DIARI DE NOVA YORK: 23 DE JUNY DE 2010

Avui hem fet un dia tranquilet, es nota que ja estem a la recta final de les vacances i que les energies comencen a anar justetes....

Per començar el dia hem visitat el museu Guggenheim d'art modern. I hem confirmat que nolsaltres no som gaire "moderns". A part d'un parell o tres de coses, el que més ens ha agradat del museu és l'edifici en sí, la veritat és que és una joia arquitectònica tant per fora com per dins.

Ens hem pulit el museu bastant rapidet, i per fer temps fins a l'hora de dinar el David i jo hem a anat a una botiga d'informàtica a xafardejar una miqueta.....no fos cas que hagués sortit alguna novetat revolucionària des de la última visita al JR.....i la Eli ha anat a una botiga de joguines i articles per festes infantils i ha estat com deixar a un nen suelto en una tenda de carmels! Entre les joguines per l'Hector, llapisos, pintures, colors, llibretes, etc...és sorprenent que no li hagi fet més mal a la tarja.....les seves "declaracions a la premsa" han estat...."sort que a Andorra no hi ha una botiga com aquesta".

Per dinar hem anat al Loup Cafe i en hem demanat la Deluxe Burguer, una mega-hamburguesa tremenda.

Després de bastantes deliberacions hem arribat al veredicte de que aquesta és la millor hamburguesa de totes les que hem tastat a NY...i això no és "moco de pavo" ja que les altres competidores havíen deixat el pabelló hamburguesil molt alt....

Després de dinar -i com ja és tradició en aquest viatge- hem anat a l'hotel per descansar una miqueta i fugir de la calor asfixiant que feia avui al carrer, i deprés la Eli ha marxat a fer un "raid" al Toys'R'Us de Times Square per acabar de comprar alguna coseta més per l'Hector.

Mentrestant el David ha pujat a la meva habitació i ha procedit a deixar-me al Vaio X net de "basura informàtica"... el PC m'ha quedat "niquelao".

Com que la temperatura no tenia pinta de baixar fins a nivells tolerables, hem fet el que qualsevol persona hagués fet en el nostre lloc, ens hem tancat en un pub a fer unes cerveses fins a l'hora de sopar.

Amb tanta calor no teniem gaire gana, així que hem fet un sopar lleugeret (per compensar els excessos d'ahir) i ens hem anat al retiro. Això sí, el sopar ha tingut el seu moment de tensió quan la Eli ha descobert tot just a la primera mossegada del seu sandwich que hi portava API!!!! Afortunadament se n'ha adonat abans d'ingerir-lo i ens hem evitat una visita al hospital...i no precisament turística....

DIARI DE NOVA YORK: 22 DE JUNY DE 2010

Segon dia fora de Manhattan.

Avui hem anat fins a Queens per visitar els barris de Flushing i Corona.....començo a sospitar que ens ha agafat per fer viatges de metro de més de 30 minuts per poder passar-nos una estona moneant amb els nostres gadgets (Ipad, Asus i Ebook).

El barri de Flushings té una Chinatown més gran que la de Manhattan, i bastant menys turística....aquí no ens han ofert cap article caigut de un camión....

La veritat és que Flushing és més semblant a un poblet de l'américa profunda que a un barri d'una de les ciutats més cosmopolites del món.

També hem visitat el jardí botànic que hi ha aprop (i per aprop s'ha d'entendre que no hem hagut de caminar més de 45 minuts).

Com deien en aquella série "me l'imachinava més gran"....o potser més exhuberant..... però no es pot negar que tenia plantes per donar i vendre....després de dinar en un petit restaurant afganés, hem fet una altra "petita" caminadeta i hem anat fins al Corona Park, un parc que està al costat de l'estadi dels Mets i de les pistes de tenis de Flushing Meadows on es juga cada any el US Open de tenis.

Quan ha començat a ploure hem anat cap al metro i hem tornat a la civilització.

Després de descansar una estoneta a l'hotel, hem anat a fer un parell de birres per anar fent gana.

