Diari de Hawaii: 13-17 Octubre

13 d'octubre

Avui ens dirigirem cap al Est, el nostre destí és Hana. Per arribar-hi s'ha d'agafar la Highway 360 que segons ens han dit té tantes corbes com dies té l'any...el que em pregunto és com han solucionat el tema de la cuba extra dels anys bisiestos....on la guarden? com la instal.len?

De camí a Hana hem parat a banyar-nos i fer una mica de snorkel a una cala preciosa rodejada d'una vall verda i tupida. Us diria el nom de la cala ja que és de les més famoses de la illa, però el seu nom és un pél complicat i ara no tinc la guia a mà per transcriure'l (que us pensaveu que em sé de memoria el nom de tots els llocs on hem estat? si amb prou feines tinc memoria per saber en quin dia visc....i això quan me n'enrecordo).

La cala en qüestió era tranquileta comparada amb Waipio Valley i solament tenia onades de un o dos metres d'alçada...així que després d'intentar durant una mitja horeta de fer algo de snorkel sense matar-me contra les pedres ni ofegar-me he decidit deixar als professionals (o sigui l'Eli i el David) el tema snorkel i jo m'he dedicat a la contemplació de la natura. Tot i que la vegatació és molt diferent de la de la Big Island és igual d'exuberant i frondosa. A Maui trobes mars de verdor, trencats solament pel vermell o groc -en totes les seves tonalitats- de les flors i fruits dels mateixos arbres. Com ja he dit anterorment en anteriors entrades del diari, no hi ha paraules....sort que el David ha fet fotos... i algunes fins i tot fan justícia al original (i no per culpa de fotograf eh? no us penseu que estic intentant difamar-lo ni res per l'estil....).

Com que no portavem tovalloles, l'Eli ens ha enssenyat a fer la dança "Seki seki" hawaiana que és veu que és ideal per assecar-se sense ajuda de tovalloles ni de cap tipus de roba.... una combinació de moviments epilectics i giravolts que efectivament ha funcionat...realment aquesta noia està plena de sorpreses, sap coses de totes les cultures que visita.

Més endavant en el camí ens hem desviat per visitar un tunel de lava impressionant, te més de quatre-cents metres de llargada i una alçada que va del metre cinquanta en el seu punt més baix fins als tres o quatre metres en el més alt....brutal. A més la visita es fa en solitari i sense guies; et donen una llanterna per persona i un "mega-foco" en plan batsenyal per cada grup i t'envien a explorar-lo solet. Afortunadament la Eli s'ha posat el xip de la ranger Elianna i ens ha fet de guia per les cavernes excavades per la lava.

La tercera parada era la visita a un antic temple hawaià que se suposava que ens agafava de camí....però ja sabeu que els temples antics són una mica com els bolets..... apareixen i desapareixen constantment. En el seu lloc hem trobat una platja que tenia una "laguna" formada per l'aigua que "sua" un penyassegat que semblava de pelicula.

Finalment hem arribat a Hana amb temps de sobra per trobar un allotjament barato (comparat amb els 425 dólars per habitació que ens demanaven a un dels hotels on hem anat a demanar habitacio) i hem pogut anar a sopar a un restaurant on hem menjat (per variar) molt bé i on hem tastat un vi de California força curiós (pels que us agrada el vi, es diu RED TRUCK), l'únic "però" ha estat el borde del cambrer, que més que borde era esquinazo directament.... sort que no entenia el català, perquè li hem dit de tot menys bonic.

14 d'octubre

Avui toca visitar la part oest de Maui. Per arribar-hi hem de desfer el camí que vàrem fer ahir, així que per evitar el transit de la 360 hem matinat i a les set del matí ja estavem al cotxe. Com que a aquestes hores del matí (per no dir matinada) no hi havia pràcticament ningú, el David ha donat "rienda suelta" al conductor de rallies que porta dintre i hem fet el rally Hana-Paia en menys d'una hora....això sí hem arribat segons, ja que davant nostre havia un natiu de l'illa que se sabia la carretera de memòria i conduia com un kamikaze.... impressionant.....

La primera parada ha estat la ciutat de Lahaina, un poblet coster la mar (que per aixó és coster) de cuco que havia estat entre altres coses la capital del regne de Hawaii i un dels principals ports baleners del Pacífic.

A Lahaina hem aprofitat per fer algunes compres bàsiques: crema solar, after sun, unes flors pels cabell de la Eli i unes camises hawaianes la mar de molones pel David i per a mí.... demà farem una patxoca......

