Peter Pan

Els sis volums que formen aquest còmic expliquen l’historia de l’origen de Peter Pan i com va arribar a convertir-se en el personatge que tots coneixem (ja sigui per haver vist la pel·lícula de Disney o per haver llegit el llibre de James M. Barrie).

L’historia –tot i ser evidentment una fantasia- fuig del tòpic edulcorat de la factoria Disney i ens presenta una època victoriana molt realista en la que els nens són maltractats i abusats (sobretot els de les classes socials menys afavorides).

Peter se’ns presenta com un noi amb una imaginació desbordant la qual utilitza per crear fantasies que li fan la vida més suportable a ell i als seus amics. Ens trobem un nen que degut als maltractaments físics i –sobretot- psicològics als que el sotmet la seva mare, té seriosos problemes d’acceptació del món dels adults. També descobrim una vessant egoista del personatge que tot i que es pot intuir en l’obra original de Barrie es desenvolupada magistralment per l’autor del còmic.

En aquesta historia també s’aprofundeix en els personatges de Campanilla i del capità Garfio. Assistim als seus primers encontres i se’ns explica el perquè de les seves relacions respectives amb Peter. L’autor ens mostra vessants desconegudes d’aquests personatges des d’una mirada un tant obscura dels mateixos.
Així doncs veiem com es va forjant la peculiar relació entre Peter i Campanilla, el naixement de l’enemistat entre Peter i Garfio i fins i tot els orígens de l’obsessió del cocodril per la carn de capità.

Així mateix l’autor no solament aprofita els personatges creats per James M. Barrie sinó que crea tota una galeria de personatges totalment nova en al que cal destacar els habitants “mitològics” de Nunca Jamás.

En resum una molt bona historia amb un dibuix excel·lent a la que solament -sempre segons la meva opinió- se li pot posar un “però”, la resolució de l’historia acaba sent massa fosca per al meu gust. Durant els cinc primers volums Loisel aconsegueix un equilibri quasi perfecte entre la cruesa i la fantasia, però en el darrer volum crec que força massa la part crua i fosca de l’historia (i en concret la d’un personatge que no diré quin es per no xafar res als que vulgueu llegir el còmic) fins al extrem –sempre segons la meva opinió- de trair l’esperit de la obra de Barrie.

De totes formes és un còmic més que recomanable que pot agradar a un ampli espectre de lectors i que és ideal per iniciar a un adult als còmics.

Peter Pan
Régis Loisel
6 volums
Editorial Glenat

Sideways/Entre copas

He vist la pel·lícula Sideways (que en castellà l'han traduïda com "Entre copas") i francament m'ha agradat molt.

La peli tracta d'alguna manera de dues formes de veure i de viure la vida presentades a través d'un viatge de despedida de solter de dos tios (el nuvi i el seu millor amic).

El nuvi és un actor que és un "viva la vida" que no pensa en les conseqüències del que fa -i quan hi pensa encara és pitjor- i l'altre -que és el protagonista- és un professor de literatura fanàtic del vi, que esta intentant publicar un llibre i que no ha superat el seu divorci després de dos anys.

Un és una persona que sap de moltes coses (literatura, enologia, etc…) però no sap com relacionar-se amb els altres (i especialment amb el sexe contrari), exagerant podríem dir que es un "analfabet social" (per exemple: solament es relaciona "bé" amb la gent quan parla de vins o de literatura). En canvi l'altre és tot el contrari, una persona que no té cap problema per relacionar-se amb la gent però que no té "fondo".

La cultura del vi es el teló de fons on es desenvolupa aquesta història, però si ets un amant del vi com jo evidentment adquireix un estatus "d'actor secundari". La història que s'explica seria la mateixa sense el tema del vi (això sí canviant-lo per un altre tema que tingui una subcultura propia…com per exemple els còmics), però crec que és molt encertat per part de l'autor d'utilitzar-la.

És una història interessant i que a mi personalment m'ha fet reflexionar sobre certes actituds que tinc i que potser a vegades encara no tinc del tot "controlades.

En resum una peli que val molt la pena en la que riureu i que també us pot fer reflexionar sobre les relacions i les obsessions.

Els que visqueu en una zona "civilitzada" aneu al cine a veure-la i els que no, baixeu-la d'internet.

Finalment us faig una proposta a veure qui la vol acceptar: quedem un dia per veure la peli i després fem un tast de vins o un soparet "enològic". Que us sembla…..algun voluntari?

Primeres impressions

Bueno, ja estic a Ginebra!

L'arribada ha estat una mica diferent del que m'esperava, jo m'havia fet el meu planing d'arribar dilluns passar-me per l'oficina per dir hola només arribar i després cap a casa a desfer maletes i descansar per començar a treballar dimarts.

Però no!! Malauradament la Jessica (l'administrativa que és la que porta el dia a dia de l'oficina) està de baixa per culpa d'una caiguda amb la moto i m'he trobat que quan he passat per l'oficina per saludar ja no he marxat.
O sigui que de moment no tinc "mestre" i m'han endinyat un totxo de legislació Suïssa sobre la prevenció del blanqueig per a que me'l llegeixi..... apassionant.