Avui hem sopat al restaurant italiá Carmine's, on ens hem fotut una mega-super-hiper plata de espaguetis marinara amb mandonguilles del tamany de pilotes de tenis que estava TREMENDA....ens hem posat fins al cul de pasta, el David n'ha menjat tanta que se li ha posat cara de mandonguilla i l'hem hagut de portar rodant fins al hotel....

La Eli s'ha demanat de postre un Italian Cheesecake (també gegant) que també estava boníssim.

A més de bon menjar i de porcions de tamany XXXXXXL resulta que els preus del Carmine's són baratíssims, els tres hem sopat per 50 dólars.

Fixeu-vos si les porcions són grans que tothom surt amb una bossa amb el que no s'ha pogut acabar per poder-s'ho acabar a casa (aquí els hi diuen doggie bags)...i la majoria de doggie bags no són petites.

Mentres escric això encara estic fent la digestió.....i és la UNA DE LA MATINADA PASSADES!!!!! Segur que avui he recuperat en un àpat tot els quilos que he perdut desde que he començat la dieta, però ha valgut la pena....jaw jaw!!!!

DIARI DE NOVA YORK: 21 DE JUNY DE 2010

Avui ha estat un dia atípic, en principi havíem de anar a Coney Island a passar-hi el matí, però primer hem fet una primera paradeta al......JR!!!!!! .....on el David ha ampliat la RAM del seu nou Asus fins a 2Gb, i com que ens han dit que estaria muntada en uns 45 minuts hem decidit anar a una tenda de rol que hi ha prop del Empire State per fer temps.

La tenda de rol era brutal.....ens ha recordat les tendes que hi havia a BCN fa uns 15-20 anys, atepeïda de jocs de rol, de taula i de tota mena de coses "jugables", malauradament hem descobert que el sistema de la nova edició de Chtulhu no mola gaire, així que no hem comprat res.

Un cop recollit el Asus amb els nous 2 giges de memòria ja instal.lats, ens hem dirigit cap a Coney Island, que paradoxalment no és cap illa i que està al quinto coño (hi hem trigat quasi una hora en arribar-hi en metro!!!).

Hem aprofitat el llarg trajecte per llegir (la Eli i jo) i per monear amb el Asus (el David evidentment)..... i aquí és quan les coses s'han començat a torçar, ja que el Asus ha començat a fer el burro quan es feia el shutdown...una de cada dues vegades el windows tancava però el PC continuava encés.....com us podeu imaginar això ha trasbalsat bastant al David.....com segur que ja havieu deduït tots els que el coneixeu una miqueta.

Mentres el David patia en silenci pel Asus, hem tastat un dels hot dogs del mític Nathan's i després hem dinat a un "xiriguitou" al passeig marítim que ens ha transportat a principis dels anys vuitanta per la seva decoració (per dir-ho d'alguna manera...bàsicament no l'havien reformat des d'aquella época com a mínim...).

Tot Coney Island és com un tros de NY que s'ha quedat aturat en el temps, si et transportessin allà mentres dorms al principi no sabries dir si es que t'hi han portat amb un Delorean o amb una Stargate.....

El David i la Eli han pujat al Cyclone, una de les muntanyes russes més conegudes del món (en part gràcies al cine i a la tele). Es tracta d'una muntanya russa tipo estampida, construida al 1927. Estem parlant d'una estructura de fusta que té més de VUITANTA ANYS!!!!! A mi solament de pensar-hi que passaria si una colònia de termintes hi anés a parar allà ja m'agafa un jamacuco, o sigui que jo m'he quedat a terra ferma mentre els nostres dos addictes a l'adrenalina hi pujaven sense haver fet ni testament....

Com que el David no es podia treure del cap els problemes del Asus i com que el sol queia com si estigués en plan super-nova, hem decidit tornar a Manhattan, el David i jo per anar al JR a cantar-lis les quaranta i la Eli a comprar al SoHo.

Finalment el problema del Asus era que ens havíen vengut una memória més ràpida del que accepta la placa mare del PC i la cosa s'ha arreglat fàcilment....però no ràpidament..... no havia vist mai tanta burocràcia fora de Govern i Comuns....hem hagut de fer cinquanta mil papers i viatges d'un lloc a l'altre de la botiga per poder aconseguir que ens posessin la RAM correcta....semblava la escena del burócrates de la peli Els dotze treballs d'Asterix.