Després d'aquesta visita "urbanita" ens hem dirigit a Honolua Bay, on hem tingut la sessió de snorkel més bestia de les nostres vides. En aquesta cala hem pogut veure multitud de peixos i coralls de tots els tipus, colors i tamanys (especialment el David i la Eli que són els que s'hi han passat més estona "snorkelejant").... el temps ens ha passat volant i quan hem mirat el rellotge ja eren les dues de la tarda!!!!

Després de dinar a Lahaina hem baixat fins a Makena Beach, on hem descobert la primera platja de sorra des de que estem a Hawaii. Makena Beach és una platja enorme de sorra rojenca i fina que convida a passejar-hi descalç.....perquè de nadar més val que te n'oblidis...estem parlant del Pacífic, i les onades fan practicament impossible nadar, fer snorkel o qualsevol activitat aquatica que no sigui el surf.

El dia ha estat tant esgotador (això del snorkel és més cansat del que sembla) que hem menjat quatre tonteries i hem marxat al retiro a recuperar forces.....i en el cas del David a recuperar les neurones que ha matat amb un mega granissat de fruites del bosc que s'ha fotut....per un moment m'he pensat que li agafava un yuyu.... qui havia de dir que el fred d'un granissat afectaria tant a un xicotot de Canillo com ell ..... això demostra que tothom té un punt debil....superman té la kriptonita i el David els granissats.....

15 d'octubre

Avui tocava un dia tranquilet, Dormir fins a les nou del matí, visita al Hakeakala National Park i poca cosa més.

Evidentment el dia ha estat menys tranquil del esperat degut al terratremol de 6.7 en la escala de Ritcher que s'ha desencadenat a la costa oest de la Big Island i que ha afectat a totes les illes excepte Kauai i Nihau.

El terratremol ha tingut lloc a les set del matí i evidentment ens ha despertat a tots amb una sotragada ....per dir-ho suaument.....(com podeu veure fins i tot la natura està en contra de que dormi més de set hores seguides!!!). Com podreu comprendre un petit detall com un terratremol no ha impedit que després de l'ensurt inicial me n'hagi tornat al llit per dormir fins a les nou (això sí primer he mirat per la finestra de l'habitació per si venia un tsunami).

A Maui el terratremol solsament ha afectat el subministrament elèctric...però com que es veu que el concepte de grup electrogen no existeix en aquesta illa hem decidit esperar a que es reestablís la corrent ja que no es podia repostar ni gasolina sense electricitat.

Així que hem aprofitat per llegir una miqueta i fer un esmorzar tranquil, i cap allà les onze ha tornat la llum i hem pogut omplir el dipòsit del cotxe i marxar cap al parc.

El Haleakala park és un parc bàsicament volcanic que arriba a superar els tres mil metres d'alçada i que tambe és reserva natural d'ocells i insectes.

El parc és ple de mini-craters que solament es poden visitar a peu i seguint les pistes marcades (per tal d'evitar malmetre el ecosistema del parc). El David i la Eli que són més valents que jo (o sigui: estan en forma) han baixat fins al primer dels craters per visitar-lo.....total solament és una caminata de dues hores i quart entre anar i tornar.....

Aquest parc és ideal per anar-hi a fer "montanyisme" i fins i tot té algunes cabanes per a que puguis passar la nit al bellmig del parc rodejat pels craters.

Entre una cosa i l'altra, hem marxat el parc a les quatre i mitja de la tarda passades, així que hem aprofitat els horaris de l'illa i hem dinat a les 17:30 aprofitant que a aquesta hora és quan els restaurants obren per servir el sopar.

Després del dinar-sopar la Eli i el David han anat al retiro ja que estaven destrossat per la caminata que s'han fotut, i jo.....malgrat no haver caminat dues hores aprofitaré per escriure això d'horeta i després faré el gos i me n'aniré a dormir aviadet ...... per recuperar les hores de son perdudes per culpa del terratremol (sí que passa, soc una marmota, algun problema?).

16 d'octubre

Avui marxem cap a Oahu, i més concretament a Honolulu, probablement la ciutat més coneguda de Hawaii i la que té una de les tres platjes més conegudes del món...WAIKIKI

Així que a les sis del matí (ouch) ens hem aixecat i hem anat al aeroport (no fos cas que hi hagues algun retràs o excés de cues degudes al terratremol).

Una vegada arribats a Honolulu i de trobar hotel hem fet una "petita" passejadeta per l'avinguda Kalakaua, el carrer més "fashion" de Waikiki, fins al Aquari..... caminant sota un sol de justícia i amb una xafogor brutal; hem tingut una sensació de "deja vu".....era ben bé com quan estavem al Japó.... fins i tot hi ha hagut moments en que solament veies japonesets pel carrer i retols escrits en kanji...

