Diari del viatge al Japó
"Lo prometido es deuda" que diuen, així que a continuació teniu el text integre del diari de viatge que vaig fer fa dos anys quan l'Eli el David i jo vàrem visitar el país del sol naixent. Ara podreu descobrir que és el "Síndrome del mont Misen" ;-)
DIARI D'UN VIATGE AL JAPÓ
6-7 de setembre
Per fi!! Després de tant de temps de somiar-ho finalment és una realitat.... marxem al JAPÓ!!!
Les bones noticies són que hem arribat amb dues hores de marge pel vol que ens ha de portar a Londres.... les dolentes que el vol cap a Londres ve amb dues hores de retràs....això passa per ser previngut, sniff.
El primer xoc cultural no s'ha fet esperar... de fet s'ha produït a l'aeroport de Londres!!! Els preus dels "gadgets" tecnològics de les botigues de tax free són bastant més barats que a Andorra.... i nosaltres que creiem que això solament ho trobaríem al Japó... en fi, després d'evitar que el David presa del xoc derribés un pilar de l'aeroport a cops de cap hem embarcat.
Si l'avió és un indicador del que podem trobar al Japó les coses pinten molt però que molt bé! El personal és atent i educat, cada passatger té una pantalla de vídeo amb sis pelis diferents, música per tots els gustos, vídeo jocs i fins hi tot telèfon... i si les noies japoneses són con les hostesses (i la majoria de les passatgeres) ens alegrarem la vista amb varis tipus de "monuments".
Arribem a Osaka i el dia comença a torçar-se, fa una calor d'espant (31º i una humitat "del quinze") i per acabar-ho de rematar la puta British m'ha perdut la maleta!!! Estic convençut de que em tenen mania, quan no em perden la maleta em fan sortir un dia més tard del previst per motius tècnics.....putos britànics!
Després de "parlar" amb la gent de l'aeroport i del hotel he arribat a la conclusió de que la comunicació amb el "natius" serà el repte del viatge i no serà per falta de ganes i d'esforç per part de tothom, però de tant educats que són et diuen a tot que sí encara que no tinguin ni puta idea del que els estàs dient....
La nota brillant del dia ha estat el sopar, hem trobat per pura casualitat un restaurant boníssim i amb una relació qualitat-preu impecable. Però el que el fa especial es que està especiallitzat en fer plats amb derivats de la soja: tofu, llet de soja, peix amb soja, sopa de soja amb arròs, postre de soja, etc... de fet he arribat a la conclusió de que la soja és com el porc se n’aprofita tot i se'n fa de tot!! De fet el maitre del restaurant s'ha quedat tat flipat que uns occidentals anessis al seu restaurant que ha superat la vergonya/timidesa típica japonesa per demanar-nos (això sí disculpant-se profusament per la seva impertinència) qui ens l'havia recomanat. No es podia creure que l’haguéssim trobat nosaltres solets, ja se sap la sort del principiant.
8 de setembre
El telèfon m'ha despertat amb una bona notícia: la meva maleta arriarà demà. Comença bé la primera jornada íntegrament japonesa i per celebrar-ho res millor que un esmorzar típicament japonès... ejem... bé.... esto.... el David s'ha pres un te a la taronja, o sigui que encara que la Eli i jo haguem esmorzat donuts no vol dir que no hagi estat un esmorzar japonès... oi? Per cert fa CALOR.
Després de molts esforços el David ha aconseguit convèncer a la Eli pera que es comprés uns pantalons la mar de xulos.... bé de fet el que ha passat és que li ha tirat part del meu capuccino per sobre amb tant d'estil que no ha quedat més remei que comprar uns pantalons per no haver de tornar a l'hotel i perdre tot el matí. De tota manera no han sortit gaire cars; a més hem après la deferència entre "tot a mil" i "tot A PARTIR de mil", és increïble el que pot significar un palet de més en japonès (per dir algo). Ah sí, us he dit que fa calor?
Per propers dies queda pendent visitar una exposició sobre tots els personatges de Osamu "El Déu del manga" Tezuka.
Anar amb metro ha estat més fàcil del que podria semblar, tot i que hi ha hagut algun moment de pànic a la màquina de tiquets, però quan hem descobert que els botons vermells també volen dir "anular" igual que a occident tot ha anat sobre rodes.
Avui toca visitar el palau imperial de Kyoto i tres temples de la zona.
Després de fer tota la volta al recinte del palau (i és ENORME us ho asseguro) hem arribat a la porta del palau.... on un amable policia (mut) ens ha donat un paper plastificat especial per "guiris" on s'explicava que primer havíem d'anar a l'oficina d'informació per aconseguir un permís per visitar-lo alguna hora en concret, per cert quan hem marxàvem cap a l'oficina de permisos hem descobert que el poli no era mut quan ens ha contestat quan li hem dit "arigato", ja us deia jo que la comunicació seria "entretinguda" per dir-ho d'alguna manera. Per si no ho havia dit fa MOLTA calor.
El palau és molt maco, sobretot per dintre....llàstima que la visita és fa des de fora del palau (això si les portes estan totes obertes i si tens bona vista (o prismàtics) pots veure imatges de l'interior del palau. Però el que fa que valgui la pena és la visió dels jardins Imperials... impressionants.... a menys el que et deixen veure (sigh).
Hem dinat al MOS BURGER que no te res a veure amb Mos Aisley... de fet és un "Mc Doald's" japonès, i per cert molt millor que el ianqui. Aquí hem descobert el talent que tenim per entendre el japonès..... quan et repeteixen les coses tres vegades sense que facin quasi cap gest entens que t'estan demanant si vols el menjar per emportar o que ja et portaran la comanda a la taula... increïble com s'adapta la ment humana quan hi ha gana.
He vist en una botiga que l’últim model de Game Boy està tirada de preu, però el més extraordinari de tot ha estat veure al David controlar-se i no comprar-la... diu que ja la comprarà a alguna botiga que faci "Tax-Free" la calor l'està començant a afectar....
Hem arribat al primer temple del dia (Kinkakuji) a les 17 hores..... per descobrir que els temples tanquen - o endevineu? - sí senyor a les cinc de la tarda!!!
Hem decidit aprofitar el canvi de plans per anar a la zona de Shijo que és el barri comercial de Kyoto així no ens maxacarem gaire i demà estarem en forma per un matí intens ple de temples......MENTIRA!!!!!! No havia caminat tantes hores seguides amb tanta calor des de que el Manel Enriquez va insistir a recórrer tot el zoo de San Diego (el més gran del món) a peu. El David i jo hem acabat caminant com John Wayne i no pas per fer el "canelo".... es que estàvem escaldats!! (de fet jo tenia els ouets fets al vapor). El resultat de la primera incursió de compres han estat múltiples i variats souvenirs de Snoopy ja que malauradament hem trobat les tendes de tecnologia (al menys una que ho sembla) quan ja estaven tancades (no sé com es dirà Murphy en japonès però les seves putes lleis també funcionen a l'extrem orient).
La calor finalment ens ha fos el cervell...... com s'explica sinó que en comptes d'agafar el metro o el bus per tornar a l'hotel haguem decidir anar-hi fent una passejadeta de QUASI UNA HORA. Si les coses continuen així em compraré unes camperes i un BillyBob per dissimular el fet de que aniré escaldat de forma permanent.
El dia s'ha torçat quan m'han confirmat que demà rebré la maleta..... però trencada. La JAL m'ha dit que rebré la meva maleta i una de nova .... a veure que em porten....Per acabar el dia amb una nota alegre hem decidir sopar a l'hotel (no s'ha de caminar pràcticament per arribar al restaurant), i per celebrar la Diada Nacional d'Andorra hem brindat per la Mare de Déu de Meritxell amb Moet Chadon (que el David com a "consol Honorífic d'Andorra al Japó” ha tingut la cortesia de pagar-nos.... potser podem enviar la factura a Govern en concepte de "Promoció d'Andorra a l’Àsia").
9 de setembre
Avui toca jornada "templaria": ens hem proposat visitar el Kinkakuji, el Ryoanji , el Ninnaji i el Daikakuji (us heu fixat que tots acaben en "ji"?). A més ens proposem fer-ho de tal manera que caminem el mínim possible (això sí que és una missió impossible i el demés són tonteries).
Hem comprat un passi de dos dies d’autobús i sabem com fer-lo servir!!! De moment anem bé per aconseguir la missió "Zero caminata".