Un cop solucionat el problema PC-istic hem anat a l'hotel a esperar a que la Eli acabés la seva ratzia compril.

La Eli ha arribat arrebentada, ha caminat més avui de tenda en tenda i ha donat més voltes dins de cada botiga que si s'hagués fet el Metropolitan dues vegades seguides...així que com a deferència cap a ella hem anat a fer un tast de cerveses a una cerveseria del costat on ens han portat un "pirulou" (segons el David aquest és el terme tècnic en anglès) amb vuit cerveses diferents i a sopar a un japonés del costat de l'hotel especialitzat en barbacoa estil japonés.....després ja se'ns ha "escalfat el morro" i hem fet una petita passejadeta per fer un parell de birres més.....això demostra que és igual lo destrossada que estigui, que per una cervesa la Eli va on faci falta!!!!!

DIARI DE NOVA YORK: 20 DE JUNY DE 2010

Avui era el dia d'improvisar, la idea era no fer plans, decidir on voliem anar sobre la marxa i anar "vagant" per la ciutat i deixar-nos portar per la força.

O sigui, básicament un dia de caminata non-stop....i sense que ningú ens hi obligués!!!!

Primer ens hem dirigit a Wall street i hem visitat el districte financer, hem aprofitat per visitar una llibreria i encara no se ben bé com, hem acabat al JR....i com que la providència ens ha portat cap allà, hi hem entrat i hem acabat comprant unes cosetes sense importància......

El David s'ha comprat una bossa per portar un Asus Eee...i com que ja tenia la bossa no ha tingut altra opció que comprar el Netbook....lógic no?

Jo he deixat el sentit comú a l'hotel i m'he comprat un Vaio X.....peró es que és tant mooonoooo i compacte, i lleuger i mooonooo i mola i.......suposo que no cal que continui oi?

Després d'aquesta petita parada técnica, hem anat cap a Tribeca, hem creuat per Canal street a Chinatown (on ens oferien pel carrer Rolex i bolsos de marca "caiguts d'un camion" en plan clandestí....semblava que ens estiguessin oferint drogues en comptes de relllotges i bolsos !!!) i hem acabat el matí al SoHo....que és on l'Eli ha trobat totes les tendes de roba que ha de visitar per fer-li mal a la tarja de crèdit. La veritat és que veient el preus no m'extranya que ja ens hagi dit que necessitarà com a mínim quatre hores per poder "pentinar" la zona......

Hem aprofitat per dinar al SoHo i després hem anat al hotel a deixar les compres (o sigui els PCs) descansar una mica i continuar vagabundejant per la ciutat.

Tot caminant i xerrant ens hem trobat que habiem pujat fins a Central Park (i això que en principi haviem d'anar a Rockefeller Center), hem fet unes cerveses en un parell de bars bastant guapos...i cars....sobretot el del hotel Plaza de Central Park on ens hi hem estat més de dues hores xerrant de tot una mica. Quan hem mirat el rellotge ja eren les deu de la nit!!! O sigui que hem tornat caminant tot xino-xano cap a l'hotel. Pel camí hem fet un soparet lleuger a base de pollastre i això ha estat tot.

És paradoxal que el dia que probablement hem caminat més ha estat el dia que menys destrossats hem acabat...cansats sí, però no reventats...quines coses eh?

DIARI DE NOVA YORK: 19 DE JUNY DE 2010

Avui hem "vuelto a las andadas".....en tots els sentits de la frase.....

Hem visitat el Metropolitan Museum of Art, el museu més gran de NY. El museu és ENORME, ocupa vàries mançanes de la cinquena avinguda just al costat de Central Parc (i a Manhattan les mançanes no són el que es diu petites).

El museu és tan gran que necessitaries varis dies per veure totes les exposicions dedicant-li el temps que es mereix cadascuna.

Nosaltres hem fet una repassada exhaustiva a la exposició de l'antiga Grécia (com no podia ser d'una altra manera anant amb el David) i després hem fet una visita més normal (o sigui sense parar-se a examinar exhaustivament TOTS el objectes exposats) del pabelló Romà, Egipci, la American Wing i les exposicions de pintors Europeus, la de Picasso i la dels pintors del segle XIX (Monet, Cezanne, Van Gogh, etc....).

