divendres, d’agost 26, 2005

Còmics recomanats

Moltes vegades m’he trobat en la situació de que algú em demani que li recomani algun “còmic bo”..... i això no és tant fàcil.

Per poder recomanar un còmic a algú s’ha de conèixer els gustos de la persona tant a nivell de temàtiques com d’estils de dibuix. El tema del dibuix és el més difícil ja que si la persona que et demana una recomanació no és lectora habitual de còmics ni ella mateixa sap quins son els seus gustos respecte als estils de dibuix.

A part d’això, a mi personalment em costa bastant recomanar còmics “en fred”, normalment sempre se m’acudeixen les millors recomanacions quan ja és massa tard.... suposo que el que em passa és que tinc tant per escollir que m’acabo bloquejant i solament em venen al cap els mateixos còmics (que suposo que són els meus “top 10”).

Així doncs he decidit fer una llista de “bons còmics” i penjar-la aquí per poder tenir-la sempre “a mà” quan la necessiti i per a que us pugui servir a vosaltres per provar coses noves.

Tots els còmics de la llista són obres que considero que tenen un nivell mínim de qualitat i que dintre del seu gènere estan per sobre de la mitja.

Hi ha de tot i –evidentment- no tot són obres mestres, però amb tots ells he passat una bona estona, alguns m’han fet riure, altres pensar i d’altres m’han ajudat a evadir-me una estona de la “quotidinía delirante” que diria Miguelanxo Prado.

Hi ha una mica de tot, sèries, volums unitaris, europeu, americà, japonès, etc...

Al costat de cada còmic us he posat l’editorial que l’ha publicat i la pàgina web de la mateixa per a que pugueu trobar informació sobre el còmic en qüestió per decidir si us interessa o no. A vegades en comptes de la web de la editorial he posat un link a un article que parli de l’obra en qüestió.

El criteri de selecció ha estat solament que siguin còmics que es puguin trobar fàcilment a una llibreria especialitzada o fins i tot (gran part d’ells) a la FNAC. Així doncs hi trobareu còmics editats fa relativament poc temps.

S’accepten suggeriments per afegir a la llista!! Però recordeu han de ser fàcils de trobar.



posted by MAN-L @ 11:59   0 comments

dimecres, d’agost 17, 2005

El fotógrafo



“El fotógrafo” és un còmic documental i documentat.

És un còmic documental perquè fa la crònica de la expedició a l’Afganistan de Metges Sense Fronteres de l’any 1986. El narrador de la història és el fotògraf Didier Lefèvre (i coautor del còmic amb Emmanuel Guibert).

És tracta d’un doble documental: d’una part se’ns mostra l’expedició (concretament la preparació i inici del ve la mateixa en aquest primer àlbum) i de l’altra veiem com la viu a nivell personal l’autor des del punt de vista d’una persona que desconeix totalment aquesta mena d’expedicions, i podem anar apreciant com el protagonista es veu afectat – i inevitablement canviat- pel contacte amb una cultura tant diferent a la nostra i a una situació –l’ocupació russa de l’Afganistan- que cap de nosaltres pot ni arribar a imaginar-se a no ser que es visqui.

També és un còmic documentat per partida doble, ja que les fotografies de Lefèvre no solament han servit per a que el dibuixant les utilitzi com a referència a l’hora de plasmar escenaris i caracteritzar als personatges, sinó que formen part del mateix còmic ja que els autors intercalen fotografies amb les mateixes vinyetes durant tot l’àlbum.

Aquest poc habitual (i arriscat) “maridatge” entre dibuixos i fotografies resulta ser un gran encert a l’hora de transmetre una història com aquesta en la que no solament llegim un “diari de viatge” sinó que descobrim paisatges i persones reals i excepcionals, i és en aquest moment en el que les fotografies són essencials per forjar el vincle entre el lector i la història i fer que no s’oblidi en cap moment que es tracta de fets reals sense cap intenció de suavitzar-los per part dels autors.

En definitiva ens trobem amb una obra interessant com a “documental” de l’expedició i com a història de creixement personal del seu protagonista que ens donarà més d’un motiu de reflexió. Amb el valor afegit de ser un interessant experiment de narrativa gràfica.


El fotógrafo
Emmanuel Guibert/Didier Lefèvre/Frédéric Lemercier
80 pàgines 15 €
Editorial Glenat

posted by MAN-L @ 13:08   0 comments

dilluns, d’agost 08, 2005

Los muertos vivientes: Días pasados


No m’agraden les histories de zombis. No puc amb elles, no els hi trobo cap gràcia i la majoria d’elles m’ataquen els nervis. No és racional ho sé, però no hi puc fer res....

En canvi “Los muertos vivientes: Días pasados” m’ha agradat.

“Però si és una història de zombis!“ direu.

I és veritat que hi surten zombis i que són els “dolents” de la història, però és que per a mi aquest còmic és una història que parla de com persones normals reaccionen i sobreviuen a situacions extraordinàries.

El protagonista de la sèrie és Rick Grimes un policia de Kentucky que es desperta de l’estat de coma provocat per un t ferida de bala i descobreix que el món ha patit un desastre que ha convertit al 90% de la població en zombis.

A partir d’aquí veurem com Rick surt en busca de la seva família que suposadament està a Atlanta i que passa quan la troba juntament amb un grup de supervivents de la catàstrofe. De fet –i salvant les distàncies- aquesta història m’ha recordat en alguns aspectes al llibre “Soy leyenda” de Richard Matheson, un dels clàssic de la ciència-ficció.

En cap moment se’ns explica que ha causat el cataclisme que ha creat als zombis. I això és un encert per part del guionista ja que el perquè de la situació que viuen el personatges no és realment important, el que és important és veure com reacciona cadascun d’ells a la caiguda de la civilització i l'aparició d’una "nova" espècie dominant i depredadora dels humans (el zombis).

Com reaccionaríeu si de la nit al dia coses tant “bàsiques” com l’electricitat, l’aigua calenta o el sabó desapareguessin de les vostres vides? I si a més haguéssiu d’estar sempre en tensió per evitar que morts vivent us ataquessin per menjar-vos o convertir-vos a vosaltres també en zombis?

El dibuix és un dels altres encerts d’aquest còmic un blanc i negre (ple de grisos) d’un estil net i eficaç. El dibuixant intenta transmetre els sentiments dels personatges no solament amb les seves expressions facials sinó també amb el seu llenguatge corporal, la qual cosa els fa més propers i versemblants.

Podríem dir que és un còmic d’aventures on el component humà és tant important com les escenes d’acció.... o més, i que dóna peu a que reflexionem alguns aspectes de la societat en que vivim i en la que -per dir-ho d’alguna manera- estem tant “apalancats”.

Els autors tenen la intenció de continuar l’odissea de Rick, la seva família i el grup de supervivent d’Atlanta tot el temps que puguin. La seva intenció és anar veient com evolucionen aquestes persones per adaptar-se al nou món en que els ha tocat viure.
Així que tenim “muertos vivientes” per estona, i si –com està passant de moment- els autors mantenen el mateix nivell de qualitat que mostren en aquest primer volum, estem d’enhorabona.

Los muertos vivientes: Días pasados
Robert Kirkman y Tony Moore
144 pàgines 7,50 €
Planeta de Agostini Còmics

posted by MAN-L @ 15:37   0 comments