La primera parada és el temple Kinkakuji, les dues principals característiques són que les seves parets exteriors són d'or (o almenys això ens han dit) això sí l'or està a partir del primer pis que hi ha molt xoriço suelto.....ara que ho penso potser és que els manguis ja van "disposar" del recobriment de les parets de la planta baixa. La segona característica és que el va fer construir un personatge del videojoc Tekken, concretament en Yoshimitsu... això si que anar avançat!!!
El segon temple és el Ryoanji i per ara la nostra missió "Zero caminata" és un èxit...comprar els bono-bus ha sigut la millor idea del que portem de vacances. Aquest temple és interessant pel seu jardí de pedres i a fe de deu que és espectacular, jo no sé com les planten les pedres per a que surtin tant ben posades i amb aquestes formes tant "zen" si veig el jardiner li preguntaré.....
L'objectiu del jardí de pedra és contemplar-lo i que cadascú en tregui el sentit que li suggereixi el jardí.... diuen que quant més temps el contemples més coses se t'acudeixen jo personalment després de pensar en dones, menjar i la calor que feia he preferit aixecar-me per evitar un cop d’il·luminació (o sigui una insolació).
El tercer temple és el Ninnaji i és més del mateix.....però diferent, és curiós però a simple vista tots els temples semblen iguals, però quan els visites i t'hi fixes cadascun té coses pròpies i úniques, per exemple aquest tenia un edifici que tenia un "pirulo" enorme al sostre, després d'estudiar-lo detingudament i de posar en comú totes les nostres observacions hem arribat a la conclusió de que es tracta d'una mega-antena per parlar amb els deus....ja us ho dic jo que aquesta gent sempre ha estat molt avançada!
Anem camí de la darrera parada del matí, el Daikakuji (que no és un temple sinó un palau imperial) i de moment no hem caminat més de l’imprescindible, ara segons el mapa haurem de caminar una miqueta des de la parada de l'autobús fins al palau.... MENTIRA!!! la escala del puto mapa està feta amb el cul!!! hem hagut de caminar quasi una hora sota un sol de INjustícia (ja que si fos de justícia s’hagués amagat el podrit i ens hagués deixat tranquils).... demostrat, cada vegada que anem a visitar alguna cosa imperial hem de caminar més del compte... perquè quan hem arribat a lloc resulta que hi havia una terminal d'autobusos, l'únic detall que ningú no ens havia dit és que per arribar més ràpid no havíem de fer el camí més recte (per on no passa l’autobús i que va una hora sota el sol) sinó que havíem de fer una volta en bús... si no fos que estic destrossat apreciaria la ironia zen del tema (del tipus "el camí més ràpid no és sempre el més recte").
Un cop fracassada la missió "Zero caminata" i haver visitat el palau hem decidit tornar a l'hotel, refrescar-nos i anar a la caça i captura de les botigues d’electrònica (que de moment estan "missing in action") però fins hi tot els millors plans canvien quan des de l’autobús el David ha detectat amb el seu "sentit gadgetero" una botiga d’electrònica que sembla que promet...... llàstima que solament ho semblés, la única cosa que n'hem tret ha estat un catàleg dels gossos robot Aibo de Sony (en japonès es clar) pel David i la llista de preus dels bitxos.
El tema del menjar ha estat una altra vegada el que ha salvat la situació ja que hem trobat un localet per dinar molt cuco i amb unes especialitats d’arròs amb carn, pollastre o peix delicioses.... i pensar que quasi dinem al rata-burguer!!!
Finalment hem arribat a l'hotel!!! que faríem sense aire condicionat i dutxes..... i llet hidratant ara que hi penso.
La meva maleta ja ha arribat i la JAL ha enviat una de nova per compensar la pèrdua i la destrossa de la meva (resulta que encara que la culpa sigui de la British com que estava sots-cotractada per la JAL els que han de pagar són els de la JAL.... increïble però cert). Em sembla que he sortit guanyant amb el canvi o sigui que no hi ha "mal que por bien no venga" que diuen (segur que això també es molt zen).
Finalment hem trobat una mega-botiga que té bastantes coses de tecnologia i abans de que ens fessin fora per tancar-la el David ha aconsseguit comprar un Memory Stick Duo de 128 MB per uns 65 euros (per cert el Júsep m'ha trucat i diu que en vol un ja que per internet diu que els venen a 150 euros).
Per acabar el dia hem anat a sopar a un saló de té de la casa Lipton (si la de les bossetes de tila del bar). L'Eli s'ha demanat dos postres per sopar, un era una copa de gelat amb gelatina de cafè (us ho juro) que era boníssim (la gelatina era cafè pur), el David i jo em menjat normal... tot i que ara que ho penso no se si és gaire normal menjar hamburguesa i bolets amb beixamel, arròs, beicon i tomàquet en un saló de té (que per cert per demostrar que no era un restaurant "normal" solament servia cafè, té i aigua per beure).
Tornant cap a l'hotel ens hem trobat un parell de catalans!!! Ja ho diuen que vagis on vagis sempre trobes catalans!!!
10 de setembre
Si pensàvem que no podia haver res pitjor que la calor avui s'ha demostrat que estàvem equivocats... la pluja i la calor és el pitjor que hi ha: si et tapes per protegir-te de la pluja la xafogor et mata i si no et protegeixes t'empapes.
Hem decidit pendren's les coses amb calma, així que solament visitarem dos temples.
El primer temple del dia està fora de Kyoto a un poble que es diu Inari. Per arribar-hi hem hagut d'agafar el tren que tot i no ser un tren bala ha anat el suficientment ràpid per a que ens despistéssim amb els PDAs i ens passéssim de parada, sort de la Eli que és multi-tasca i pot "monear" amb el PDA i mirar les parades de tant en tant al mateix temps i s’ha donat compte que ens haviem passat....si fos pel David i per mi haguéssim acabat al final de la línia.
El temple es caracteritza per tenir milers de portals de color taronja que fan tot un camí d'anada i de tornada per la muntanya. Aquest és el lloc que més m'ha agradat de tots els que he visitat pel moment, està enmig d'un bosc tupit i sembla que tots el portals i les construccions formin part del bosc en perfecta harmonia, realment és de pel·lícula.
Sortint del temple (12:00) el David i jo hem fet un esmorzar-dinar a un altre localet petit i familiar on hem menjat de conya, l'Eli s'ha pres un te gelat ... que a més és gratis... aquesta noia no te preu a sobre d'haver-nos de fer de controladora de parades surt barata... això sí al mateix poble d'Inari hem trobat una tenda que venia potingues de dones i s'ha posat les botes comprant una crema per la cara, això sí, al ser d'una marca japonesa li ha sortit a meitat de preu que a Andorra.
De tornada a Kyoto hem "ajudat" a l'Eli a esmorzar (o sigui ella s'ha demanat el que ha volgut i nosaltres hem menjat de lo seu i el que ens hem demanat nosaltres) i hem aprofitat per visitar el temple que està al costat de l'hotel.
Després d'això ens hem separat, el David i la Eli han anat a comprar un Memory Stick Duo pel Júsep i de passada acabar de buscar botigues d'electrònica (ja se sap, ja que passaven per allí...). Jo he demanat a l'hotel a que m'indiquessin on era el ciber cafè més proper i m'he disposat a navegar una miqueta i contactar amb la gent d'Europa. Trobar el local no ha estat gens fàcil, perquè aquí els plànols haurien de ser en tres dimensions!!! perquè si et diuen que un local està a la cantonada entre el carrer 1 i el 2 no n'hi ha prou! T'han de dir a quin pis de l'edifici es troba!! Però ells ho tenen tant assumit que no pensen a dir-ho quan t’expliquen com anar a un lloc i després passa que fas mes voltes que un tonto buscant el local fins que et ve la inspiració i dedueixes que els simbolets raros seguits de 5F (per exemple) volen dir que hi ha algun local públic al cinquè pis (la F és de FLOOR).
Després d'uns moments de pànic en que el teclat ha decidit escriure amb caràcters japonesos (i jo no he tocat res!! que diria més d'un) m'he posat al dia de les notícies importants (o sigui de còmics) i he enviat un missatge breu als colegues. Una cosa guapa del ciber cafè on he anat és que podies beure gratis tots els refrescos que volguessis (coca cola, fanta, te, cafè...) això sí que és fidelitzar el clients!! A més també podies jugar amb Playstation 1 i 2, veure DVDs o fins hi tot llegir mangues (i n'hi havia molts per escollir).. sniff qui tingués això a Andorra!