Amb això hem arribat a les dues de la tarda passades i -evidentment- destrossats (almenys un servidor "no sentía las piernas"). Així que hem anat a dinar i hem tornat a l'hotel a descansar una miqueta abans de sortir a fer unes compres per la ciutat.

L'Eli és la única que ha comprat alguna cosa, el David volia comprar el joc de rol que ja us he explicat, però resulta que la tenda de rol tanca a les sis de la tarda...i nosaltres hi hem anat a les set....i jo he trobat una jaqueta de cuir super barata però no tenien la meva talla.....

A mi hem feien tant mal els peus que als 20 minuts de les compres he decidit tornar cap a l'hotel i descansar una miqueta més per estar en forma per la nit ja que el pla era sortir a fer unes copichuelas.

Malauradament el pla se n'ha anat en orris ja que al David li ha agafat un yuyu estomacal i no hem pogut sortir de copes. Hi ha vàries teories sobre que li ha passat al David:

a) S'acosta mal temps per d'aquí un dia o dos, i com sabeu aquests canvis de temps el destaroten bastant...i aquesta vegada li ha destarotat el estómac.
b) Alguna cosa que ha menjat li ha sentat malament....tot i que els aperitius han estat compartits i els demés no hem tingut cap problema i de segon ha menjat salmó a la planxa.....
c) Per si no ho sabieu, una de les missions sagrades del David per aquest viatge era menjar hamburgueses púrament americanes per trobar la millor hamburguesa de NY.....i avui els déus de l'hamburguesa l'han castigat per abandonar la seva missió i menjar PEIX (que com tothom sap és l'arxienemig de les hamburgueses)....per cert aquesta teoria tant raonable i científica és meva....o sigui que ha de ser la bona no? Tots sabeu lo extremadament científic i racional que sóc.....

O sigui que avui el dia s'ha acabat una mica abans del que estava planejat, però aquestes coses passen....."unas veces se gana y otras se pierde....las vacaciones son así" que deia aquell, ahir va ser un dia rodó i avui no tant....o com diria un que jo em se "karma es karma".

DIARI DE NOVA YORK: 18 DE JUNY DE 2010

Avui ha sigut un dia complert...jo encara diria més....ha estat.....LE.....wait for it......GENDARIO!!

A primera hora hem agafat un barco que ens ha fet una ruta pel riu súper guapa.

Podíem escollir entre dos circuits, el de dues hores i el de 75 minuts. Segur que us preguntareu "quina diferéncia hi ha entre els dos circuits?", doncs jo tambné m'ho he preguntat. La resposta que m'ha donat el tio de la taquilla ha estat demolidora....

La diferencia entre un circuit i l'altre és que un dura dues hores i l'atre 75minuts!!

Solament ha faltat que em acabés la frase amb un "eshtupit!!".

Així que després d'escoltar una explicació tant completa i raonada hem decidit fer el circuit de dues hores (ande o no ande csballo grande).

El circuit és super complert, passes a tocar de l'estatua de la llibertat, i arribes fins a Nacions Unides passant per sota del pont de Brooklyn i el Manhattan Bridge i gaudeixes d'una panoràmica immillorable del skyline de NY.....ah sí! també veus Nova Jersey (que a vegades sembla que sigui la germana pobre de Nova York).

De regal hem pogut gaudir en directe i de prop dels entrenaments de les avionetes que participaran a la carrera aetia acrobàtica de Red Bull que és farà aquest cap de setmana.....un luxe inesperat.....veure passar les avionetes a tota llet per l'eslalom en vol rasant i fent acrobàcies a menys de 50 metres de on estàs es guapíssim.

Per dinar hem anat a un altre local mític de la ciutat, el P.J. Clarcke's. Mireu si és conegut que per arribar-hi et diuen que pujis al primer taxi que trobis i li diguis al taxista que vols que et porti a P.J. Clarcke's.... i si no sap on és et diuen que et baixis del taxi i n'agafis un altre perqué aquest taxista és un inútil.....

