dijous, de novembre 23, 2006

Coses (1)

Un dels objectius del Blog és explicar les meves experiències a Nassau, comentar coses que em passin o que vegi i explicar tant anècdotes com diferències amb Andorra/Europa/La Civilització….. aquesta és la primera entrega de la secció “Coses” (original eh?) on veurem que fins i tot les coses més normals i quotidianes poden fer-se de formes totalment diferents al que estem acostumats.

Avui us explicaré com funciona el tema dels mòbils a aquí (i em sembla que també als USA).

Primer de tot cal dir que les trucades locals des del fixe són gratis (com als USA).

Quan algú truca a un telèfon mòbil DES D’UN TELÈFON FIXE el que paga el preu de la trucada és EL PROPIETARI DEL MÒBIL!!!!

En canvi si truques DES D’UN MÒBIL a qualsevol telèfon FIXE O MÒBIL el que paga és el que fa la trucada.

Curiós oi?

El que no sé és com funciona el tema Roaming, però suposo que si et truquen al mòbil des d’un fixe tu pagues tot el preu de la trucada i si et truquen d’un altre mòbil pagues la part internacional.

O sigui que si em truqueu a Nassau TRUQUEU-ME AL TELÈFON DE L’OFICINA O AL DE CASA sinó pagareu vosaltres i a sobre jo…. i és bastant tonto que paguem tots podent-ho evitar oi?

diumenge, de novembre 19, 2006

CASINO ROYALE

Primer de tot us diré que la primera impressió després de veure-la, és que aquesta pel·lícula no agradarà als fans de Bond……és massa "realista" comparada amb les altres pel·lícules de James Bond; aquesta vegada 007 no ha de salvar el món ni res de semblant i això em sembla que no serà prou "flamboyant" pels fans de la sèrie.

En quant a l'actor que encarna a Bond, s'ha de reconèixer que el realitzador ha sigut molt viu, el començament de la pel·lícula és en blanc i negre i transcorre de nit, la qual cosa fa que el color del cabell i dels ulls de l'actor no siguin el primer que veiem d'ell, i si acceptes al nou Bond en aquesta seqüència, a la resta de la peli també.

El Bond d'aquesta història és un Bond sense polir, encara no ha trobat el seu glamour i és més proper a un militar tipus Navy Seal o SAS que no pas al bon vivant i connoisseur que més endavant acabarà esdevenint. Es tracta d'un Bond que sua i sagna (i molt) i que el seu concepte de subtilesa és que no puguin aconseguir proves gràfiques de que ha estat ell el que ha matat al dolent....

L'evolució del personatge durant la pel·lícula és interessant....sobretot tenint en compte que normalment a les pel·lícules de 007 la única evolució que té el personatge és en la roba i rellotges que porta, els cotxes que condueix i en si es tira a una rossa o a una morena...

Una altra cosa que no agradarà als fans de la sèrie és la maca quasi total de gadgets impossibles. I com a conseqüència d'això la absència del entranyable personatge de Q.

Personalment la pel·lícula m'ha agradat i crec que en Daniel Craig ho fa força bé, l'únic però que li posaria és que no sé com funcionarà en properes entregues de la sèrie on haurà de ser un Bond més clàssic.

dijous, de novembre 02, 2006

Diari de Hawaii: 18 d'octubre

Avui tenim tres objectius:

Fer snorkel a Hanauma Bay Visitar una replica d'un temple japonès Anar fins a la North Shore i veure les famoses mega-onades on els surfers demostren que tenen el que s'ha de tenir (una taula, habilitat i cap sentit del perill ni de l'auto conservació)

Hanauma Bay és una cala preciosa que té unes aigües súper tranquil·les on es poden admirar tot tipus de vida marina, coralls preciosos, peixos de tots els tipus i colors i si tens sort fins i tot alguna tortuga marina....... o sigui tot el que ja hem vist en diferents cales concentrat en una de sola.

La Hanauma Bay és una reserva natural, i s'ha de pagar cinc dòlars per cap per entrar-hi, i abans de poder baixar a la platja, s'ha de veure un vídeo un t'alliçonen sobre el que has de fer per no destorbar la flora i la fauna....total que si ho arribem a saber hi hagués anat Rita.... amb la de "free" cales que hi ha per Oahu.....

De totes formes s'ha de reconèixer que els cinc dòlars estan ben pagats, ja que a part del espectacle natural tens tota una sèrie d’instal·lacions que et fan la vida més còmoda: serveis, "canviaderos", dutxes, guardacostes, etc...

La segona missió ha costat una miqueta més ja que sembla que els temples s'amaguin de nosaltres.... ens ha costat un ou trobar el puto temple fins i tot amb el GPS. Però aquest cop no se’ns ha escapat i l'hem trobat (es nota que ja hem "caçat" temples japonesos abans eh?).

El temple Byodo-in és una replica a escala d'un temple que es troba al Japó, i té com a particularitat que no es va utilitzar cap clau per construir-lo.... de fet em sembla que nosaltres vàrem visitar l'original (almenys em sona haver visitat també un temple sense claus).

Per uns moments ha estat com si estiguéssim una altra vegada al Japó (que tiempos aquellos...)

Finalment ha arribat la que per a mi era la etapa reina del dia: la North Shore.

No us podeu imaginar la magnitud de les onades que hem vist. Són brutalment grans, els surfistes semblen pitufos en comparació. Solament les onades que arriben a la costa ja són d'espant.... i són les més petites....

El mar és salvatge a la North Shore, les onades no donen treva i fins i tot s'estavellen les unes contra les altres com si lluitessin per veure quina és més potent.... aquest oceà et fa sentir petit i impotent solament observant-lo des de terra, o sigui que imagineu-vos havent-lo de navegar....glups!

Un cop acabades les tres missions amb èxit (com no podia ser d'una altra manera) hem tornat a Honolulu on hem sopat en un restaurant familiar japonès on hem pogut degustar plats que no havíem menjat ni al Japó.

Per acabar la vetllada i despedir amb tots els honors les vacances (demà ja tornem cap a la vella Europa) he anat a fer unes birres i hem arreglat el món (almenys la part que ens afecta directament a nosaltres....per arreglar les altres parts ens cal bastant més que unes birretes...).