Després he anat a veure l’exposició de Osamu Tezuka. No ha estat malament, però podrien subtitular els vídeos a l'anglès. M'he comprat una samarreta molt guai però que el que l'hagi de planxar odiarà a mort (es nota que no soc jo el que planxa?).
A les 19 hores ens hem reunit a Kyoto Station i després d'assistir a un mini-concert en directe amb majorettes incloses hem fet un sopar en dues etapes: primer menjar japonès en un restaurant i després una sessió de pastissos a un altre.... això si que és fer conviure Orient i Occident amb harmonia.
I per acabar de rematar el dia hem visitat el barri de Gion (conegut com el barri de les geishes). Realment és espectacular té un parc amb un temple que és preciós i tot just al costat hi ha tot l'ambientillo més "sòrdid" de la ciutat: Geishes, putes, clubs.....
És curiós veure a executius acompanyats de Geishes que semblen nines de porcellana o veure'ls sortir de les cases de Geishes "taja" perduts cridant i fent el pena. Una cosa és segur Gion no s'hauria de dir el Barri de les Geishes sinó el dels Taxis!! 8 de cada 10 vehicles que circulen són taxis, i no m’estranya veient l'estat etílic en que acaba la gent és normal que els taxistes treballin a tope... per mi que els subvenciona l'ajuntament per evitar accidents.
11 de setembre
Avui farem el nostre primer viatge en tren bala!!! Sortirem disparats (per això li diuen tren bala) cap a Osaka i en uns minuts estarem allà.
Us podria explicar i descriure els temples i les atraccions culturals de la ciutat..... però mentiria, avui anem de compres!!!! Si senyor, a gastar diners en aquelles coses que no necessitem per viure però que fan que valgui la pena viure (a que és un pensament profund?... estaré malalt?).
Per a que us feu una idea de la velocitat del tren bala us diré que per anar a Kyoto des de l'aeroport d'Osaka vàrem trigar en un tren normal més d'una hora, i en canvi amb el Shinkansen hem trigat 16 MINUTS!!! Chúpate esa AVE!!!
La calor està podent amb nosaltres, avui ens ha costat orientar-nos fins hi tot amb la brúixola del rellotge del David. El primer repte ha estat decidir per quin carrer començàvem la nostra incursió consumista, ens hem decidit per una avinguda coverta que a més a més de tenir més botigues per metre quadrat que l'avinguda Meritxell (recordeu que aquí també tenen botigues als pisos superiors i no solament arran de carrer) al estar tapada ens protegíem del sol i els aires condicionats dels locals refrescaven l'ambient (a Andorra podríem fer alguna cosa similar i així no patiríem ni a l'hivern ni a l'estiu no us sembla?).
La primera "atracció" no s'ha fet esperar, hem trobat un bar-restaurant que està decorat com una església cristiana!!! Es diu Criston Cafè i és com si dinessis al bellmig d'una església de les de tota la vida. No hem pogut evitar la temptació (mai millor dit) i hem esmorzat aquí; s'ha de veure per creure-s'ho!!! (sort que hem fet fotos).
Per refer-nos de l'impacte res millor que una visita a el Sega World per recuperar la compostura, cinc plantes de màquines de joc de tot tipus: escurabutxaques, de tiros, de cotxes, d'esports, infantils.... de tot i força que diuen.
La següent parada he estat la torre Sony on hem pogut veure el bo i millor dels productes d'aquesta marca, fins hi tot coses que encara no estan al mercat, el que ha estat especialment impactant ha estat un demostració que ens han fet amb un projector sobre una pantalla de 150 polzades amb una definició brutal, semblava que estiguéssim veient les coses al natural i no projectades!! I tot pel mòdic preu de 2.400.000 iens (una mica més de 18.000 euros). També hem vist com funcionen el que jo crec que són els avantpassats dels Terminators, els gossets robot Aibo. Veure'ls en directe i no sabies qui controlava a qui: si els humans que fan fer gracietes als robots o els robots que fan que els humans només riguin i diguin "ai que monoooo" des del moment en que un dels robots es comença a moure (fins hi tot jo he sucumbit al seu poder).... així comencen totes les tragèdies, amb algú que diu "com una cosa tant mona s'ha pogut convertir en una màquina assassina amb accent alemany?"...
Després d'això hem anat a "Festival Gate", un espai lúdic de la ciutat que és com un micro-parc d'atraccions combinat amb un centre comercial tipus La Maquinista; fins hi tot té una muntanya russa!!!! Malauradament entre setmana la majoria de les atraccions estan tancades i als cinemes no hi havia cap peli interessant, així que després de rodar per tot arreu hem dinat a un burger japonès de la mateixa cadena que us vaig dir el dia 8. És increïble com fins i tot són originals fent hamburgueses, l'Eli s'ha demanat una que era de gambes i que en comptes de pa tenia arròs! Boníssima!!!!
Després de carregar les piles anem al plat fort Den-Den Town: el barri de les botigues de tecnologia.
Al principi estaven bastant desanimats perquè no veiem res d'espectacularment barat .... però quan ens hem endinsat en el "meollo" del barri han canviat les coses.... encara no em puc creure els preus que hi ha. No és just que les coses siguin tant barates!!!! I a sobre no puc comprar les que m'agraden perquè estan en japonès i no es pot canviar l'idioma!! De tota manera he superat la depressió quan m'han dit que a Tokio és probable que trobi el que busco en altres idiomes (amb l’anglès em conformo).
El cansament acumulat ens està passant factura i ja estem de tornada a Kyoto abans de les 21 hores. Estem tant fets pols que hem comprat quatre coses a un supermercat que obre les 24 hores i ja soparem cadascú a la seva habitació. Camí de l'autobús que ens ha de portar a l'hotel hem descobert que els japonesos tenen l'educació programada al cervell i que van en pilot automàtic, i de mostra un botó: el David anava fent veure que parlava japonès en veu alta i ha coincidit que ha dit la frase "Arigatoaunhaymas" (així tot seguit i sense respirar) que s'assembla a la frase "Arigato gozaimas" que vol dir gràcies, i tot just quan ha dit la parida, un japonès que passava pel nostre costat ens ha contestat "de res" en japonès sense donar-se compte de la parida i malgrat que no havia fet res per a que li donéssim les gràcies .... impressionant.
12 de setembre
Avui toca un dia tranquilet per poder donar una mica de descans al cos, la idea és passar el matí a Nara i després fer una breu paradeta a Osaka per a que el David i la Eli tornin un "parato" que s'han comprat i busquin el que realment els fa falta.
El problema dels trens bala és que després de provar-los, tots els altres trens et semblen lentíssims....i això és el que ens ha passat avui amb el tren de Nara, en fi que hi farem, més val que no ens acostumem als trens japonesos o quan tornem a Europa tindrem un trauma amb el canvi.
Nara és una ciutat que va ser la capital del Japó durant aproximadament 10 minuts (bé de fet ho va ser durant 74 anys, però continua sent una misèria) i és considerada com el bressol de la cultura i l'art japonesos, i té varies coses que són patrimoni de la humanitat.
La ciutat en si no es gaire bonica, però per mi que van "gastar" tota la bellesa que els hi va tocar en la zona del parc, que és on hi ha totes les coses interessants.
El parc és la conjunció perfecta de l'home i la natura, els temples s'aixequen entre el bosc amb harmonia i sense estridències.... malauradament els cotxes i les carreteres ja s'encarreguen de recordar-te que estàs en zona "civilitzada" (o sigui que l'home hi ha fotut les grapes per destrossar-ho).
El parc està ple de cérvols que campen lliures entre els turistes, de fet estan tant acostumats a les persones que no s'espanten quan els toques.... i els punyeteros saben lo monos que són i ho aprofiten per a treure menjar "per la patilla" dels turistes que els hi donen unes galetes tipo "maria dorada" que es compren a qualsevol xiringuito del parc (ara que ho penso, un civet d'aquests animalets tindrà gust a galetes maria?).
Hem visitat dos temples, el Kofukuji i el Todaijii. El primer és un temple com els demés, però el Todaijii.... és brutal; és la construcció de fusta més gran del món, i a dintre tot és en proporció, té una estàtua de Buda que és immensa, el cap solament medeix 5,41 metres!!! Sort que el Buda està sentat, perquè si l'arriben a fer de peu.....
Al temple he gastat 100 iens en demanar la meva fortuna, el tema consisteix en agafar un pot ple de palets numerats i agitar-lo mentre penses un desig, després fas que surti un palet i el monjo que t'atén et dona un paperet amb la predicció de la teva fortuna que correspon al número que t'ha sortit.
