Diari de Hawaii: 11-12 Octubre

11 d'octubre

Avui ha estat un dia d'extrems. Hem començat banyant-nos al Pacífic i hem acabat pujant a 4.000 metres d'alçada.

A primera hora del matí hem baixat a la vall de Waipio. Amb la llum del matí és encara un paratge més espectacular.
Primer de tot hem fet un "Camel Trophy" perla vall que ha es tat brutal hem travessat rius i conduit entre cavalls(bé de fet ens hem esperat a que es dignessin a aprtar-se per deixar-nos passar, però dit així no sona tant bé)....el cotxe ha quedat tot arrebossat de fang i sorra, però total.......el tenim a tot risc.

A la platja de la vall hi desemboca un riuet i està plena de surfistes. Les onades són brutals.

Per evitar els surfistes hem decidit anar a la part de la platja que es troba al l'altra banda de la desembocadura del riu, però creuar no ha estat gens fàcil....aquí és on hem tingut les primeres baixes....tant el David com jo hem perdut les xancletes per culpa de la corrent del riu. Després d'aixó hem entés perquè no hi havia surfistes a l'altra banda del riu, el llit del riu està format per tot de pedres traicioneres i relliscoses.....vamos per matar-se.

Afortunadament ningú dels tres ha pres mal i hem pogut tenir la platja per a nosaltres sols. Això sí, banyar-se ha estat tot un repte ja que quan intentes banyarte en un océa que et llença constantment onades d'entre un i quatre metres realment la cosa és complica....evidentment en l'enfrontament DEM Vs. el Pacífic hem perdut per golejada. De fet dir-li "Pacífic" a aquest oceà és com dir que l'Acebes del PP és un tio tolerant i dialogant......

Quan ens hem cansat de lluitar contra el mar jo he decidit de creuar el riu pel mar (ja sé que sembla un contrasentit, però té la seva lògica) amb l'esperança d'evitar matar-me creuant-lo per on ho feien el David i l'Eli. I ha funcionat.....més o menys, perquè he tingut la mala llet de enganxar la única roca camuflada que hi havia a la franja entre la costa i la desenbocadura del riu i m'he fotut un ostiot al dit gros del peu esquerre que m'ha fet un blau considerable (potser li hauria de fer una foto i enviar-li a la Cristel per a que em fes un tele-diagnòstic des d'Andorra.....).

La part positiva és que una bona samaritana ha rescatat les meves xancletes del mar i me les ha tornat....sort que encara queda bona gent al món.

Després de treuren's la sorra, netejar el cotxe i la casa, hem marxat cap al cim del Mauna Kea....això sí després d'haver recuperat forces amb un dinaret en un restaurant genial de Waimea.

El Mauna Kea és un volcà dormit i és el punt més alt de hawaii. La claredat de l'aire i la poquíssima contaminació que s'hi troben al seu cim fa que sigui un lloc idoni per l'observacó astronómica. La pujada fins al observatori solament es pot fer amb un 4x4 i per arribar-hi hem atravessat una capa de nuvols "baixos" (o sigui stuats a un s tres mil metres). El paisatge dàquest indret és dùn altre planeta, si canviessim el color del cel de blau a vermell semblaria que estem a Mart. Les vistes des de l'observatori són brutals....llàstima que els núvols "baixos" ens han impedit gaudir d'una panoramica de l'illa.

De tornada del Mauna Kea hem passat pel "Moon Valley", una vall de pedra volcànica "esmicolada" que és tant semblant a la superfície de la lluna que és on la NASA entrenava als astronautes del projecte Apolo en l'ús dels vehicles lurnars. Realment la semblança amb les fotos que he vist de la superfície lunar és impressionant....és clar que també podria ser que tot fos un muntatge i realment no s'hagués anat mai a la lluna i tot hagi sigut un muntatge filmat a aquest vall posant filtres a les cameres.....em sembla que el cansament i el Jet-Lag m'estan tornant una mica paranoic.....

