culturals).
Sembla que per a que et qualifiquin de geni solament has de fer molt bé la teva feina I a vegades ni això, solament cal que siguis “espectacular” i comercial.
Posem com a exemple el còmic americà.
Quanta gent (i mitjans) qualifica de geni a Jim Lee, Daniel Clowes o Alex Ross? O pitjor encara a Rob Liefield!!!!
Quantes vegades hem sentit o llegit que Kurt Busiek, Peter Bagge, James Robinson o Neil Gaiman són uns genis?
I no estic dient ni molt menys que aquests autors sigui dolents ni molt menys (bé en el cas de Liefield si que ho dic, però fins i tot ell té coses bones). Tampoc dic que consideri que estan al mateix nivell; per exemple per mi Gaiman és millor que Busiek en termes absoluts, però a l’hora d’escriure superherois “clàssics” prefereixo a Busiek.
Tots aquest suposats genis el que són en realitat és uns grandíssim professionals (o artesans si ho preferiu). Són gent que domina molt bé el llenguatge del còmic i que a més explica unes històries molt bones..... però amb això no hi ha prou per qualificar-los de genis.
Així doncs que fa que algú sigui un geni?
En el cas del còmic per mi un geni ha de ser un grandíssim professional que domini el llenguatge del mitjà, expliqui històries extraordinàries i que a més compleixi un o tots dels següents requisits:
- Aporti innovacions al mitjà ja sigui tècniques o temàtiques o bé utilitzi els recursos coneguts de noves formes o –com a mínim- excepcionals.
- Realitzi obres que “sentin càtedra”. O sigui obres que es puguin classificar de “definitives” dintre del gènere en que s’ubiquin.
- Demostri la seva genialitat en més d’una obra... ja sabeu que una flor no fa estiu.
És per això que considero que Gaiman no ha fet prou per guanyar-se l’apel·latiu de geni i en canvi Alan Moore sí.
Gaiman és el típic cas de que una flor no fa estiu, a part del seu Sandman no trobo que tingui cap obra que puguem considerar que tingui prou nivell per qualificar-la de genial..... i si us plau el que em parli de Mr. Punch més val que estigui preparat a fer una argumentació exhaustiva per convèncer-me.
Alan Moore en canvi........ Miracleman, V de Vendetta, Watchmen, From Hell..…cal dir més? (es clar que sí però llavors hauria d’escriure un assaig i no un post “quilomètric”).
De fet crec que en els últims 30 anys els genis del món del còmic a nivell mundial no crec que arribin a 10 sent generós.
I vosaltres que penseu?
PD: L’objectiu del post és reflexionar sobre el que es considera “un geni”, el tema Gaiman vs Moore (tot i que crec fermament el que he escrit) és per tocar la moral al Sebas.
posted by MAN-L @ 11:40
3 comments
3 Comments:
Vinga començem...
# Aporti innovacions al mitjà ja sigui tècniques o temàtiques o >bé utilitzi els recursos coneguts de noves formes o –com a mínim- excepcionals.
Gaiman el que fa es agafar temàtiques clàssiques, de tota la vida, i les mira d'un punt de vista completaqment diferent. (Per exemple, Snow, Glass, Apples; Sandman i els seus derivats , American Gods)
T'has oblidat de dir quines innovacions son les que fa Moore (Apart de fer un bon Whudunit amb superheroes) I quines obres son excepcionals. (Promethea? -T'ho dire quan em desperti- Top Ten -Hill street blues amb superheroes... Que original! From Hell? La historia de Jack the Ripper en tebeo Wow...)
Espera, que igual vols dir el primer capitol de la novela de Moore, la que esta escrita amb llenguatge d'home primitiu (que, per cert, qui l'ha llegit?)
# Realitzi obres que “sentin càtedra”. O sigui obres que es puguin classificar de “definitives” dintre del gènere en que s’ubiquin.
Que es una obra que "Senta càtedra"? Veure que una obra es la definitiva al seu gènere nomes ho pots veure amb perspectiva històrica. El comic encara es molt jove com a gènere per veure obres com definitives. El que si tenim son obres que marquen gènere i creen seguidors. Moore en te i Gaiman també. I Miller. I Morrison.
# Demostri la seva genialitat en més d’una obra... ja sabeu que una flor no fa estiu.
De http://en.wikipedia.org/wiki/Neil_Gaiman:
Gaiman received a World Fantasy Award for short fiction in 1991 for the Sandman issue, A Midsummer Night's Dream (see Dream Country). (Due to a subsequent rules change disqualifying comics for that category, Gaiman is the only writer to win that award for a comics script.) He received the 2002 Hugo Award for outstanding novel for American Gods, which also won the 2002 Nebula Award. In 2003 Coraline won the best novella award. In 2004, his short story "A Study in Emerald" won another Hugo (in a ceremony the author presided over himself, having volunteered for the job before his story was nominated). In addition, he has won 13 Eisner Awards for his comics work.