D'entrada ja he tret el palet sense recordar-me de pensar un desig (bé de fet me n'he enrecordat tot just quan l'estava traient i n'he fet un a tota pastilla) i m'ha sortit un text que diu més o menys "Res sortirà com tu voldries, però al final tot acabarà bé"...OLE OLE!!! Això hem passa per fer les coses sense pensar.
Per cert si us pregunteu com sé el que ha dit el paperet no es que hagi après japonès de la nit al dia, sinó que la fortuna ve escrita en japonès, xinès i anglès.... això si que és globalització i el demés són romanços! Jo per si de cas m'he guardat el paperet i si no m'acaben anant bé les coses reclamaré justícia kàrmica!!
Un cop acabada la visita hem anat a buscar un local per menjar dels que ens agraden (o sigui petitet i familiar) i ens hem posat les botes.
Després de dinar ens hem dirigit cap a Osaka per passar un parell d'horetes mirant tendes i després anar a Kyoto a descansar una mica.... doncs bé la predicció de la fortuna no s'ha fet esperar per complir-se, ja que en comptes de dues hores ens hi hem estat quasi CINC buscant el que el David necessitava i no ho hem trobat... això sí al final el hem pogut tornar tot just quan tancaven a la tenda on havíem tornat el "parato" que havia tornat i l'ha tornat a comprar... i tot ha acabat bé al final (bueno bé del tot no, però tampoc cal filar tant prim oi?).
Hem tornat amb tren bala a Kyoto (això del tren bala comença a ser una addicció, ara ja estem pensant en pujar en un que encara sigui més ràpid).
Després d'un sopar ràpid hem arribat a l'hotel a les 12 passades amb els peus destrossats i més cansats que si haguéssim estat tot el dia fent visites culturals.... menys mal que havia de ser un dia tranquil.... això és culpa de la puta predicció, segur que el Buda i el tal Murphy estan compinxats per fotre als capullos que volen saber massa... no aprendré mai a tenir la boca tancada!
13 de setembre
Hem decidit separar-nos.
Algun dia tenia que passar... era inevitable.... jo ja no podia aguantar més....JA ESTIC FART DE TEMPLES!!!!
Així doncs l'Eli i el David han passat el matí per Kyoto visitant el temple Ginkakuji i un museu imperial (em sembla que el Misora Hibari).
Per la meva part he anat al poble de Seta (o bolet si ho voleu traduït al català) a una exposició de còmics francesos (o Bande Desineé que diuen ells) al Museu d'Art Modern. L'exposició està al nivell de les que fem al saló del còmic de la Massana; tenia uns 150 originals de 15 dels millors autors Europeus que publiquen a França. A més al final de l'exposició hi havia una zona de lectura amb vàries obres de cada un dels autors de la mostra en francès. En resum un plaer per a qualsevol amant del còmic.
A les 15:30 ens hem retrobat a l'hotel per anar a dinar junts. Hem dinat a un sushi-bar per unes 1.500 peles per cap!! Hi ha menús diaris a Andorra que valen més!!!
La resta de la tarda l'hem passat passejant per la zona comercial de Kyoto... i no, no som masoquistes, ens ho hem pres amb moooolta calma, parant per berenar i sense presses.
De fet, berenant al Mister Donut (un local que fa uns donuts 10 vegades millor que el Dunkin Donuts ianqui) i hem menjat un donut farcit de curri !! No estava malament, però no me l'he pogut acabar, el meu cos no ha assimilat menjar una cosa així en un local de dolços (el David no té aquest problema i s'ha demanat una sopa).
Quan ens han tancat les botigues hem tornat a l'hotel per descansar de veritat, demà hem d'estar ben frescos.... anem al Universal Studios d’Osaka (com Port Aventura però a la japonesa).
14 de setembre
Avui és el gran dia, anirem al nostre primer parc d'atraccions japonès: Universal Studios Japan d'Osaka.... serà una llarga jornada, però estem preparats: som els marines dels parcs d'atraccions... hem sobreviscut als parcs de dos continents, aquest no podrà amb nosaltres (de fons sona la música de Mission:Impossible).
A les nou marxem cap al parc per tal d'arribar abans de que obrin (suposem que obrirà a les 10).... o no... resulta que el parc obre de nou del matí a nou de la nit..... primer fallo.
Només arribar al parc ens adonem del nostre segon error, de tots els VUIT dies que hem estat a Kyoto hem decidit anar un diumenge; probablement el dia de major afluència de públic.... "y los golpes van cayendo..."
Efectivament tot Kyoto i tot Osaka ha decidit anar al parc en diumenge, a mesura que ens endinsem al parc comencem a desesperar: tot just passen uns minuts de les deu i les atraccions marquen cues de més d'una hora.... estem perduts....
Però com diu el refrany "Dios aprieta pero no ahoga" i la salvació ens arriba gràcies a l'Express Pass, un talonari que val 3.600 iens (a part dels 5.500 del que hem pagat per l'entrada) però que et permet saltar-te TOTA la cua de les sis atraccions més importants del parc. L'hem comprat sense pensar-ho dues vegades, per tenir cues interminables no cal sortir d'Andorra.
Hem amortitzat ràpidament l'Express Pass ja que entre les sis atraccions ens hem estalviat DOTZE hores de cua!!! I no exagero, en alguna atracció hi havia fins a 180 minuts de cua!! Això sí, als japonesos no els afecta fer aquestes cues, de fet fan cua per tot, hem vist cues de més de 100 metres per comprar unes putes crispetes.... deu ser la famosa calma i serenitat oriental. Si haguéssim hagut de fer totes les cues que ens hem estalviat, a part de no poder veure ni la meitat de les atraccions que hem vist, probablement haguéssim tornat a Europa emmanillats.... perquè segur que ens agafa un atac tipo "Un dia de fúria" i ens liem a tiros (o mossegades).
Avui l'amic Murphy ha dedicat la seva atenció a l'Eli, ha anat així:
Per fi!! Després de tant de temps de somiar-ho finalment és una realitat.... marxem al JAPÓ!!!
Les bones noticies són que hem arribat amb dues hores de marge pel vol que ens ha de portar a Londres.... les dolentes que el vol cap a Londres ve amb dues hores de retràs....això passa per ser previngut, sniff.
El primer xoc cultural no s'ha fet esperar... de fet s'ha produït a l'aeroport de Londres!!! Els preus dels "gadgets" tecnològics de les botigues de tax free són bastant més barats que a Andorra.... i nosaltres que creiem que això solament ho trobaríem al Japó... en fi, després d'evitar que el David presa del xoc derribés un pilar de l'aeroport a cops de cap hem embarcat.
Si l'avió és un indicador del que podem trobar al Japó les coses pinten molt però que molt bé! El personal és atent i educat, cada passatger té una pantalla de vídeo amb sis pelis diferents, música per tots els gustos, vídeo jocs i fins hi tot telèfon... i si les noies japoneses són con les hostesses (i la majoria de les passatgeres) ens alegrarem la vista amb varis tipus de "monuments".
Arribem a Osaka i el dia comença a torçar-se, fa una calor d'espant (31º i una humitat "del quinze") i per acabar-ho de rematar la puta British m'ha perdut la maleta!!! Estic convençut de que em tenen mania, quan no em perden la maleta em fan sortir un dia més tard del previst per motius tècnics.....putos britànics!
Després de "parlar" amb la gent de l'aeroport i del hotel he arribat a la conclusió de que la comunicació amb el "natius" serà el repte del viatge i no serà per falta de ganes i d'esforç per part de tothom, però de tant educats que són et diuen a tot que sí encara que no tinguin ni puta idea del que els estàs dient....
La nota brillant del dia ha estat el sopar, hem trobat per pura casualitat un restaurant boníssim i amb una relació qualitat-preu impecable. Però el que el fa especial es que està especiallitzat en fer plats amb derivats de la soja: tofu, llet de soja, peix amb soja, sopa de soja amb arròs, postre de soja, etc... de fet he arribat a la conclusió de que la soja és com el porc se n’aprofita tot i se'n fa de tot!! De fet el maitre del restaurant s'ha quedat tat flipat que uns occidentals anessis al seu restaurant que ha superat la vergonya/timidesa típica japonesa per demanar-nos (això sí disculpant-se profusament per la seva impertinència) qui ens l'havia recomanat. No es podia creure que l’haguéssim trobat nosaltres solets, ja se sap la sort del principiant.