El David i jo ens hem demanat una hamburguesa CADILLAC que estava tremenda (fent justícia a la fama del local) i l'Eli s'ha demanat uns ous a la Benedict que també estaven tremendos.....tot regat amb unes bones cerveses (quan vingueu als USA proveu la Boston Lager de la marca Samuel Adams...sorprenentment bona tenint en compte que és ianqui).

Ah sí, he de corregir una cosa que vaig explicar el dia del famós picnic...resulta que els pares del David no ens havien donat l'adressa del P.J. Clarcke's tant malament, el que passa és que nosaltres en comptes de tirar cap al nord vàrem tirar cap al sud i dona la puta casualitat que el Smith and Wollenski està pràcticament al costat del P.J.......que cosas eh?

Els plans per la tarda no estaven gaire clars i hem decidit anar a veure que feien al cinema i de passada passar pel teatre on fan el musical de Wicked a veure si hi havia sort i pillavem entrades (ens havien dit que les entrades estaven totes venudes des de un mes abans).

Doncs ha sigut arribar i moldre, solament arribar al teatre ens han dirigit cap a la cua per pillar entrades de reserves cancelades i en menys de tres minuts ens han donat tres entrades a preu normal situades en un lloc de puta mare......ha sigut tant fàcil que el David no s'ho podia creure (anava dient "no pot ser....té que haver truco....ha sigut massa fàcil").

Per fer temps fins a l'hora del teatre hem acompanyat a l'Eli mentres anava de compres....la veritat és que si el David i jo ens controléssim la meitat que es controla ella, gastariem bastants menys diners.....

Wicked és BRUTAL, us el recomano i pel que em diuen els companys s'entén força bé si has llegit el llibre, encara que el teu anglés sigui justet.

O sigui que com podeu veure avui entre la sort i les nostres eleccions hem tingut un dia rodó......I A MÉS QUASI NO HEM CAMINAT!!!!!! Increïble peró cert.....

DIARI DE NOVA YORK: 17 DE JUNY DE 2010

Avui hem tingut un dia completet, a primera hora hem pujat al Empire State Building i hem pugut gaudir d'una de les vistes més espectaculars de NY. No hi ha res com pujar al edifici més alt d'una ciutat per descobrir-la i admirar-la plenament.

A més al anar a primera hora no hem fet pràcticament cua....reecordeu que el passatemps nacional dels ianquis es fer cua, fan cua per tot!!!! i de bona gana!!! nosaltres els llatins no tenim aquesta paciència (o ressignació).

Després hem continuat culturitzant-nos i hem anat al MOMA (Museum of Modern Art), aquesta vegada no hem patit tant perquè el museu és bastant més petit que el d'ahir, això sí, hem descobert que nosaltres no som gaire "moderns", ja que solament ens ha agradat un 10% de tot el que hem vist. Això sí, el David ha descobert que la Kimi té una vena artística moderna important....i has aquí puedo leer.

Per dinar hem anat a una hamburgueseria súper auténtica on hem gaudit d'unes hamburgueses molt bones i d'un local amb molta personalitat i carísma. A més es tracta d'un lloc que si no saps on és no el trobes no fart de vi.....si us porteu bé, ja us direm on està.....si ens convideu a anar amb vosaltres a NY :-)

Encabat de dinar hem dedicate la tarda a l'activitat cultural per excelència.....ANAR DE COMPRES.

Primer hem fet una paradeta al Forbiden Planet on la Eli ha comprat uns daus, i jo tres còmics (quina sorpresa eh?), el David buscava una nova edició de la Llamada de Chtulu, per estrenar-la a Central Park, però no hi ha hagut sort...de totes maneres ja tenim localitzades un parell de tendes de rol on segur que el tindran.

Després hem anat a JR una de les botigues d'elèctronica més grans de la ciutat, jo m'he comprat una funda pel Ipad i el David ha bavejat emb el Vaio X i amb un Asus Eee que té una autonomia de 10 hores.

Finalment ham anat a la Century 21st., l'outlet més gran i famós de NY. Tots els articles estan súper rebaixat (més d'un 50% com a mínim!). Tot i el bons preus no hem comprat gaire, de fet el David ha "desertat" als 10 minurs i se n'ha tornat al JR.

per finalitzar un dia tant complet hem anat a sopar a un italià....en roincipi a fer una mega-pizza, però quan hem vist el menú ens hem oblidat. la pizza i hem demanat altres plats que estàven tremendos.

