Diari de las Vegas: 21 de setembre

Avui el dia no podia començar millor.

Nosaltres ens pensàvem que avui seria l'últim dia de vacances abans d'haver d'agafar l'avió de tornada, però quan hem repassat la documentació hem descobert que no marxàvem demà, marxem demà passat!!!!

Després de fer el "ball de l'alegria" (o sigui saltar per l'habitació cantant "tenim un dia més, tenim un dia més...."), hem decidit aprofitar el dia, però amb calma. La idea era reservar-se per a la nit i així poder sortir de marxa "hasta que el cuerpo aguante", per tant havíem de tornar a les tres a l'hotel i descansar un parell o tres d'hores.

Primer de tot hem aprofitat que no havíem de tornar el cotxe fins a les 11 i hem anat a la botiga de còmics que ahir estava tancada. No he trobat el que buscava però he picat amb un parell de coses.

Una vegada tornat el cotxe, hem anat a comprar les entrades per a un altre espectacle del Cirque du Soleil, el KÀ.

També hem aprofitat per passejar una mica i mirar tendes de souvenirs. Després hem agafat el monorail i hem anat al Hilton a fer les dues atraccions de Star Trek que té (una sobre els Borg i l'altra sobre els Klingons).

Realment s'ha de reconèixer que estan molt ben fetes, són dignes de un parc d'atraccions com Port Aventura o Disneyland.

Quan ens començàvem a "encigalar" i el pla de descansar un parell o tres d'horetes per la tarda començava a estar en perill, hem fet un esforç de voluntat sense precedents i hem tornat a l'hotel a les tres i mitja.

A les 18:15 hem marxat cap al MGM per veure l'espectacle del Cirque du Soleil.

La paraula "espectacular" es queda curta per descriure'l.

Aquest espectacle podria ser tranquil·lament una pel·lícula de Miyazaki. És una història de tall oriental tipo Tigre y Dragón o Hero, però en un teatre. Tots els efectes especials i les acrobàcies i coreografies no tenen res a envejar als de moltes pel·lícules.

He de reconèixer que jo que era un escèptic, m'he convertit en un fan d'aquesta gent. La propera vegada que el Cirque du Soleil vingui a Barcelona hi aniré per poc que pugui.

Després de l'espectacle hem parat a un xiringuito que venia "tractaments d'oxigen".

Bàsicament t'enxufen a una màquina per a que respiris oxigen pur amb diferents aromes i mentre tant aprofiten per fer-te massatges relaxants a l'esquena i el cap. Jo no hi participat, però m'han deixat quedar-me a veure que els hi feien als altres.
Per les cares que feien tots tres i pels comentaris i gemecs de plaer varis que sentia, he deduït que s'ho estaven passant molt bé. Això sí durant un moment he pensat que enlloc d'estar a Las Vegas estàvem a Amsterdam i els meus col·legues no estaven aspirant oxigen precisament.....

Els efectes del tractament han sigut realment extraordinaris, tots tres han sortit amb cara de felicitat i súper relaxats.

A més el Josep s'ha enamorat de la noieta que li ha fet el tractament.
S'ha de reconèixer que la nena no estava gens malament (ho sé perquè durant tot el tractament he fet d’intèrpret entre ella i els companys que estaven massa a gust com per concentrar-se en entendre el que els hi deien en anglès), i si jo la trobava atractiva, imaginat el Josep que a més la tenia "fotent-li mà".

O sigui que el Josep ha sortit que estava en un núvol...per partida doble, pel massatge i per l'enamorament. Fixeu-vos com li ha agradat que li ha demanat a la mossa si es podia fer una foto amb ella.....

Després del relax hem anat a sopar al Smith&Wollenski, un restaurant especialitzat en carn. Hem menjat una carn boníssima, cuinada al seu punt i regada amb un parell de vins de Califòrnia més que correctes......això sí la clavada ha estat al nivell del sopar (o més) i hem sortit a més de 100 dòlars per cap (sense postre). Jo m'he fumat un puret i per un moment he estat al cel: bon menjar, bon veure, un bon havà i millors amics....que més es pot demanar? Bé sí que es pot demanar més, però barrejar sexe i menjar en llocs públics no és mai una bona idea......

A partir d'aquí la nit s'ha torçat, ja que quan hem anat als local de marxa, resulta que a tot arreu li demanaven a la Eli un document on posés la seva edat o data de naixement (ja que si no ets major de 21 anys no et poden deixar entrar), i ella se l'havia deixat a l'hotel..... i resulta que a tots els llocs on hem anat li han demanat la documentació perquè als porters els hi semblava massa jove.
Mai havia vist a una dona protestar perquè la fessin més jove del que en realitat és, però avui la Eli no es podia creure que la gent no es cregués que té bastant més de 21 anys. És irònic que la persona que més ganes tenia de sortir de farra i ballar tota la nit hagi sigut precisament la que no ho podia fer (els tres garrulos tenim cara de vells ja que no ens han demanat la documentació enlloc...ser calb té aquesta avantatja). Així doncs que després d'intentar-ho a varis clubs sense resultats positius ens hem tornat a l'hotel a fer non nons.