8 de setembre
El telèfon m'ha despertat amb una bona notícia: la meva maleta arriarà demà. Comença bé la primera jornada íntegrament japonesa i per celebrar-ho res millor que un esmorzar típicament japonès... ejem... bé.... esto.... el David s'ha pres un te a la taronja, o sigui que encara que la Eli i jo haguem esmorzat donuts no vol dir que no hagi estat un esmorzar japonès... oi? Per cert fa CALOR.
Després de molts esforços el David ha aconseguit convèncer a la Eli pera que es comprés uns pantalons la mar de xulos.... bé de fet el que ha passat és que li ha tirat part del meu capuccino per sobre amb tant d'estil que no ha quedat més remei que comprar uns pantalons per no haver de tornar a l'hotel i perdre tot el matí. De tota manera no han sortit gaire cars; a més hem après la deferència entre "tot a mil" i "tot A PARTIR de mil", és increïble el que pot significar un palet de més en japonès (per dir algo). Ah sí, us he dit que fa calor?
Per propers dies queda pendent visitar una exposició sobre tots els personatges de Osamu "El Déu del manga" Tezuka.
Anar amb metro ha estat més fàcil del que podria semblar, tot i que hi ha hagut algun moment de pànic a la màquina de tiquets, però quan hem descobert que els botons vermells també volen dir "anular" igual que a occident tot ha anat sobre rodes.
Avui toca visitar el palau imperial de Kyoto i tres temples de la zona.
Després de fer tota la volta al recinte del palau (i és ENORME us ho asseguro) hem arribat a la porta del palau.... on un amable policia (mut) ens ha donat un paper plastificat especial per "guiris" on s'explicava que primer havíem d'anar a l'oficina d'informació per aconseguir un permís per visitar-lo alguna hora en concret, per cert quan hem marxàvem cap a l'oficina de permisos hem descobert que el poli no era mut quan ens ha contestat quan li hem dit "arigato", ja us deia jo que la comunicació seria "entretinguda" per dir-ho d'alguna manera. Per si no ho havia dit fa MOLTA calor.
El palau és molt maco, sobretot per dintre....llàstima que la visita és fa des de fora del palau (això si les portes estan totes obertes i si tens bona vista (o prismàtics) pots veure imatges de l'interior del palau. Però el que fa que valgui la pena és la visió dels jardins Imperials... impressionants.... a menys el que et deixen veure (sigh).
Hem dinat al MOS BURGER que no te res a veure amb Mos Aisley... de fet és un "Mc Doald's" japonès, i per cert molt millor que el ianqui. Aquí hem descobert el talent que tenim per entendre el japonès..... quan et repeteixen les coses tres vegades sense que facin quasi cap gest entens que t'estan demanant si vols el menjar per emportar o que ja et portaran la comanda a la taula... increïble com s'adapta la ment humana quan hi ha gana.
He vist en una botiga que l’últim model de Game Boy està tirada de preu, però el més extraordinari de tot ha estat veure al David controlar-se i no comprar-la... diu que ja la comprarà a alguna botiga que faci "Tax-Free" la calor l'està començant a afectar....
Hem arribat al primer temple del dia (Kinkakuji) a les 17 hores..... per descobrir que els temples tanquen - o endevineu? - sí senyor a les cinc de la tarda!!!
Hem decidit aprofitar el canvi de plans per anar a la zona de Shijo que és el barri comercial de Kyoto així no ens maxacarem gaire i demà estarem en forma per un matí intens ple de temples......MENTIRA!!!!!! No havia caminat tantes hores seguides amb tanta calor des de que el Manel Enriquez va insistir a recórrer tot el zoo de San Diego (el més gran del món) a peu. El David i jo hem acabat caminant com John Wayne i no pas per fer el "canelo".... es que estàvem escaldats!! (de fet jo tenia els ouets fets al vapor). El resultat de la primera incursió de compres han estat múltiples i variats souvenirs de Snoopy ja que malauradament hem trobat les tendes de tecnologia (al menys una que ho sembla) quan ja estaven tancades (no sé com es dirà Murphy en japonès però les seves putes lleis també funcionen a l'extrem orient).
La calor finalment ens ha fos el cervell...... com s'explica sinó que en comptes d'agafar el metro o el bus per tornar a l'hotel haguem decidir anar-hi fent una passejadeta de QUASI UNA HORA. Si les coses continuen així em compraré unes camperes i un BillyBob per dissimular el fet de que aniré escaldat de forma permanent.
El dia s'ha torçat quan m'han confirmat que demà rebré la maleta..... però trencada. La JAL m'ha dit que rebré la meva maleta i una de nova .... a veure que em porten....Per acabar el dia amb una nota alegre hem decidir sopar a l'hotel (no s'ha de caminar pràcticament per arribar al restaurant), i per celebrar la Diada Nacional d'Andorra hem brindat per la Mare de Déu de Meritxell amb Moet Chadon (que el David com a "consol Honorífic d'Andorra al Japó” ha tingut la cortesia de pagar-nos.... potser podem enviar la factura a Govern en concepte de "Promoció d'Andorra a l’Àsia").
9 de setembre
Avui toca jornada "templaria": ens hem proposat visitar el Kinkakuji, el Ryoanji , el Ninnaji i el Daikakuji (us heu fixat que tots acaben en "ji"?). A més ens proposem fer-ho de tal manera que caminem el mínim possible (això sí que és una missió impossible i el demés són tonteries).
Hem comprat un passi de dos dies d’autobús i sabem com fer-lo servir!!! De moment anem bé per aconseguir la missió "Zero caminata".
La primera parada és el temple Kinkakuji, les dues principals característiques són que les seves parets exteriors són d'or (o almenys això ens han dit) això sí l'or està a partir del primer pis que hi ha molt xoriço suelto.....ara que ho penso potser és que els manguis ja van "disposar" del recobriment de les parets de la planta baixa. La segona característica és que el va fer construir un personatge del videojoc Tekken, concretament en Yoshimitsu... això si que anar avançat!!!
El segon temple és el Ryoanji i per ara la nostra missió "Zero caminata" és un èxit...comprar els bono-bus ha sigut la millor idea del que portem de vacances. Aquest temple és interessant pel seu jardí de pedres i a fe de deu que és espectacular, jo no sé com les planten les pedres per a que surtin tant ben posades i amb aquestes formes tant "zen" si veig el jardiner li preguntaré.....
L'objectiu del jardí de pedra és contemplar-lo i que cadascú en tregui el sentit que li suggereixi el jardí.... diuen que quant més temps el contemples més coses se t'acudeixen jo personalment després de pensar en dones, menjar i la calor que feia he preferit aixecar-me per evitar un cop d’il·luminació (o sigui una insolació).
El tercer temple és el Ninnaji i és més del mateix.....però diferent, és curiós però a simple vista tots els temples semblen iguals, però quan els visites i t'hi fixes cadascun té coses pròpies i úniques, per exemple aquest tenia un edifici que tenia un "pirulo" enorme al sostre, després d'estudiar-lo detingudament i de posar en comú totes les nostres observacions hem arribat a la conclusió de que es tracta d'una mega-antena per parlar amb els deus....ja us ho dic jo que aquesta gent sempre ha estat molt avançada!
Anem camí de la darrera parada del matí, el Daikakuji (que no és un temple sinó un palau imperial) i de moment no hem caminat més de l’imprescindible, ara segons el mapa haurem de caminar una miqueta des de la parada de l'autobús fins al palau.... MENTIRA!!! la escala del puto mapa està feta amb el cul!!! hem hagut de caminar quasi una hora sota un sol de INjustícia (ja que si fos de justícia s’hagués amagat el podrit i ens hagués deixat tranquils).... demostrat, cada vegada que anem a visitar alguna cosa imperial hem de caminar més del compte... perquè quan hem arribat a lloc resulta que hi havia una terminal d'autobusos, l'únic detall que ningú no ens havia dit és que per arribar més ràpid no havíem de fer el camí més recte (per on no passa l’autobús i que va una hora sota el sol) sinó que havíem de fer una volta en bús... si no fos que estic destrossat apreciaria la ironia zen del tema (del tipus "el camí més ràpid no és sempre el més recte").
Un cop fracassada la missió "Zero caminata" i haver visitat el palau hem decidit tornar a l'hotel, refrescar-nos i anar a la caça i captura de les botigues d’electrònica (que de moment estan "missing in action") però fins hi tot els millors plans canvien quan des de l’autobús el David ha detectat amb el seu "sentit gadgetero" una botiga d’electrònica que sembla que promet...... llàstima que solament ho semblés, la única cosa que n'hem tret ha estat un catàleg dels gossos robot Aibo de Sony (en japonès es clar) pel David i la llista de preus dels bitxos.