Honolulu és realment una barreja entre Las Vegas i Tokyo. Els japonesos venen a ser el equivalent dels alemanys a Mallorca, són el grup més gran de turistes i tot està pensat per a ells.... de fet hi ha llocs on solament sembla que parlin japonés....

L'aquari ha estat una mica decepcionant, ja que tot i que té unes mostres de coralls impressionant i pots observar els peixos típics dels esculls de Hawaii, ens esperavem algo més en la ona del aquari de Barcelona i la veritat és que no és aquest tipus d'instalació.

En acabar la visita a l'aquari hem desfet el camí per poder acabar de patejar-nos les botigues més "in" de Honolulu.

Entre pitos i flautes hem acabat arribant a l'hotel a les tres de la tarda passades. Després d'una dutxa reparadora i un petit descans hem decidit anar a provar la platja i explorar una mica més la ciutat..... a peu evidentment. A meitat del camí hem fet una parada tecnica i hem sopat a un tailandés genial on a més de degustar un menú bonissim hem pogut gaudir d'un espectacle de danses típiques de Tailandia.

Finalmet hem acabat a un hiper-mega-super mall amb més botigues que l'avinguda Meritxell .....impressionant.

La tornada ha tingut que ser en bus ja que jo "no sentía los pies" i ni el David ni la Eli estaven disposats a carregar amb mí..... quin poc esperit de sacrifici (el meu és clar). En el camí de la parada del bus fins al hotel hem fet una parada tècnica per fer una cerveseta en un local la mar d'autentic... erem set persones i dos tíos tocant música en directe, i us asseguro que els únics clients no habituals erem nosaltres... aquesta és la millor manera d'acabar un dia com el d'avui: una bona birra en companyia d'amics i en un local tranquil i relaxat on quasi et sents com si fossis de la casa.

17 d'octubre

Aquest matí ens hem separat, la parelleta s'ha aixecat tant d'hora com sempre i han anat a visitar un museu sobre cultura polinesia..... mentres tant jo he dormit fins a les deu (i ja saveu que això per mi és dormir "poquet") i he fet la meva tradiconal visita a les tendes de comics de la zona.

En una cosa que hem coincidit els dos grups (ja sé que jo anava sol però abulto per dos i això em qualifica com a grup) hem tingut un viatge de tornada a l'hotel en bus una miqueta llarga.....exactament una hora més llarga del que hem fet en el viatge d'anada....tot gracies al meravellos sistema de transbordaments entre autobusos que et fa esperar una eternitat entre un bus i l'altre i el transit de Honolulu, que a mesura que avança el dia es va complicant més...

Després de l'odissea "autobusera" hem fet un dinar tardà (o sigui a l'hora andorrana) i hem fet una passejadeta fins al hotel pel que hem decidit anomenar la "PLACA avenue" ja que el noranta percent de les botigues que té són de les que quan pagues sents el PLACA-PLACA al compte corrent, entre altres es troben Dior, Prada, Louis Vuiton, Chanel, etc.... conec a certa persona que es trobaria com a casa aquí (no puc donar noms per garantir la meva integritat física).

A les 17:30 hem baixat a que ens recollissin per anar un espectacle Polinesi i hem tingut la puta llet que el minibus que ens tenia que recollir s'ha espatllat i ens han enviat una limusina ... això si que és atenció al client !!! Tot i que ens han fet patir, ja que la limo ha arribat quasi mitja hora tard i ja ens pensavem que se'ns havien oblidat.

L'espectacle dona una mostra de les dances típiques de Hawaii, Tahiti, Samoa, Fidji i Nova Zelanda. Realment val la pena. La bellesa i varietat del foclore Polinesi és brutal.

Tot i que totes les dances són molt maques o espectaculars les que més m'han cridat l'atenció han estat:

• La de la polinesia frencesa (Tahiti). Les noies fan una dança molt semblant a la dança del ventre i en canvi els homes semba que en comptes de ballar estiguin caminant per sobre de brases o de la sorra calenta de la platja...solament els hi falta anar dient "ouch auch!!!"
• La dança mata-mosquits....que consisteix en anar-se picant el cos cada vegada més fort al ritme de la música.
• La dansa del foc de Samoa. S'ha de tenir-los molt ben posats per fer anar les espases en flames com ho fan aquests tios....
  
  

Un dels punts àlgids de la vetllada ha estat quan hem arribat a la part de Nova Zelanda i més concretament al HAKA, el ball que gan els guerrers per intimidar als seus enemics abans de la batalla.