Emm, quants Hugos o Nebulas deies que tenia Moore? I ara no em vinguis amb "Oh es que aixo dels premis esta sobrevalorat!!"
I, per cert, si tornes a dir que Rob! no es un geni, els ho dire als de ADLO! ;-)
Primer de tot concretem, centrem-nos en els còmics. De llibres podem parlar-ne apart i reconeix que Gaiman no arriba al nivell de Tim Powers... almenys per ara.
>Gaiman el que fa es agafar temàtiques clàssiques, de tota la vida, i les mira d'un punt de vista completament diferent. (Per exemple, Snow, Glass, Apples; Sandman i els seus derivats , American Gods)
Això no és cap innovació, Gaiman no és el primer que ho ha fet ni serà l’últim (sinó mira el Fables de Willingham). Si vols Gaiman és el més “honest” ja que no ho amaga sota un gènere (com per exemple els superherois).
>T'has oblidat de dir quines innovacions son les que fa Moore (Apart de fer un bon Whudunit amb superheroes)
Dir que Watchmen és un bon Whudunnit de superherois són ganes de provocar suposo.
D’entrada Watchmen és un exercici d’estil impressionant i de planificació, una obra que és un mecanisme de rellotgeria on tot està lligat i no queda res a l’atzar ni penjat.
A V de Vendetta prescindeix de les onomatopeies, els globus de pensament i pràcticament del texts d’acompanyament
Si aquest dos exemples no són com a mínim una utilització excepcional i/o innovadora dels recursos del mitjà apaga i vamonos.
> I quines obres son excepcionals. (Promethea? -T'ho diré quan em desperti- Top Ten -Hill street blues amb superheroes... Que original! From Hell? La historia de Jack the Ripper en tebeo Wow...)
Quines obres són excepcionals? Watchmen, From Hell i V de Vendetta com a mínim i per a mi Miracleman i ara que m’ho has recordat Promethea (que juntament amb From Hell és la menys accessible de totes).
Els còmics de ABC i sobretot Top Ten i Tom Strong estan per sobre de la mitjana no actual sinó de tots els temps (dintre dels seus generes es clar).
>Realitzi obres que “sentin càtedra”. O sigui obres que es puguin classificar de “definitives” dintre del gènere en que s’ubiquin.
En els superherois: El hombre que lo tenia todo i Watchmen per exemple.
V de Vendetta no se si la classificaries de política-ficció, ciència-ficció o especulació social, però no em discutiràs que és magistral en el seu gènere (tingui el nom que tingui).
Però independentment del gènere no es pot negar que Watchmen i From Hell com a mínim si que estan considerades per la pràctica totalitat de la gent com a obres definitives. I si m’apures d’aquí uns anys potser és dirà el mateix de Promethea.
>Que es una obra que "Senta càtedra"? Veure que una obra es la definitiva al seu gènere només ho pots veure amb perspectiva històrica. El còmic encara es molt jove com a gènere per veure obres com definitives. El que si tenim son obres que marquen gènere i creen seguidors. Moore en te i Gaiman també. I Miller. I Morrison.
El cas de Watchmen és el més clar mira si va sentar càtedra (juntament amb el Dark Knight Returns) que fins a finals dels 90 encara els copiaven.
I la milonga de que el gènere es massa jove se la expliques a un altre, o sinó també em diràs que passa el mateix amb el cinema no? Anda ya!
>Emm, quants Hugos o Nebulas deies que tenia Moore? I ara no em vinguis amb "Oh es que això dels premis esta sobrevalorat!!"
Premi Hugo 1988 per Watchmen en la categoria “Other forms”... em sembla que se la van inventar per ell perquè solament va existir aquell any....
I et recordo que per un còmic Gaiman solament té el World Fantasy.
I el premis són importants però més per a ajudar al reconeixement dels còmics en general que per un altra cosa. I en això si que s’ha de reconèixer que Gaiman és el millor. De fet crec que és l’equivalent de les superstars de Hollywood. Ha fet molt per a que la percepció sobre el món del còmic del públic general millori.
>Primer de tot concretem, centrem-nos en els còmics. De llibres podem parlar-ne apart i reconeix que Gaiman no arriba al nivell de Tim Powers... almenys per ara.
I perque ens hem de quedar nomes en el comic? Un 'Geni' ha de saber moure's a mes d'un tipus d'expressio artistica, no?
>>Gaiman el que fa es agafar temàtiques clàssiques, de tota la vida, i les mira d'un punt de vista completament diferent. (Per exemple, Snow, Glass, Apples; Sandman i els seus derivats , American Gods)
>Això no és cap innovació, Gaiman no és el primer que ho ha fet ni serà l’últim (sinó mira el Fables de Willingham). Si vols Gaiman és el més “honest” ja que no ho amaga sota un gènere (com per exemple els superherois).