El tema del menjar ha estat una altra vegada el que ha salvat la situació ja que hem trobat un localet per dinar molt cuco i amb unes especialitats d’arròs amb carn, pollastre o peix delicioses.... i pensar que quasi dinem al rata-burguer!!!
Finalment hem arribat a l'hotel!!! que faríem sense aire condicionat i dutxes..... i llet hidratant ara que hi penso.
La meva maleta ja ha arribat i la JAL ha enviat una de nova per compensar la pèrdua i la destrossa de la meva (resulta que encara que la culpa sigui de la British com que estava sots-cotractada per la JAL els que han de pagar són els de la JAL.... increïble però cert). Em sembla que he sortit guanyant amb el canvi o sigui que no hi ha "mal que por bien no venga" que diuen (segur que això també es molt zen).
Finalment hem trobat una mega-botiga que té bastantes coses de tecnologia i abans de que ens fessin fora per tancar-la el David ha aconsseguit comprar un Memory Stick Duo de 128 MB per uns 65 euros (per cert el Júsep m'ha trucat i diu que en vol un ja que per internet diu que els venen a 150 euros).
Per acabar el dia hem anat a sopar a un saló de té de la casa Lipton (si la de les bossetes de tila del bar). L'Eli s'ha demanat dos postres per sopar, un era una copa de gelat amb gelatina de cafè (us ho juro) que era boníssim (la gelatina era cafè pur), el David i jo em menjat normal... tot i que ara que ho penso no se si és gaire normal menjar hamburguesa i bolets amb beixamel, arròs, beicon i tomàquet en un saló de té (que per cert per demostrar que no era un restaurant "normal" solament servia cafè, té i aigua per beure).
Tornant cap a l'hotel ens hem trobat un parell de catalans!!! Ja ho diuen que vagis on vagis sempre trobes catalans!!!
10 de setembre
Si pensàvem que no podia haver res pitjor que la calor avui s'ha demostrat que estàvem equivocats... la pluja i la calor és el pitjor que hi ha: si et tapes per protegir-te de la pluja la xafogor et mata i si no et protegeixes t'empapes.
Hem decidit pendren's les coses amb calma, així que solament visitarem dos temples.
El primer temple del dia està fora de Kyoto a un poble que es diu Inari. Per arribar-hi hem hagut d'agafar el tren que tot i no ser un tren bala ha anat el suficientment ràpid per a que ens despistéssim amb els PDAs i ens passéssim de parada, sort de la Eli que és multi-tasca i pot "monear" amb el PDA i mirar les parades de tant en tant al mateix temps i s’ha donat compte que ens haviem passat....si fos pel David i per mi haguéssim acabat al final de la línia.
El temple es caracteritza per tenir milers de portals de color taronja que fan tot un camí d'anada i de tornada per la muntanya. Aquest és el lloc que més m'ha agradat de tots els que he visitat pel moment, està enmig d'un bosc tupit i sembla que tots el portals i les construccions formin part del bosc en perfecta harmonia, realment és de pel·lícula.
Sortint del temple (12:00) el David i jo hem fet un esmorzar-dinar a un altre localet petit i familiar on hem menjat de conya, l'Eli s'ha pres un te gelat ... que a més és gratis... aquesta noia no te preu a sobre d'haver-nos de fer de controladora de parades surt barata... això sí al mateix poble d'Inari hem trobat una tenda que venia potingues de dones i s'ha posat les botes comprant una crema per la cara, això sí, al ser d'una marca japonesa li ha sortit a meitat de preu que a Andorra.
De tornada a Kyoto hem "ajudat" a l'Eli a esmorzar (o sigui ella s'ha demanat el que ha volgut i nosaltres hem menjat de lo seu i el que ens hem demanat nosaltres) i hem aprofitat per visitar el temple que està al costat de l'hotel.
Després d'això ens hem separat, el David i la Eli han anat a comprar un Memory Stick Duo pel Júsep i de passada acabar de buscar botigues d'electrònica (ja se sap, ja que passaven per allí...). Jo he demanat a l'hotel a que m'indiquessin on era el ciber cafè més proper i m'he disposat a navegar una miqueta i contactar amb la gent d'Europa. Trobar el local no ha estat gens fàcil, perquè aquí els plànols haurien de ser en tres dimensions!!! perquè si et diuen que un local està a la cantonada entre el carrer 1 i el 2 no n'hi ha prou! T'han de dir a quin pis de l'edifici es troba!! Però ells ho tenen tant assumit que no pensen a dir-ho quan t’expliquen com anar a un lloc i després passa que fas mes voltes que un tonto buscant el local fins que et ve la inspiració i dedueixes que els simbolets raros seguits de 5F (per exemple) volen dir que hi ha algun local públic al cinquè pis (la F és de FLOOR).
Després d'uns moments de pànic en que el teclat ha decidit escriure amb caràcters japonesos (i jo no he tocat res!! que diria més d'un) m'he posat al dia de les notícies importants (o sigui de còmics) i he enviat un missatge breu als colegues. Una cosa guapa del ciber cafè on he anat és que podies beure gratis tots els refrescos que volguessis (coca cola, fanta, te, cafè...) això sí que és fidelitzar el clients!! A més també podies jugar amb Playstation 1 i 2, veure DVDs o fins hi tot llegir mangues (i n'hi havia molts per escollir).. sniff qui tingués això a Andorra!
Després he anat a veure l’exposició de Osamu Tezuka. No ha estat malament, però podrien subtitular els vídeos a l'anglès. M'he comprat una samarreta molt guai però que el que l'hagi de planxar odiarà a mort (es nota que no soc jo el que planxa?).
A les 19 hores ens hem reunit a Kyoto Station i després d'assistir a un mini-concert en directe amb majorettes incloses hem fet un sopar en dues etapes: primer menjar japonès en un restaurant i després una sessió de pastissos a un altre.... això si que és fer conviure Orient i Occident amb harmonia.
I per acabar de rematar el dia hem visitat el barri de Gion (conegut com el barri de les geishes). Realment és espectacular té un parc amb un temple que és preciós i tot just al costat hi ha tot l'ambientillo més "sòrdid" de la ciutat: Geishes, putes, clubs.....
És curiós veure a executius acompanyats de Geishes que semblen nines de porcellana o veure'ls sortir de les cases de Geishes "taja" perduts cridant i fent el pena. Una cosa és segur Gion no s'hauria de dir el Barri de les Geishes sinó el dels Taxis!! 8 de cada 10 vehicles que circulen són taxis, i no m’estranya veient l'estat etílic en que acaba la gent és normal que els taxistes treballin a tope... per mi que els subvenciona l'ajuntament per evitar accidents.
11 de setembre
Avui farem el nostre primer viatge en tren bala!!! Sortirem disparats (per això li diuen tren bala) cap a Osaka i en uns minuts estarem allà.
Us podria explicar i descriure els temples i les atraccions culturals de la ciutat..... però mentiria, avui anem de compres!!!! Si senyor, a gastar diners en aquelles coses que no necessitem per viure però que fan que valgui la pena viure (a que és un pensament profund?... estaré malalt?).
Per a que us feu una idea de la velocitat del tren bala us diré que per anar a Kyoto des de l'aeroport d'Osaka vàrem trigar en un tren normal més d'una hora, i en canvi amb el Shinkansen hem trigat 16 MINUTS!!! Chúpate esa AVE!!!
La calor està podent amb nosaltres, avui ens ha costat orientar-nos fins hi tot amb la brúixola del rellotge del David. El primer repte ha estat decidir per quin carrer començàvem la nostra incursió consumista, ens hem decidit per una avinguda coverta que a més a més de tenir més botigues per metre quadrat que l'avinguda Meritxell (recordeu que aquí també tenen botigues als pisos superiors i no solament arran de carrer) al estar tapada ens protegíem del sol i els aires condicionats dels locals refrescaven l'ambient (a Andorra podríem fer alguna cosa similar i així no patiríem ni a l'hivern ni a l'estiu no us sembla?).
La primera "atracció" no s'ha fet esperar, hem trobat un bar-restaurant que està decorat com una església cristiana!!! Es diu Criston Cafè i és com si dinessis al bellmig d'una església de les de tota la vida. No hem pogut evitar la temptació (mai millor dit) i hem esmorzat aquí; s'ha de veure per creure-s'ho!!! (sort que hem fet fotos).
