dilluns, d’octubre 09, 2006

Diari de Hawaii: 7-8 Octubre

Per fi ha arribat el dia!!!!! L’espera ha estat terrible, em pensava que no marxariem mai de vacances……. A DIOS PONGO POR TESTIGO QUE NUNCA VOLVERÉ A HACER VACACIONES TAN TARDE!!!!!!!

El viatge d’anada és una mica com un col.leccionable per entregues.... avui toca la primera entrega: anem a Barcelona, i d’allí a Paris i de regalo amb el primer “fascicle” un Josep Pujols que ens acompanya fins a La Seu.

La segona entrega la farem demà: de París a San Francisco i de Frisco a Honolulu.

La primera etapa ha estat tranquileta... fins que hem arribat a Paris, allà -i no podia ser d’una altra manera- ha començat la Gincama: resulta que per anar a buscar el bus/shuttle que ens havia de portar al Hotel Ibis haviem de anar a la sortida 2.10... però resulta que totes les portes que donaven al carrer començave amb zero (0.1, 0.10, etc...); això ja ens ha descolocat una miqueta, i el que ens ha acabat d’atabalar ha sigut veure com les gasten a l’aeroport de Paris per man tenir la seguretat.......amb militars armats amb uns pedazo-de-cacho-de trozo de metralletes i en esquadres de tres tios....per a que després diguin que no hi ha paranoia.....

Afortunadament les lliçons apreses en altres viatges han servit d’alguna cosa. Més concretament les lliçons apreses al Japó, on els locals no tenien perquè estar anivell de terra i on podies trobar-te un bar a un tercer pis. Així doncs hem aixecat els nostres ulls cap el cel esperant una senyal i ..... hem vis que la pis de dalt també hi havia portes, i estaven numerades amb un dos al devant.....

Després de superar satisfactoriament la primera prova de la gincama hem agafat el bus que anava al hotel Ibis, i per assegurar-nos el tiro li hem preguntat al conductor del bus di efectivament parava al Ibis; el conductor ens ha confirmat que efectivament el bus parava al hotel Ibis. El que tio cachondo no ens ha dit és que a hi ha DOS Ibis!!! I com era d’esperar hem anat a parar a l’Hotel que no era.

Finalment hem arribat al nostre hotel i em hem anat a fer una copa abans d’aar a dormir, durant la conversa hem posat en comú els nostres coneixements sobre Hawaii, i hem arribat a la conclusió de que aHawaii hi ha moltes palmeres que donen pinyes, cocos (per fer sostenidors hawaians) i plàtans....però no dàtils, ja que les palmeres “datils” solament és troben a Orient.....aixó sí l’Eli ha apuntat que caldria investigar si a l’orient de Hawaii s’hi troba alguna palmera “datil”........com podeu veure som uns viatgers altament informats i que coneixen perfectament els llocs que visiten......

La segona etapa del viatge ha estat més pesadeta ja que bàsicament s’ha reduit a:

    • Control de passaports
    • Control d’aquipatges
    • Més control de passaports
    • Control de roba i sabates
    • Control de ordinadors i PDAs
    • Avions incomodes i menjar horrible a l’avió


Apassionant oi? Però ja se sap que aquest és el preu que s’ha de pagar per viatjar i veure món... i a fe de Déu que el paguem el puto preu!!!

El que ens ha fet el viatge més passable ha sigut la nostra estimadissíma Eli que ens ha començat a fer una partideta de Darak....diría que m’he sentit una mica culpable pels companys que s’han quedat a Andorra i no la podran jugar, però metiria.... ells bé que van jugar sense mi els deu dies que vaig marxar a Nassau.....així que com dirien un tal Vendagor i un motero fantasma que tots coneixem........ VENJANÇAAAAAA!!!!!

En el vol de Paris a San Francisco, hem passat per sobre de Groenlandia i em gaudit d’unes vistes espectaculars....El que és curiós és que Groenlandia en anglés és diu Greenlad.......que ja té guasa la cosa dir-li Green (Verd) a una terra que està permanentment nevada, mira que n’arriben a ser raros aquest anglesots....