Com tots saveu la meva constitució atletica fa que amb el brozejat sigui quasi impossible distingir-me d'un guerrer Polinesi, així que m'han escollit a mí (i a tres tios més per fer bulto es clar) per fer la demostració de com es fa aquesta dansa....evidentment l'actuació ha estat tot un exit, però com que no anava vestit apropiadament per l'ocasió, els amables nois de l'espectacle han tingut l'amabilitat de repetir ells la dança per tal de que el públic pogués gaudir-la en tot el seu esplendor.....quins nois més macos.....

L'altre moment important de la nit ha estat quan la Eli en la seva condició d'experta en danses Hawaianes (recordeu la dança Seki-Seki?) ens ha fet una demostració del Hula (en el seu cas també han fet pujar a unes altres noies del públic per a que aprenguessin de l'experta) ....és brutal com es mou aquesta dóna....fins i tot els "pofessionals" han quedat gratament sorpresos.

També ha sigut destacable la demostració que ha fet el David del que popularment s'anomena "fer-se el Suec" cada vegada que corria el perill de ser seleccionat d'entre el públic per pujar al escenari.... realment impressionant i efectiu al 100%

Diari de Hawaii: 11-12 Octubre

11 d'octubre

Avui ha estat un dia d'extrems. Hem començat banyant-nos al Pacífic i hem acabat pujant a 4.000 metres d'alçada.

A primera hora del matí hem baixat a la vall de Waipio. Amb la llum del matí és encara un paratge més espectacular.
Primer de tot hem fet un "Camel Trophy" perla vall que ha es tat brutal hem travessat rius i conduit entre cavalls(bé de fet ens hem esperat a que es dignessin a aprtar-se per deixar-nos passar, però dit així no sona tant bé)....el cotxe ha quedat tot arrebossat de fang i sorra, però total.......el tenim a tot risc.

A la platja de la vall hi desemboca un riuet i està plena de surfistes. Les onades són brutals.

Per evitar els surfistes hem decidit anar a la part de la platja que es troba al l'altra banda de la desembocadura del riu, però creuar no ha estat gens fàcil....aquí és on hem tingut les primeres baixes....tant el David com jo hem perdut les xancletes per culpa de la corrent del riu. Després d'aixó hem entés perquè no hi havia surfistes a l'altra banda del riu, el llit del riu està format per tot de pedres traicioneres i relliscoses.....vamos per matar-se.

Afortunadament ningú dels tres ha pres mal i hem pogut tenir la platja per a nosaltres sols. Això sí, banyar-se ha estat tot un repte ja que quan intentes banyarte en un océa que et llença constantment onades d'entre un i quatre metres realment la cosa és complica....evidentment en l'enfrontament DEM Vs. el Pacífic hem perdut per golejada. De fet dir-li "Pacífic" a aquest oceà és com dir que l'Acebes del PP és un tio tolerant i dialogant......

Quan ens hem cansat de lluitar contra el mar jo he decidit de creuar el riu pel mar (ja sé que sembla un contrasentit, però té la seva lògica) amb l'esperança d'evitar matar-me creuant-lo per on ho feien el David i l'Eli. I ha funcionat.....més o menys, perquè he tingut la mala llet de enganxar la única roca camuflada que hi havia a la franja entre la costa i la desenbocadura del riu i m'he fotut un ostiot al dit gros del peu esquerre que m'ha fet un blau considerable (potser li hauria de fer una foto i enviar-li a la Cristel per a que em fes un tele-diagnòstic des d'Andorra.....).

La part positiva és que una bona samaritana ha rescatat les meves xancletes del mar i me les ha tornat....sort que encara queda bona gent al món.

Després de treuren's la sorra, netejar el cotxe i la casa, hem marxat cap al cim del Mauna Kea....això sí després d'haver recuperat forces amb un dinaret en un restaurant genial de Waimea.

El Mauna Kea és un volcà dormit i és el punt més alt de hawaii. La claredat de l'aire i la poquíssima contaminació que s'hi troben al seu cim fa que sigui un lloc idoni per l'observacó astronómica. La pujada fins al observatori solament es pot fer amb un 4x4 i per arribar-hi hem atravessat una capa de nuvols "baixos" (o sigui stuats a un s tres mil metres). El paisatge dàquest indret és dùn altre planeta, si canviessim el color del cel de blau a vermell semblaria que estem a Mart. Les vistes des de l'observatori són brutals....llàstima que els núvols "baixos" ens han impedit gaudir d'una panoramica de l'illa.