Per refer-nos de l'impacte res millor que una visita a el Sega World per recuperar la compostura, cinc plantes de màquines de joc de tot tipus: escurabutxaques, de tiros, de cotxes, d'esports, infantils.... de tot i força que diuen.
La següent parada he estat la torre Sony on hem pogut veure el bo i millor dels productes d'aquesta marca, fins hi tot coses que encara no estan al mercat, el que ha estat especialment impactant ha estat un demostració que ens han fet amb un projector sobre una pantalla de 150 polzades amb una definició brutal, semblava que estiguéssim veient les coses al natural i no projectades!! I tot pel mòdic preu de 2.400.000 iens (una mica més de 18.000 euros). També hem vist com funcionen el que jo crec que són els avantpassats dels Terminators, els gossets robot Aibo. Veure'ls en directe i no sabies qui controlava a qui: si els humans que fan fer gracietes als robots o els robots que fan que els humans només riguin i diguin "ai que monoooo" des del moment en que un dels robots es comença a moure (fins hi tot jo he sucumbit al seu poder).... així comencen totes les tragèdies, amb algú que diu "com una cosa tant mona s'ha pogut convertir en una màquina assassina amb accent alemany?"...
Després d'això hem anat a "Festival Gate", un espai lúdic de la ciutat que és com un micro-parc d'atraccions combinat amb un centre comercial tipus La Maquinista; fins hi tot té una muntanya russa!!!! Malauradament entre setmana la majoria de les atraccions estan tancades i als cinemes no hi havia cap peli interessant, així que després de rodar per tot arreu hem dinat a un burger japonès de la mateixa cadena que us vaig dir el dia 8. És increïble com fins i tot són originals fent hamburgueses, l'Eli s'ha demanat una que era de gambes i que en comptes de pa tenia arròs! Boníssima!!!!
Després de carregar les piles anem al plat fort Den-Den Town: el barri de les botigues de tecnologia.
Al principi estaven bastant desanimats perquè no veiem res d'espectacularment barat .... però quan ens hem endinsat en el "meollo" del barri han canviat les coses.... encara no em puc creure els preus que hi ha. No és just que les coses siguin tant barates!!!! I a sobre no puc comprar les que m'agraden perquè estan en japonès i no es pot canviar l'idioma!! De tota manera he superat la depressió quan m'han dit que a Tokio és probable que trobi el que busco en altres idiomes (amb l’anglès em conformo).
El cansament acumulat ens està passant factura i ja estem de tornada a Kyoto abans de les 21 hores. Estem tant fets pols que hem comprat quatre coses a un supermercat que obre les 24 hores i ja soparem cadascú a la seva habitació. Camí de l'autobús que ens ha de portar a l'hotel hem descobert que els japonesos tenen l'educació programada al cervell i que van en pilot automàtic, i de mostra un botó: el David anava fent veure que parlava japonès en veu alta i ha coincidit que ha dit la frase "Arigatoaunhaymas" (així tot seguit i sense respirar) que s'assembla a la frase "Arigato gozaimas" que vol dir gràcies, i tot just quan ha dit la parida, un japonès que passava pel nostre costat ens ha contestat "de res" en japonès sense donar-se compte de la parida i malgrat que no havia fet res per a que li donéssim les gràcies .... impressionant.
12 de setembre
Avui toca un dia tranquilet per poder donar una mica de descans al cos, la idea és passar el matí a Nara i després fer una breu paradeta a Osaka per a que el David i la Eli tornin un "parato" que s'han comprat i busquin el que realment els fa falta.
El problema dels trens bala és que després de provar-los, tots els altres trens et semblen lentíssims....i això és el que ens ha passat avui amb el tren de Nara, en fi que hi farem, més val que no ens acostumem als trens japonesos o quan tornem a Europa tindrem un trauma amb el canvi.
Nara és una ciutat que va ser la capital del Japó durant aproximadament 10 minuts (bé de fet ho va ser durant 74 anys, però continua sent una misèria) i és considerada com el bressol de la cultura i l'art japonesos, i té varies coses que són patrimoni de la humanitat.
La ciutat en si no es gaire bonica, però per mi que van "gastar" tota la bellesa que els hi va tocar en la zona del parc, que és on hi ha totes les coses interessants.
El parc és la conjunció perfecta de l'home i la natura, els temples s'aixequen entre el bosc amb harmonia i sense estridències.... malauradament els cotxes i les carreteres ja s'encarreguen de recordar-te que estàs en zona "civilitzada" (o sigui que l'home hi ha fotut les grapes per destrossar-ho).
El parc està ple de cérvols que campen lliures entre els turistes, de fet estan tant acostumats a les persones que no s'espanten quan els toques.... i els punyeteros saben lo monos que són i ho aprofiten per a treure menjar "per la patilla" dels turistes que els hi donen unes galetes tipo "maria dorada" que es compren a qualsevol xiringuito del parc (ara que ho penso, un civet d'aquests animalets tindrà gust a galetes maria?).
Hem visitat dos temples, el Kofukuji i el Todaijii. El primer és un temple com els demés, però el Todaijii.... és brutal; és la construcció de fusta més gran del món, i a dintre tot és en proporció, té una estàtua de Buda que és immensa, el cap solament medeix 5,41 metres!!! Sort que el Buda està sentat, perquè si l'arriben a fer de peu.....
Al temple he gastat 100 iens en demanar la meva fortuna, el tema consisteix en agafar un pot ple de palets numerats i agitar-lo mentre penses un desig, després fas que surti un palet i el monjo que t'atén et dona un paperet amb la predicció de la teva fortuna que correspon al número que t'ha sortit.
D'entrada ja he tret el palet sense recordar-me de pensar un desig (bé de fet me n'he enrecordat tot just quan l'estava traient i n'he fet un a tota pastilla) i m'ha sortit un text que diu més o menys "Res sortirà com tu voldries, però al final tot acabarà bé"...OLE OLE!!! Això hem passa per fer les coses sense pensar.
Per cert si us pregunteu com sé el que ha dit el paperet no es que hagi après japonès de la nit al dia, sinó que la fortuna ve escrita en japonès, xinès i anglès.... això si que és globalització i el demés són romanços! Jo per si de cas m'he guardat el paperet i si no m'acaben anant bé les coses reclamaré justícia kàrmica!!
Un cop acabada la visita hem anat a buscar un local per menjar dels que ens agraden (o sigui petitet i familiar) i ens hem posat les botes.
Després de dinar ens hem dirigit cap a Osaka per passar un parell d'horetes mirant tendes i després anar a Kyoto a descansar una mica.... doncs bé la predicció de la fortuna no s'ha fet esperar per complir-se, ja que en comptes de dues hores ens hi hem estat quasi CINC buscant el que el David necessitava i no ho hem trobat... això sí al final el hem pogut tornar tot just quan tancaven a la tenda on havíem tornat el "parato" que havia tornat i l'ha tornat a comprar... i tot ha acabat bé al final (bueno bé del tot no, però tampoc cal filar tant prim oi?).
Hem tornat amb tren bala a Kyoto (això del tren bala comença a ser una addicció, ara ja estem pensant en pujar en un que encara sigui més ràpid).
Després d'un sopar ràpid hem arribat a l'hotel a les 12 passades amb els peus destrossats i més cansats que si haguéssim estat tot el dia fent visites culturals.... menys mal que havia de ser un dia tranquil.... això és culpa de la puta predicció, segur que el Buda i el tal Murphy estan compinxats per fotre als capullos que volen saber massa... no aprendré mai a tenir la boca tancada!
13 de setembre
Hem decidit separar-nos.
Algun dia tenia que passar... era inevitable.... jo ja no podia aguantar més....JA ESTIC FART DE TEMPLES!!!!
Així doncs l'Eli i el David han passat el matí per Kyoto visitant el temple Ginkakuji i un museu imperial (em sembla que el Misora Hibari).
Per la meva part he anat al poble de Seta (o bolet si ho voleu traduït al català) a una exposició de còmics francesos (o Bande Desineé que diuen ells) al Museu d'Art Modern. L'exposició està al nivell de les que fem al saló del còmic de la Massana; tenia uns 150 originals de 15 dels millors autors Europeus que publiquen a França. A més al final de l'exposició hi havia una zona de lectura amb vàries obres de cada un dels autors de la mostra en francès. En resum un plaer per a qualsevol amant del còmic.
A les 15:30 ens hem retrobat a l'hotel per anar a dinar junts. Hem dinat a un sushi-bar per unes 1.500 peles per cap!! Hi ha menús diaris a Andorra que valen més!!!