Per anar cap a Hilo hem agafat la carretera 200. Aquesta puta carretera és una barreja de l'estampida de Port Aventura i un quadre de Dalí. Si no tens un estomec fort acabes agafant un mareig de tres parells de pebrot i potes fins a la primera papilla..... i nosaltres l'hem fet quasi dues vegades per culpa de haver-nosa saltat un desvio que haviem d'agafar (nota mental: no deixar que el David condueixi en aquest tipus de carreteres perquè "s'encigala" i encara multiplica més els seus efectes marejants).

Per passar la nit hem trobat un Bed&Breakfast (que s'hauria de dir Bed i prou, perquè de Breakfast com no te'l facis tú vas aviat...) la mar de cuco al poble de Volcano (que com el seu nom indica està a prop d'un criadero d'espores i homosihongos). Com comença a ser tradició hem sopat en un restaurantet la mar de mono on hem menjat de puta mare.

Això és tot per avui que són les 21:30 i ja fa tres hores que és negra nit i s'ha d'anar a dormir. Fins demà nens, vosaltres que podeu aprofiteu les nits (bé de fet ara que hi penso el David i l'Eli si que les poden aprofitar les nits, som jo i la meva mà ela que no les aprofitem....almenys ella no ronca com el Josep Pujols i m'ajuda es criure el diari....).

12 d'octubre

Darrer dia a la Big Island, pròxima parada Maui!!!

Però abans de agafar l'avió encara hem tingut temps per visitar el Punalu'u Beach Park i el Whittington Beach Park.

Punalu'u Beach Park és una platja de sorra negra d'origen volcànic rodejada de Palmeres "coquils" on es poden admirar les tortugues marines autoctones de les Hawaii.

Whittington Beach Park és probablent el més semblant a una caleta tranquila que es pot trobar a l'illa. I nosaltres l'hem aprofitat a fons fent snorkel.

És impressionant la quantitat i varietat de peixos que hem pogut veure (bé de fet jo he vist una gran varietat de taques borroses de differents tamanys i colors ja que les ulleres de snorkel evidentment no estavan graduades).

Per a mi ha estat la primera vegada que feia snorkel i la veritat és que quan li enganxes el "tranquillo" és genial, pots estar sota l'aigua obeservant els peixos i el fons marí tant temps com vulguis sense preocuparte per aguantar la respiració...al principi t'has d'acostumar a respirar solament per la boca i a aguantar el tub sense que t'entri aire, però no és gaire complicat. També és divertit sentir la teva propia respiració (per un moment m'han entrat unes ganes bojes de agafar un sable làser i conquerir la galaxia, però afortunadament auqest "efecte secundari" se m'ha passat enseguida).

Després d'això ens hem dirigit a l'aeroport per anar cap a Maui..... i aquí és quan el dia s'ha començat a torçar (no podia ser que tot fos perfecte oi?).

Primer hem hagut de pagar els bitllets al doble del que ens van costar a l'anada solament perquè ho hem fet a darrera hora. Després hem descobert que per anar de Big Island a Maui -que estan una al costat de l'altra- hem hagut d'anar fina a Oahu (a l'altra punta de l'arxipielag) i d'allà volar fins a Maui.

Per continuar la ratxa, el fet de comprar els bitllets en el darrer moment ha fet que ens seleccionin per la reaslització d'un control exhaustiu tant del nostres equipatge de mà com de les nostres persones (no hi ha res com que et foti mà un tio per fer-te sentir més segur i protegit contra els terroristes).

Per acabar-ho d'arreglar, el nostre vol s'ha retrassat practicament una hora ja que hem hagut de canviar d'aparell perquè l'avio que ens havia de portar a Oahu perdia combustible o oli o alguna cosa igual de vital.....

Un cop arribats a Maui l'odissea ha continuat.....hem trigat quasi dues hores per trobar hotel i a sobre caríssim!!!! Evidentment quan hem intentat trobar un lloc per sopar (a les 21:30 approx.) ens hem trobat que tots els locals hevien tancat a les nou del vespre... així que hem comprat uns bocatas a una gasolinera i hem tornat a l'hotel......si és que quan trepitjes merda.......