DIARI DE NOVA YORK: 16 DE JUNY DE 2010

Que no us enganyin, culturitzar-se CANSA.

Avui hem visitat el museu d'história natural, i si us penseu que ha sigut un dia descansat esteu molt equivovats.

El museu ocupa tota una mançana de pisos i té cinc pisos.

Ens hi hem estat visitant-lo unes quatre hoes i excepte per trenta minuts de estar sentats al planetari no hem parat de rodar pel museu.

Hem "viatjat " a tots els els continents menys Europa i la veritat és que cap al final de la visita a les nostres cames els semblava que havíem viatjat a Africa a peu literalment....hi ha hagut un moment en que ja estàvem tant destrossats que l'únic que voliem era trobar la sortida i anar a dinar. De fet camí de la sortida hem trobat una sala que no havíem visitat i en la única cosa en la que podiem pensar era "una altra sala no si-us-plau, no podem més" ... o sigui que queda demostrat que la cultura en dosis massa grans pot arribar a ser perjudicial tant pel cos com per la cordura.......


El museu és reralment espectacular, i s'hi troben animals dissecats de pràcticament totes les espécies, es nota que el van fundar en una época en que l'ecologisme i els drets dels animals eren una cosa desconeguda.

També hi ha exposicions de les diferents cultures "salvatges" o aborigens dels diferents llocs del món no civilitzat (básicament tot el que no era el món del home blanc).

A la tarda ens ho hem pres amb una mica més de calma i "solament" hem visitat el museu de cera de Madame Tussaud i un altre de curiositats que estan a un pas de l'hotel.

Com podeu veure ni estant destrossats podem evitar visitar coses.....com els hi he dit a l'Eli i el David "els meus peus estan escribint la seva própia declaració d'independéncia...."

Que hi farem, almenys "moriremos con las botas puestas" que deia aquell.

DIARI DE NOVA YORK: 15 DE JUNY DE 2010

Avui ha estat un dia tranquilet i de relax, ens hem aixecat tard i hem fet un picnic a Central Park.

Deixeu que us expliqui com funciona un picnic amb l'Eli i el David.....

Bàsicament es camina unes dues horetes pel parc, es descansa a l'ombra una estoneta llarga aprofitant per llegir algo al Ipad o veure alguna série al móbil (que una cosa és que estem a la natura i l'altra que siguem uns bàrbars sense tecnologia.....llàstima que Central PArk no tingui Wi-Fi.....) i després SE SURT DEL PARC I ES VA A UNA HAMBURGUESERIA A DINAR!!!!!!!

El pla peró no ha sortit del tot bé, ja que a l'adressa que ens havien donat els pares del David per una mega-hamburgueseria resulta que estava el mític (almenys per a nosaltres) restaurant Smith and Wollenski..... així que amb tot el dolor del nostre cor en comptes de menjar hamburgueses ens hem hagut de sacrificar i anar al restaurant i menjar una carn tremenda amb un Saint Emilion i de postres un mega-pastíS de xocolata negríssima.....quina pena oi? Haw haw rajado haw!!!!!!

Entre fet i fotut hem acabat de dinar a les cinc passades, o sigui que hem anat cap a l'hotel a fer la digestió i després hem anat a Macy's a fer les primeres compres del viatge. Pel preu a Andorra d'una camisa Polo Ralph Lauren me n'he comprat dues i uns Dockers la mar de xulos, el David també s'ha firat bastant....i la Eli ha s'ha contenit a l'espera del que pugui trobar a l'outlet que hem de visitar uns d'aquests dies....però també ha "picat" amb algo.

Estàvem tan plens encara del dinar que hem sopat una cerveseta i ens hem anat al retiro d'horeta, que demá toca culturitzar-nos i per fer-ho hem d'estar en forma tant física com mentalment.

DIARI DE NOVA YORK: 14 DE JUNY DE 2010

Avui com ja sabeu, hem visitat Little Italy i Chinatown.