De tornada del Mauna Kea hem passat pel "Moon Valley", una vall de pedra volcànica "esmicolada" que és tant semblant a la superfície de la lluna que és on la NASA entrenava als astronautes del projecte Apolo en l'ús dels vehicles lurnars. Realment la semblança amb les fotos que he vist de la superfície lunar és impressionant....és clar que també podria ser que tot fos un muntatge i realment no s'hagués anat mai a la lluna i tot hagi sigut un muntatge filmat a aquest vall posant filtres a les cameres.....em sembla que el cansament i el Jet-Lag m'estan tornant una mica paranoic.....

Per anar cap a Hilo hem agafat la carretera 200. Aquesta puta carretera és una barreja de l'estampida de Port Aventura i un quadre de Dalí. Si no tens un estomec fort acabes agafant un mareig de tres parells de pebrot i potes fins a la primera papilla..... i nosaltres l'hem fet quasi dues vegades per culpa de haver-nosa saltat un desvio que haviem d'agafar (nota mental: no deixar que el David condueixi en aquest tipus de carreteres perquè "s'encigala" i encara multiplica més els seus efectes marejants).

Per passar la nit hem trobat un Bed&Breakfast (que s'hauria de dir Bed i prou, perquè de Breakfast com no te'l facis tú vas aviat...) la mar de cuco al poble de Volcano (que com el seu nom indica està a prop d'un criadero d'espores i homosihongos). Com comença a ser tradició hem sopat en un restaurantet la mar de mono on hem menjat de puta mare.

Això és tot per avui que són les 21:30 i ja fa tres hores que és negra nit i s'ha d'anar a dormir. Fins demà nens, vosaltres que podeu aprofiteu les nits (bé de fet ara que hi penso el David i l'Eli si que les poden aprofitar les nits, som jo i la meva mà ela que no les aprofitem....almenys ella no ronca com el Josep Pujols i m'ajuda es criure el diari....).

12 d'octubre

Darrer dia a la Big Island, pròxima parada Maui!!!

Però abans de agafar l'avió encara hem tingut temps per visitar el Punalu'u Beach Park i el Whittington Beach Park.

Punalu'u Beach Park és una platja de sorra negra d'origen volcànic rodejada de Palmeres "coquils" on es poden admirar les tortugues marines autoctones de les Hawaii.

Whittington Beach Park és probablent el més semblant a una caleta tranquila que es pot trobar a l'illa. I nosaltres l'hem aprofitat a fons fent snorkel.

És impressionant la quantitat i varietat de peixos que hem pogut veure (bé de fet jo he vist una gran varietat de taques borroses de differents tamanys i colors ja que les ulleres de snorkel evidentment no estavan graduades).

Per a mi ha estat la primera vegada que feia snorkel i la veritat és que quan li enganxes el "tranquillo" és genial, pots estar sota l'aigua obeservant els peixos i el fons marí tant temps com vulguis sense preocuparte per aguantar la respiració...al principi t'has d'acostumar a respirar solament per la boca i a aguantar el tub sense que t'entri aire, però no és gaire complicat. També és divertit sentir la teva propia respiració (per un moment m'han entrat unes ganes bojes de agafar un sable làser i conquerir la galaxia, però afortunadament auqest "efecte secundari" se m'ha passat enseguida).

Després d'això ens hem dirigit a l'aeroport per anar cap a Maui..... i aquí és quan el dia s'ha començat a torçar (no podia ser que tot fos perfecte oi?).

Primer hem hagut de pagar els bitllets al doble del que ens van costar a l'anada solament perquè ho hem fet a darrera hora. Després hem descobert que per anar de Big Island a Maui -que estan una al costat de l'altra- hem hagut d'anar fina a Oahu (a l'altra punta de l'arxipielag) i d'allà volar fins a Maui.

Per continuar la ratxa, el fet de comprar els bitllets en el darrer moment ha fet que ens seleccionin per la reaslització d'un control exhaustiu tant del nostres equipatge de mà com de les nostres persones (no hi ha res com que et foti mà un tio per fer-te sentir més segur i protegit contra els terroristes).

Per acabar-ho d'arreglar, el nostre vol s'ha retrassat practicament una hora ja que hem hagut de canviar d'aparell perquè l'avio que ens havia de portar a Oahu perdia combustible o oli o alguna cosa igual de vital.....

Un cop arribats a Maui l'odissea ha continuat.....hem trigat quasi dues hores per trobar hotel i a sobre caríssim!!!! Evidentment quan hem intentat trobar un lloc per sopar (a les 21:30 approx.) ens hem trobat que tots els locals hevien tancat a les nou del vespre... així que hem comprat uns bocatas a una gasolinera i hem tornat a l'hotel......si és que quan trepitjes merda.......

