Los muertos vivientes: Días pasados

No m’agraden les histories de zombis. No puc amb elles, no els hi trobo cap gràcia i la majoria d’elles m’ataquen els nervis. No és racional ho sé, però no hi puc fer res....

En canvi “Los muertos vivientes: Días pasados” m’ha agradat.

“Però si és una història de zombis!“ direu.

I és veritat que hi surten zombis i que són els “dolents” de la història, però és que per a mi aquest còmic és una història que parla de com persones normals reaccionen i sobreviuen a situacions extraordinàries.

El protagonista de la sèrie és Rick Grimes un policia de Kentucky que es desperta de l’estat de coma provocat per un t ferida de bala i descobreix que el món ha patit un desastre que ha convertit al 90% de la població en zombis.

A partir d’aquí veurem com Rick surt en busca de la seva família que suposadament està a Atlanta i que passa quan la troba juntament amb un grup de supervivents de la catàstrofe. De fet –i salvant les distàncies- aquesta història m’ha recordat en alguns aspectes al llibre “Soy leyenda” de Richard Matheson, un dels clàssic de la ciència-ficció.

En cap moment se’ns explica que ha causat el cataclisme que ha creat als zombis. I això és un encert per part del guionista ja que el perquè de la situació que viuen el personatges no és realment important, el que és important és veure com reacciona cadascun d’ells a la caiguda de la civilització i l'aparició d’una "nova" espècie dominant i depredadora dels humans (el zombis).

Com reaccionaríeu si de la nit al dia coses tant “bàsiques” com l’electricitat, l’aigua calenta o el sabó desapareguessin de les vostres vides? I si a més haguéssiu d’estar sempre en tensió per evitar que morts vivent us ataquessin per menjar-vos o convertir-vos a vosaltres també en zombis?

El dibuix és un dels altres encerts d’aquest còmic un blanc i negre (ple de grisos) d’un estil net i eficaç. El dibuixant intenta transmetre els sentiments dels personatges no solament amb les seves expressions facials sinó també amb el seu llenguatge corporal, la qual cosa els fa més propers i versemblants.

Podríem dir que és un còmic d’aventures on el component humà és tant important com les escenes d’acció.... o més, i que dóna peu a que reflexionem alguns aspectes de la societat en que vivim i en la que -per dir-ho d’alguna manera- estem tant “apalancats”.

Els autors tenen la intenció de continuar l’odissea de Rick, la seva família i el grup de supervivent d’Atlanta tot el temps que puguin. La seva intenció és anar veient com evolucionen aquestes persones per adaptar-se al nou món en que els ha tocat viure.
Així que tenim “muertos vivientes” per estona, i si –com està passant de moment- els autors mantenen el mateix nivell de qualitat que mostren en aquest primer volum, estem d’enhorabona.

Los muertos vivientes: Días pasados
Robert Kirkman y Tony Moore
144 pàgines 7,50 €
Planeta de Agostini Còmics