Little Italy s'hauria de dir Tiny (minúscula) Italy, ja que els xinesos els hi han anat menjant terreny i al final Little Italy s'ha quedat en un carrer i mig.

En canvi Chinatown està en plena expansió, sembla que vulguin competir amb la Xina real....qualsevol dia d'aquest es munten una Little Muralla Xina (situada al que queda de Little Italy per exemple).

A Little Italy hem fet un petit "tentempié". Jo uns canoli i l'Eli i el David han fet un gelato. Parlant de gelato, el gekat de xocolata de Little Italy te regust de café i no té gaire cacao o sigui que si voleu un gelat de xocolate-xocolate millor que aneu a un altre lloc....el de Tokio no està malament.....

Avui no ens hem liat al metro, es clar que tampoc hem anat gaire en metro, hem preferit fer la "mitja marató turística" i hem caminat el que no esta escrit.....LITERALMENT....no penso escriure tot el que hem caminat.....no vull traumatitzar-me a mi mateix recordant-ho....

Avui el David ha pogut trancar la "maldición del pato laqueado" i s'ha fotut un pedacho de cacho de Pato que no se'l saltava un galgo....i a més depressa, que si no el cambrer li pegava....quan un xino et serveix el menjar i abans d'acabar de servir-te et diu "va come!" COMES i rapidito.....

Després de dinar hem anat a l'hortel a recollir les entrades pel Fantasma de la Opera que havíem encomanat...i ja que estavem allà hem aprofitat per descansar una horeta i mitja...

Per fer temps fins a les viut del vespre (que és quan començava el musical) hem pujat fins a l'Apple store a veure si compravem algun gadget o accessori, peró tal com hem descobert a la Apple Store solament hi ha tres classes de productes:

1.- Coses que no vols comprar
2.- Coses que no pots comprar si no ets ianqui (iphones)
3.- Coses que vols comprar peró que s'han esgotat (fundes
del Ipad, el kit de camera)

El David ha agafat un "petit" rebot amb Apple i ha estat a punt de renegar del Ipad i de tots el productes de Apple.

Per tornar a l'hotel ja ens tornavem a trobar valents i hem caminat una estoneta més (si aixó no és massoquisme ja em direu que és) i pel cami hem visitat una exposició de teles 3D de Sony que tenia uns sofàs comodíssims.....i els video jocs en 3D tampoc estaven malament.....

Com que sembla que la única manera d'impedir que ens castiguem a nosatres mateixos amb mega-caminates és tancar-nos a veure algun espectacle, hem anat a veure el Fantasma de la Opera.

La obra está bastant bé, peró li haurien de canviar el nom.....s'hauria de dir el Fantasma de la NEVERA.....l'aire acondiconat etava tant fort que si et decuides entres en hibernació profunda abans del final del primer acte....

Aixó ha estat tot per avui, demá si el temps es bó ens ho prendrem amb calma i farem un picnic a Central Park...tot i que segur que trobarem alguna excusa per tornar a fer una "caminata del infinito".....

DIARI DE NOVA YORK: 13 DE JUNY DE 2010

Es veu que ahir vaig anar massa ràpid a l'hora de tancar la entrada del dia, resulta que encara faltava L'ANÉCDOTA del dia.....

Resulta que després de despedir-me de la Eli i el David, quan la Eli va anar a desfer la maleta abans de ficar-se al llit va descobrir que a la seva maleta li havia "crescut" un candau.

Malauradament el que realment va passar es que no era la seva maleta, sinó que l'Eli va agafar la maleta d'una altra pobra senyora.....comencem bé el viatge eh?

Si a més afegim que el sopar li va disparar l'alergia i que pràcticament no ha dormit, podem dir que per la Eli les vacances própiament dites encara no han començat....

Així que aquest matí m'he despertat a primera hora del matí amb una nota que m'explicava que la Eli i el David havien marxar a l'aeroport a recuperar la maleta bona i retornar la equivocada.....

Jo en comptes de fer el que tothom espera de mi (o sigui tornar-me a clapar un parell més d'hores) he baixat a esmorzar i he sortit a passejar per la ciutat una estoneta......jo no sé si es que estic madurant, m'estic fent vell o és que tanta dieta m'ha transtornat més del que em pensava, però em sembla que és la primera vegada que faig una cosa com aquesta voluntàriament........