Diari de Hawaii: 10 d'octubre

Avui toca jornada volcànica!!!!

De bon matí ens hem dirigit cap al Hawaii Volcanoes National Park allà hem passat tot el matí veient de primera mà el efectes de la forta activitat volcànica de l’illa.

És realment impressionant veure les grans extensions de lava solidificada que ha produit les diverses erupcions del volcan Muna Loa i Kilauea Caldera al llarg dels anys. De fet l’erupció que s’està produint ara va començar el any 1982 i encara està volcant lava al mar!!!!

L’extensió més gran de lava solidificada sembla ben bé Mordor, miris on miris solament veus desolació i a sobre hi ha permanentment un gran núvol gris i amenaçador…..solsament falta que de quant en quant ji hagi alguna erupció de lava per a que et sentis com un hobbit i et comencis a derpimir per el calor i per lo que et pesa l’anell (bé això si estàs casat….però em sembla que l’anell li pesa a més d’un casat encara que no estigui a Mordor).

El punt culminant del matí ha estat quan em baixat fins on la lava cau al mar…. Bé de fet hem arribat a estar a més o menys un kilometre de distància d’on la lava cau al mar peró és que no anavem equipas per anar més lluny, ja que el calor era brutal (es sumava el calor del sol més la que pujava del terra de lava solidificada que estava quasi al punt per fer una “pierrada” si haguessim portat uns quants bistecs, i no portavem ni aigua ni calçat addient per poder fer la caminata sencera…. a més el David i l’Eli tenen un handicap afegit....que soc jo....ja que amés de fer la caminata per sobre de la superficie traidora de la lava solidificada i haver de suportar la intensa calor que els hi venis tant de dalt com de sota els peus havien d’estar pendents de mi no fos cas que em fotés de lloros i haguessim de sortir corrents o que m’agafés una lipotimia per l’excés de calor i el meu cervell es penjés com li passa als ordinadors que toca el meu jefe (de bon rotllo Alfredo eh?).... afortunadament (sobretot per a mi) he superat la prova com un campió.

L’unic “però” del parc és que no hem pogut veure lava “fresca” ja que per veure-la havíem de fer una ascenció a peu de més de trenta kimlometres al cim d’un dels volcans i no teniem ni el temps ni les ganes (ni la forma físíca en el meu cas) per fer-ho....que hi farem, ja ho diuen que no es pot tenir tot en aquesta vida.....

Després d’aixó hem dianat en un localet propietat d’un italià on hem tingut pa i café de veritat i no la merda que tenen habitualment fora del mediterrani....

De tornada capa casa hem fet una paredeta per veure les cascades de Akaka, i s’ha de reconixer que ha valgut la pena. La cascada té uns 130 metres d’alçada i està enmig d’un dels paratges més macos que hem vist fins ara. La flora del parc on es troba la cascada és realment brutal, hi ha moments en els que sembla que estiguis en un decorat de pelicula de tant espectacular que és la vegatació.

Finalment per aprofitar la última llum del dia hem baixat amb el 4x4 al vall de Waipio....i em comprovat que realment és IMPRESCINDIBLE un jeep per arribar-hi. Menos mal que ahir varem tenir el seny de no baixar amb el cotxet que haviem llogat al principi, sinó hauriem tingut problemes.

El vall de Waipio és més que espectacular, sembla que estiguis en algun dels escenaris de Jurassic parc. Des del fons de la vall sembla que hagis retrocedit en el temps fins a la prehistòria, miris on miris no veus cap signe de civilització. Ten boscos impressionants cascades d’infart i una platja amb unes ones que arriben tranquilament als 2 o 3 metres d’alçada....solament hi falten els dinosaure. Malauradament quan hem arribat al fons de la vall ja era massa fosc per poder gaudir-la a tope, però no patiu que demà hi passarem tot el matí.

El David l’Eli i jo hem decidit que com que aquí a les sis de la tarda ja és pràctiment negra nit i que ja no es pot fer res de profit, quan tornem exigirem als nostres jefes que ens “tornin” un 10% dels dies de vacances gastats ja que no és culpa nostra que no els haguem pogut gaudir......que us sembla la idea? Acceptem mostres de suport en forma de manifestacions, recollida de signatures i pressió als jefes respectius .... nosaltres fariem el mateix per vosaltres.

Diari de Hawaii: 9 d'octubre

Ahir a la nit quan varem arribar a Oahu solament voliem una cosa: DORMIR, així que com suposo que comprendreu no hi huarà cap relat de l'etapa San Francisco a Oahu.