A l’arribar a Frisco ens ha plogut una miqueta....bé de fet li ha plogut a l’Eli i no li ha calgut sortir de l’avió per mullar-se. Es veu que al haver passat tant a prop del Pol Nord, quan hem arribat a San Francisco el canvi de temparatura ha estat tant gran i sobtat que als seients del costat de les finestres s’ha condensat la humitat de l’aire i han començat a caure gotes d’aigua fres sobre els passatgers de finestra (entre els que es trobava l’Eli).......si és que el que no ens passi a nosaltres.......

3 Comments:

At 10 d’octubre, 2006 09:48, Blogger er master said...

Bienvenidos al maravilloso y fantabuloso mundo de los viajes del trio calavera!!!! Desde luego que lo que no os pase a vosotros no les pasa a nadie. Y lo mejor de todos es que Cris y yo nos meamos de la risa imaginando al Manel quejandose cuando os dejan en el otro Hotel, al David meandose de la risa diciendo: "estos franceses son la ostia", y a la Eli con cara de resignada porque al fin y al cabo, si el clipolero es una canalla que se rie en vuestra cara que le vais a hacer... jejejejejjeje.
Venganza ? Venganza? eso es crueldad premeditada, con nocturinidad y alevosía... que lo sepais los tres, canallas, eso no se hace, jugar a DARAK sin que ni la Cris ni sobretodo YO estemos? inconcebible, seguro que todo ha formado plan de un complot para no sé qué, pero para algo....jejejej
Ya hablaremos tu y yo Eli, ya hablaremos ( espero que no suene a maneaza, o mejor sí, que suene a AMENAZA!!!!!!) jejejej Es broma ya lo sabeis, o quizas no.... :(
Esperamos que llegueis bien a Hawaii, cuidado nos los platanos Manel que empachan y luego harás caquitas amarillas, y los cocos de las niñas no se tocan, entendido?
Pues sabiendo esas dos reglas básicas creo que podreis sobrevivir en la isla que os espera.
Buena suerte a los tres, pasaoslo muy bien y volved pronto que ya se os hecha de menos.
Besistos y abrazos para los tres.
P.D: Al Manel solo abrazos que con la perilla pica...jejejejejej

 
At 10 d’octubre, 2006 13:59, Blogger Josep said...

Holaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!

Quina enveja, m'alegro moltissim que estigueu ja en ruta i evangelitzant aquelles terres llunyanes, i en cas d'oposició preparant-les per a la seva futura destrucció ;-).

Com que la gran i poderosa Master ha decidit amb el seu poder incomprable (es nota que vull pujar de nivell? :-) ) de fer caritat i fer una partida, per aquella persona indigne i infame que ens abandona, per anar a una illa tropical a currar (la pròxima vegada negocia que t'acompanyem tots amb un sou astronomic) que hi farem, és la vida, aquí ens resignarem a fer alguna que altre partideta de Leyenda per matar el mono (vale Alex??). espero que no soni com a una venjança, ja sabeu que jo no soc gens venjatiu .tan sols el just i necessari-

Apa petonets i serenalles per a tots.

 
At 10 d’octubre, 2006 20:14, Anonymous Anònim said...

Wenash apreciats compilegas, aixins que fent partidetes, molt bé molt bé, jo també aprofitarié el maxim si despres no podre jugar com deu mane amb molt temps, que cabron, jj, ibis ? em sone, de Tadem, jugem tantes partides que ja desvario, doncs si ja esteu rodan per aquells paratges despres de la gimkama hostil, no vadeu descansan que dos setmanes pasen volan, inclus ploven i tot dintre l'avio.

Al final porto el Kuni Masaki No Shao, no patiu, si acas patirem tots junts quant torneu.

Ara toque que hos u passeu fantabulosament BÉ.

fins the next comment.

Ragen23

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home