Mentre jo descobria que a NY els diumenges al matí tot està tancat fins com a mínim les 11, la parelleta han convençut a un poli de l'aeroport per a que els escortés fins a la zona on tenen els equipatges no reclamats i fins i tot ha fet que els hi obrissin l'oficina de recuperació d'equipatges abans del que tocava......si és que no hi ha res com tenir classe i "charm"....aquest dos són irressistibles!!!! Allà on van trionfen.

Cap allá les 12 m'he retobat amb la parella i ha començat la activitat normal de qualsevol viatge.

Avui es celebrava en un dels multiples parcs de NY la vuitena edició del Annual Big Apple Barbecue Block Party. És un festival on es tanca tota una "mançana" al voltant del Madison Square Park i locals de tot el país especialitzats en fer carn de porc a la barbacoa hi posen un xiringo (o chringuitou com es diu en anglès) per a que la gent pugui tastar les seves especialitats....pagant això sí 8 dolars per ració. I nosaltres ens hi hem dirigit cap allá ja que no es té cada dia l'oportunitat de tastar barbacoa purament americana. A més solament estavem a 9 parades de metro: quatre de baixada i després de descobrir que haviem llegit malament el planol del metro cinc de pujada.....

Com us podeu imaginar el festival estava a petar de gent i havia unes cues tremendes per aconseguir la teca, peró nosaltres hem maniobrat amb el nostre "savoir faire" habitual (o sigui anar voltant per totes les parades fins que hem trobat les que estaven més ben organitzades i la cua avançava ràpid) i hem aconsseguit dinar sense fer pràcticament cua....l'entrepà de "pulled pork" amb salsa barbacoa ha sigut la revelació del dinar, estava de vici!!!! El David i jo ens hem hagut de controlar per no menjar-nos mitja dotzena cadascú.

Per fer baixar el dinar hem anat pujant caminant a l'hotel tot xino xano i com que ha començat a ploure hem decidit fer una paradeta a l'hotel per reposar una mica i esperar que escampés una mica la pluja abans de encarar la nit.

El vespre l'hem dedicat a la noble tradició del cine-sopar, hem vist la peli del Equipo A (molt divetida i cafre) i hem fet un soparet tipus hard rock al Appleby's.

I així hem acabat el dia, a veure quina ens passa demá...peró si tot va bé farem Chinatown i Little Italy.

Diari de Nova York: 12 de juny 2010

Dia de viatges.

És una mica estrany anar de viatge amb l'Eli i el David i no sortir tots junts des d'Andorra..... tenir les nostres mítiques converses al cotxe camí de l'aeroport on arreglem el món i decidim que farem el dia que siguem milionaris, o passar les hores mortes entre connexions jugant a rol o a qualsevol altre joc que se'ns acudeixi.

Es clar que ara que tots anem amb gadgets (la Eli el seu ebook reader i el David i jo amb els nostres ipads) potser ens veurieu als tres callats i "wtrastejant" amb els nostres respectius gadgets....i solament parlant per comentar algo que haguem llegit o jugat en el nostre gadget o per preguntar si algú ha sentit el que deien per megafonia.......

Naaah impossible.....encara no estem tant malament.....oi?

La trobada a NY ha estat curiosa, jo venia amb una marxa del quinze (per mi ha estat un viatge relativament curt i dins del mateix fus horari) i els pobrets Eli i David estaven rebentats despres de tropecientas mil hores de viatge i pel jetlag.

Per a que us feu una idea (i exagerant una mica) la imatge era el Manel saltant amunt i avall dient "que guay que guay!!!! que voleu fer eh? que voleu fer?" mentres els altres dos esgotats i amb una son que no podien amb ella mirant-me sense esma i dient-me "no se el que vulguis peró avui anem a dormir d'horeta eh?"


Que consti que estic exagerant...que si no diuen que soc un difamador.....

Bueno per avui ja está bé...demá comencen les vacances a "full".....aixó si ahir sopant ja varem adonar-nos que, tot i que hi estarem dues setmanes, ens faltará temps per fer coses a NY!!!!!!!