Avui marxem cap a la "Big Island", així que després d'un mini-mini-mini esmorzar a l'hotel hem anat a comprar els bitllets d'avió per anar-hi i de passada llogar un cotxe per moure'ns. Quan la noieta que ens venia els bitllets d'avió ens ha demanat on ens allotjavem s'ha sorprés tant de la nostra resposta que ens ha preguntat si erem cientifics. Tot i que amb el posat tant intelectual que tenim tots tres no és extrany que ens confonguin per ment privilegiades, resulta que aquesta vegada el que ha passat és que el lloc on passarem les dues primeres nits és molt apartat que té un observatori de no-sé-quines-ósties i normalment hi van a "viure" científics que el visiten.

Després d'un esmorzar com déu mana a l'aeroport (hamburgueses pel David i l'Eli i chicken sandwinch per a mi) hem arribat a Hawaii.

Per anar fins a la casa que hem llogat, hem agafat la "ruta panoramica" de la costa, i hem quedat corpresos i esmaperduts per les vistes i per l'exuberància, frondositat i varietat de la vegetació; ha estat un espectacles impressionant i SENSE SORTIR DE LA CARRETERA!!!!!!!

A la costa hi desemboquen numerosos riuets, i cada vegada que passavem per sobre un dels numerosos ponts que els creuen ens quedavem bocavadats pel que veiem: cascades, formacions rocoses, etc...realment les paraules no fan justicia al que hem vist ....bé almenys les meves paraules, suposo que algú que sapiga escriure podria transmetre-hos la bellesa del paratges que hem vist, però aquest tipus de gent habitualment es tanquen a casa per passar-se el dia escribint en comptes de viatjar.

La casa està en un paratge preciós molt proper a un parc natural. Estem a sobre d’un acantilat i des de la terrassa podem veure el mar!!! Malauradament res no és perfecte i la casa no té aire acondiconat.....jo he patit un shock traumàtic en el que solament feia que repetir "una altra vegada sense aire, una altra vegada sense aire" (l'Enric ja sap del que parlo) l'Eli i el David m'han tret del shock (i sense haver de recòrrer a la violència ni a les drogues) i m'han fet veure que la brisa que ens arriba del mar refresca bastant l'ambient.

Quan he intentat baixar amb el cotxe a un platja brutal que tenim al costat de la casa ens han advertit que si no baixavem amb un 4x4 probablement no podriem tornar a pujar però que no patissim que aprop hi ha un servei de grues que ens treuria del apuro en cas de que fossim tant animals de intentar-ho amb el nostre cotxe…..així que després de pensar-ho fredament (ja sé que sembla mentida però a vegades pensem) hem fet la única cosa que podiem fer…… tornar a l’aeroport i canviar el cotxe de lloguer per un 4x4!!!!!!

En aquest puto país estan ben bojos, el seu nivell de paranoia és impressionant. Us creureu que quan hem anat a tornar el cotxe per agafar el 4x4 ens han inspeccionat el maletero? No fo cas que portessim un cadaver d’extraperlo o une quantes bombes cassolanes….. Ja se el que direu….”es que feu una cara de terroristes psicopates que pa’que” però és que inspeccionen tots el maleteros de tots el cotxes de lloguer que es retornen….. segur que Bin Laden i els seu amiguets utilitzaran cotxes de lloguer pel seu prxim 11-S……

Ja que hem tornat a l’aeroport hem decidit anar a veure la ciutat (per dir-li d’alguna forma) de Hilo. Hilo és un lloc petitet i bastant cuco, però una mica mort….sobretot a partir de les sis de la tarda.

Després de sopar hem arribat a casa i hem tornat a caure rendits.

Avui hem descobert una cosa curiosa: els nostres cervells necessiten activitat física per treballar. Quan estem molta estona sense fer res (per exemple al cotxe anant d’un lloc a un altre) ens atontem i comencem a patir cansament, jet-lag etc…. En canvi a la que ens movem els nostre cervells es reactiven i tornem a fer i dir bestieses sense parar (o sigui que tornem al nostre estat normal de tonteria). Les nostres ments científiqes estan analitzant el problema i quen tinguem una teoria desenvolupada us la farem saber…. De moment creiem que tot està relacionat amb la circulació de la sang quan estem en repòs, però encara no tenim una teoria definitiva….más información en el proximo boletín……o no Ah sí per cert, a a la casa tenim dues coses: serenalles (esperem poder fer-lis alguna foto per al Jusep) i internet inalmbrica!!!!

Això si que és un país civilitzat i el demés són tonteries (no tindras aire acondicionat, però almenys et pot baixar porno…..).