(el Kabezón diu que sóc un "lloron" però collons també és mala sort no?)

Mentre desfeia les maletes m'ha vingut la intuïció de que m'havia deixat alguna cosa important a Andorra però suposo que son més els nervis que una altra cosa. Total si m'he deixat algo torno d'aquí dues setmanes, o sigui no es tant greu.

L'adaptació va poc a poc, de moment m'he de mental-litzar de que aquí les botigues tanquen com a molt tard a les 19 hores i que si et despistes i surts tard de treballar ja no pots fer la compra. Sort que els dijous és el "dia del comprador" i els comerços tanquen entre les 20 i les 21 hores.

Fins dimecres el temps ha estat magnífic, però avui ens hem aixecat amb pluja..... i he descobert que efectivament m'havia oblidat algo important a Andorra UN PARAIGÜES I LA GAVARDINA.... sort que en una de les butxaques de la maleta he trobat un barret tipo pescador blau que vaig comprar a San Sebastián, o sigui que avui he passat de "traje" i he sortit al carrer amb la meva "chupa" de cuir i el meu barret hortera per anar a treballar. Segur que la imatge era patètica però jo no m'he mullat gaire. Afortunadament al despatx hi ha paraigües "d'emergència" i no hauré de tornar a patir la pluja sense protecció.

Tornant al tema de l'adaptació hi ha coses que em sorprenen, l'altre dia em vaig adonar de que el timbre del pis no funcionava i abans d'anar a molestar al conserge vaig decidir investigar una mica a veure que podia passar. Sort que ho vaig fer, resulta que el timbre de casa VA A PILES!!!!

Si si a piles, jo tampoc m'ho creia per les he canviat i ja torna a funcionar.

Pròxima missió averiguar com va l'interfono.

El que també m'està costant és adaptar-me al teclat suís, té lletres canviades de lloc (la Z en el lloc de la Y per exemple) i els accents van diferent....m'estic tornant "lelo" !! Quan estigui a Andorra demanaré si em poden passar un teclat normal i s i em deixen configurar-me el PC per tal de que pugui treballar amb el teclat de tota la vida a Ginebra, sinó agafaré esquizofrènia "teclil".

Xampanya

Havia pensat de fer un post sobre com ha estat la última Setmana a Andorra com a "resident permanent", però al final he decidit que en comptes d’avorrir-vos amb explicacions sobre mudances, fer maletes i totes aquestes bestieses faré un breu resum del tour que vàrem fer per la regió de "Champagne" aquesta Setmana Santa.
Aquí solament faré un breu resum de la visita, els que us porteu bé ja rebreu les "Cròniques de la Xampanya" que explicaran totes les anècdotes i detalls sòrdids del viatge (jeje).
L’objectiu del viatge era en essència aprendre tot el que poguéssim sobre el xampany, visitar totes les bodegues que poguéssim i fer almenys cada dia un àpat "gastronòmic"... o sigui passar-nos la Setmana Santa bevent i menjant de puta mare.
L’objectiu ha estat plenament complert, hem visitat quatre bodegues:

• Taittinger: Gràcies als contactes del meu pare vàrem aconseguir una vista en plan VIP i a més ens van regalar un màgnum del seu xampany més alt de gamma....impressionant. Ah sí per cert Taittinger es pronuncia "tetanger" sinó no t’entenen....i segons ells el xampany és a França el que la torre Eiffel a París.
  
• Jean Bourgeois: Aquesta és una cooperativa amb una producció no molt gran que vàrem visitar gràcies als contactes del David. Si a Taittinger ens van tractar com a VIPs aquí ho van fer quasi com si fóssim de la família. Al final vàrem haver de marxar abans de que els pagès ens convidés a sopar a casa seva. La relació qualitat-preu d’aquest xampany és espectacular, si haguéssim pogut hauríem carregat una camioneta sencera......boníssim.
  
• Pommery: Tot i tenir unes instal·lacions espectaculars aquesta visita va ser la que menys ens va agradar, ens van fer una visita en plan "borregos" i la noia que feia les explicacions era un cassette amb potes. I a sobre el xampany de la "cata" estava calent i esbrafat!!!!
  
• Dom Perignon: Aquesta visita va ser tot el contrari que la de Pommery, tot i presentar-nos sense haver fet reserva ens van atendre exquisitament i quasi a l’alçada de Taittinger.
  A totes les visites hem après coses i hem descobert nous sabors i aromes i per complementar-les ens hem regalat amb uns àpats en els que també hem pogut descobrir nous xampanys. El més "destroyer" ha estat en un restaurant amb dues estrelles Michelin on vàrem gaudir d’una cuina exquisita en un marc preciós i amb un servei atentíssim.....i evidentment una "dolorosa" important (diguem que ja que estàvem en Setmana Santa la penitència l’ha fet el nostre compte corrent).
  

Hi ha més coses per explicar però me les reservaré per a quan us vegi en persona.... així tindreu una excusa per a que quedem per sopar o dinar (com si ens fes falta una excusa oi?).