Pero ja saps que Fables es post-Sandman. I clarament Willingham segueix a Gaiman.
>T'has oblidat de dir quines innovacions son les que fa Moore (Apart de fer un bon Whudunit amb superheroes)
>Dir que Watchmen és un bon Whudunnit de superherois són ganes de provocar suposo.
M'has enganxat ^_^
>D’entrada Watchmen és un exercici d’estil impressionant i de planificació, una obra que és un mecanisme de rellotgeria on tot està lligat i no queda res a l’atzar ni penjat.
Estic d'acord.
>A V de Vendetta prescindeix de les onomatopeies, els globus de pensament i pràcticament del texts d’acompanyament
>Si aquest dos exemples no són com a mínim una utilització excepcional i/o innovadora dels recursos del mitjà apaga i vamonos.
Per la teva descripció, utilització excepcional i/o innovadora dels recursos del mitjà es nomes V, perque el seu estil es diferent de l'anterior.
A Watchmen, per molt genial que sigui, "nomes" es una gran historia, pero que explicada en una altre medi -novela, per exemple- no perd genialitat.
> I quines obres son excepcionals. (Promethea? -T'ho diré quan em desperti- Top Ten -Hill street blues amb superheroes... Que original! From Hell? La historia de Jack the Ripper en tebeo Wow...)
>Quines obres són excepcionals? Watchmen, From Hell i V de Vendetta com a mínim i per a mi Miracleman i ara que m’ho has recordat Promethea (que juntament amb From Hell és la menys accessible de totes).
>Els còmics de ABC i sobretot Top Ten i Tom Strong estan per sobre de la mitjana no actual sinó de tots els temps (dintre dels seus generes es clar).
OK. Pero els comics de ABC no son tant bons...
>Realitzi obres que “sentin càtedra”. O sigui obres que es puguin classificar de “definitives” dintre del gènere en que s’ubiquin.
>En els superherois: El hombre que lo tenia todo i Watchmen per exemple.
V de Vendetta no se si la classificaries de política-ficció, ciència-ficció o especulació social, però no em discutiràs que és magistral en el seu gènere (tingui el nom que tingui).
Watchmen per mi es politica-ciencia-ficcio.
>Però independentment del gènere no es pot negar que Watchmen i From Hell com a mínim si que estan considerades per la pràctica totalitat de la gent com a obres definitives. I si m’apures d’aquí uns anys potser és dirà el mateix de Promethea.
>Que es una obra que "Senta càtedra"? Veure que una obra es la definitiva al seu gènere només ho pots veure amb perspectiva històrica. El còmic encara es molt jove com a gènere per veure obres com definitives. El que si tenim son obres que marquen gènere i creen seguidors. Moore en te i Gaiman també. I Miller. I Morrison.
>El cas de Watchmen és el més clar mira si va sentar càtedra (juntament amb el Dark Knight Returns) que fins a finals dels 90 encara els copiaven.
Veig mes copies de DK que de Watchmen. A partir de DK, tots els superherois es van començar a mirar d'atres maneres. Pero no veig cap obra que seguieixi a Watchmen (Potser qperque es massa dificil)
>I la milonga de que el gènere es massa jove se la expliques a un altre, o sinó també em diràs que passa el mateix amb el cinema no? Anda ya!
El que dic es que, per exemple, amb la musica classica, o la litertura, podem veure a autors de fa 300 anys que encara s'escolten i llegeixen. De Watchem da 'nomes' uns trenta anys. Crec que hauriem d'esperar una mica per marca obres com magistrals.
>Emm, quants Hugos o Nebulas deies que tenia Moore? I ara no em vinguis amb "Oh es que això dels premis esta sobrevalorat!!"
>Premi Hugo 1988 per Watchmen en la categoria “Other forms”... em sembla que se la van inventar per ell perquè solament va existir aquell any....
Ei, un a un...
>I et recordo que per un còmic Gaiman solament té el World Fantasy.
Nomes...
>I el premis són importants però més per a ajudar al reconeixement dels còmics en general que per un altra cosa. I en això si que s’ha de reconèixer que Gaiman és el millor. De fet crec que és l’equivalent de les superstars de Hollywood. Ha fet molt per a que la percepció sobre el món del còmic del públic general millori.
La impressio que tinc de Gaiman es que es un autor que vol explicar histories. I li es igual el medi -pelicules (Mirrormask), llibres, comics, TV.
El que estic veient amb la discussió es que els dos autors -molt diferents- son molt bons en el que fan. El que em consta es etiquetarlos com a genis. A cap dels dos. Hi han coses dels dos autors que no em comvençen. Prefereixo parlar d'obres genials que d'autors genials.
(BTW, quin pique, no ^_^)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home