Diari de Hawaii: 7-8 Octubre

Per fi ha arribat el dia!!!!! L’espera ha estat terrible, em pensava que no marxariem mai de vacances……. A DIOS PONGO POR TESTIGO QUE NUNCA VOLVERÉ A HACER VACACIONES TAN TARDE!!!!!!!

El viatge d’anada és una mica com un col.leccionable per entregues.... avui toca la primera entrega: anem a Barcelona, i d’allí a Paris i de regalo amb el primer “fascicle” un Josep Pujols que ens acompanya fins a La Seu.

La segona entrega la farem demà: de París a San Francisco i de Frisco a Honolulu.

La primera etapa ha estat tranquileta... fins que hem arribat a Paris, allà -i no podia ser d’una altra manera- ha començat la Gincama: resulta que per anar a buscar el bus/shuttle que ens havia de portar al Hotel Ibis haviem de anar a la sortida 2.10... però resulta que totes les portes que donaven al carrer començave amb zero (0.1, 0.10, etc...); això ja ens ha descolocat una miqueta, i el que ens ha acabat d’atabalar ha sigut veure com les gasten a l’aeroport de Paris per man tenir la seguretat.......amb militars armats amb uns pedazo-de-cacho-de trozo de metralletes i en esquadres de tres tios....per a que després diguin que no hi ha paranoia.....

Afortunadament les lliçons apreses en altres viatges han servit d’alguna cosa. Més concretament les lliçons apreses al Japó, on els locals no tenien perquè estar anivell de terra i on podies trobar-te un bar a un tercer pis. Així doncs hem aixecat els nostres ulls cap el cel esperant una senyal i ..... hem vis que la pis de dalt també hi havia portes, i estaven numerades amb un dos al devant.....

Després de superar satisfactoriament la primera prova de la gincama hem agafat el bus que anava al hotel Ibis, i per assegurar-nos el tiro li hem preguntat al conductor del bus di efectivament parava al Ibis; el conductor ens ha confirmat que efectivament el bus parava al hotel Ibis. El que tio cachondo no ens ha dit és que a hi ha DOS Ibis!!! I com era d’esperar hem anat a parar a l’Hotel que no era.

Finalment hem arribat al nostre hotel i em hem anat a fer una copa abans d’aar a dormir, durant la conversa hem posat en comú els nostres coneixements sobre Hawaii, i hem arribat a la conclusió de que aHawaii hi ha moltes palmeres que donen pinyes, cocos (per fer sostenidors hawaians) i plàtans....però no dàtils, ja que les palmeres “datils” solament és troben a Orient.....aixó sí l’Eli ha apuntat que caldria investigar si a l’orient de Hawaii s’hi troba alguna palmera “datil”........com podeu veure som uns viatgers altament informats i que coneixen perfectament els llocs que visiten......

La segona etapa del viatge ha estat més pesadeta ja que bàsicament s’ha reduit a:

• Control de passaports
• Control d’aquipatges
• Més control de passaports
• Control de roba i sabates
• Control de ordinadors i PDAs
• Avions incomodes i menjar horrible a l’avió

Apassionant oi? Però ja se sap que aquest és el preu que s’ha de pagar per viatjar i veure món... i a fe de Déu que el paguem el puto preu!!!

El que ens ha fet el viatge més passable ha sigut la nostra estimadissíma Eli que ens ha començat a fer una partideta de Darak....diría que m’he sentit una mica culpable pels companys que s’han quedat a Andorra i no la podran jugar, però metiria.... ells bé que van jugar sense mi els deu dies que vaig marxar a Nassau.....així que com dirien un tal Vendagor i un motero fantasma que tots coneixem........ VENJANÇAAAAAA!!!!!

En el vol de Paris a San Francisco, hem passat per sobre de Groenlandia i em gaudit d’unes vistes espectaculars....El que és curiós és que Groenlandia en anglés és diu Greenlad.......que ja té guasa la cosa dir-li Green (Verd) a una terra que està permanentment nevada, mira que n’arriben a ser raros aquest anglesots....

A l’arribar a Frisco ens ha plogut una miqueta....bé de fet li ha plogut a l’Eli i no li ha calgut sortir de l’avió per mullar-se. Es veu que al haver passat tant a prop del Pol Nord, quan hem arribat a San Francisco el canvi de temparatura ha estat tant gran i sobtat que als seients del costat de les finestres s’ha condensat la humitat de l’aire i han començat a caure gotes d’aigua fres sobre els passatgers de finestra (entre els que es trobava l’Eli).......si és que el que no ens passi a nosaltres.......