La resta de la tarda l'hem passat passejant per la zona comercial de Kyoto... i no, no som masoquistes, ens ho hem pres amb moooolta calma, parant per berenar i sense presses.
De fet, berenant al Mister Donut (un local que fa uns donuts 10 vegades millor que el Dunkin Donuts ianqui) i hem menjat un donut farcit de curri !! No estava malament, però no me l'he pogut acabar, el meu cos no ha assimilat menjar una cosa així en un local de dolços (el David no té aquest problema i s'ha demanat una sopa).
Quan ens han tancat les botigues hem tornat a l'hotel per descansar de veritat, demà hem d'estar ben frescos.... anem al Universal Studios d’Osaka (com Port Aventura però a la japonesa).
14 de setembre
Avui és el gran dia, anirem al nostre primer parc d'atraccions japonès: Universal Studios Japan d'Osaka.... serà una llarga jornada, però estem preparats: som els marines dels parcs d'atraccions... hem sobreviscut als parcs de dos continents, aquest no podrà amb nosaltres (de fons sona la música de Mission:Impossible).
A les nou marxem cap al parc per tal d'arribar abans de que obrin (suposem que obrirà a les 10).... o no... resulta que el parc obre de nou del matí a nou de la nit..... primer fallo.
Només arribar al parc ens adonem del nostre segon error, de tots els VUIT dies que hem estat a Kyoto hem decidit anar un diumenge; probablement el dia de major afluència de públic.... "y los golpes van cayendo..."
Efectivament tot Kyoto i tot Osaka ha decidit anar al parc en diumenge, a mesura que ens endinsem al parc comencem a desesperar: tot just passen uns minuts de les deu i les atraccions marquen cues de més d'una hora.... estem perduts....
Però com diu el refrany "Dios aprieta pero no ahoga" i la salvació ens arriba gràcies a l'Express Pass, un talonari que val 3.600 iens (a part dels 5.500 del que hem pagat per l'entrada) però que et permet saltar-te TOTA la cua de les sis atraccions més importants del parc. L'hem comprat sense pensar-ho dues vegades, per tenir cues interminables no cal sortir d'Andorra.
Hem amortitzat ràpidament l'Express Pass ja que entre les sis atraccions ens hem estalviat DOTZE hores de cua!!! I no exagero, en alguna atracció hi havia fins a 180 minuts de cua!! Això sí, als japonesos no els afecta fer aquestes cues, de fet fan cua per tot, hem vist cues de més de 100 metres per comprar unes putes crispetes.... deu ser la famosa calma i serenitat oriental. Si haguéssim hagut de fer totes les cues que ens hem estalviat, a part de no poder veure ni la meitat de les atraccions que hem vist, probablement haguéssim tornat a Europa emmanillats.... perquè segur que ens agafa un atac tipo "Un dia de fúria" i ens liem a tiros (o mossegades).
Avui l'amic Murphy ha dedicat la seva atenció a l'Eli, ha anat així:
Hem pujat a l'atracció de Jurassic Parc, que per a que us feu una idea ràpida és semblant al Tutuki Splash de Port Aventura però infinitament millor ambientada (o sigui una atracció d'aigua). En el moment culminant de l'atracció hem fet una caiguda en picat cap a un llac ple d'aigua (no serà de whisky oi?) i tot just al mateix moment en que hem arribat al final de la caiguda l'Eli ha dit.... "SI NO MULLA!" i en aquell moment en Murphy a actuat fent que tot just després de la frase (que ha estat declarada la frase del dia) ens ha arribat una onada que ens ha deixat mullats fins al moll de l'os. Després d'això tant el David com jo hem decidit "agrair" a l'Eli les seves oportunes paraules amb dues "collejas" (suaus i de bon rotllo eh? No us penseu ara que maltractem a la gent).
Una de les parts del parc més esperades pel David (bé la MÉS esperada) és els Snoopy Studios, i puc assegurar una cosa sense por d'equivocar-me, no l'ha decebut. Jo per la meva part he descobert tres coses:
Una de les parts del parc més esperades pel David (bé la MÉS esperada) és els Snoopy Studios, i puc assegurar una cosa sense por d'equivocar-me, no l'ha decebut. Jo per la meva part he descobert tres coses:
- No hi ha res que no pugui fer-se amb el personatge del Snoopy: calçotets, mitjons, bolis, gomes (de les dues classes), camises, pastissets, caramels, banos.... etc...
- Japó és el país amb més merchandasing de Snoopy per metre quadrat.
- La insaciable afició (per no dir addicció) que té el David per tot el que estigui relacionat amb Snoopy.... veure'l patir per no poder-s’ho comprar tot ha estat un espectacle... i veure la quantitat de coses que s'ha comprat tot i "controlar-se" ha estat de bojos.... m'ha recordat el meu viatge al saló del còmic de San Diego on em vaig "recuperar" de més de deu anys de tenir col·leccions incompletes de còmics americans (sniff "que tiempos aquellos...").
Hem dinat fins a rebentar al Hard Rock Cafè del parc ....malauradament la factura ha estat directament proporcional a la quantitat de menjar ingerida.. quina clavada! Ens havíem acostumat a menjar de puta mare per quatre xavos i el Hard Rock ens ha enganxat amb la guàrdia baixa... en fi, que hi farem, total "de pobre enllà no es pot passar" (o si us agrada més "de perdidos al río").
Després de dinar hem voltat pel parc (perquè la resta d'atraccions tenien una mitja de 100 minuts de cua... 80 minuts més del que podem suportar) i el David i l'Eli s'han dedicat a saquejar botigues en busca de Snoopies (sí, sí... ella no solament no ha intentat controlar l'atac de "compramenta compulsiva" del David sinó que encara l'ha ajudat!). Mentre jo gaudia d'aquest espectacle (i sense fer cua!!); ha estat una experiència brutal (tot i que cap al final he començat a patir per la salut de la cartera de la parelleta... però han pogut controlar-se el suficient per no arruïnar-se).
No ha sigut tant fàcil com esperàvem, però malgrat un inici de missió difícil la hem completat amb èxit....un altre parc ha sucumbit.
Hem marxat cap a l'hotel una miqueta abans de les nou per evitar les aglomeracions i poder fer la maleta, demà marxem cap a la nostra següent etapa: HIROSHIMA (segur que serà la bomba).
15 de setembre
Marxar de Kyoto em produeix una barreja de sensacions, per una part l’excitació per anar a Hiroshima, una de les ciutats més importants del segle XX; per altra part una mica de pena per marxar d'una ciutat tant encantadora com Kyoto (després d'una setmana d'estada ja començava a considerar-la una miqueta "meva").
Només arribar a Hiroshima descobrim que com diu el refrany "no todo el monte es oregano" ja que la puntualitat en els transports públics que havíem gaudit a Kyoto i Osaka aquí brilla per la seva absència. A més els sistema d'autobusos és una mica complicat, per exemple, per anar al nostre hotel hem d'agafar l’autobús 21.2 però no el 21.1; fins aquí cap problema oi? Doncs la diversió comença quan arribes a una parada que solament diu que allà para l’autobús 21!! Quan mires si diu alguna cosa sobre quan passa el 21.1 i quan el 21.2 et trobes que els horaris tenen tota una mena de símbols la mar d’útils per aclarir-te les coses..... si saps llegir japonès es clar!
Una vegada arribats a l'hotel em decidit aprofitar el retràs crònic dels autobusos per dinar. La tàctica ha funcionat a la perfecció i tot just quan hem acabat de dinar ha arribat l’autobús que esperàvem.
Aquesta tarda l'hem dedicat a visitar la ciutat, especialment el castell d'Hiroshima (una reconstrucció del que va ser destruït al 1946) i el parc de la pau, un memorial d'una de les més grans aberracions bèl·liques de tots els temps: el llançament de la bomba atòmica.
Passejant pel parc i veient les ruïnes que s'han conservat no podem evitar reflexionar sobre aquell fatídic esdeveniment i que hagués passat si no s'hagués produït; tot hauria anat millor al món o pel contrari pitjor? Qui ho sap, la única cosa segura és que qualsevol guerra produeix aberracions i desgràcies inhumanes per part de tots els bàndols.
D'altra part és esperançador veure com l'esperit humà pot sobreviure a un desastre com aquest i reconstruir una ciutat des de zero i fer que la vida torni a la normalitat, això sí sense oblidar el passat.
Bé després de l'interludi filosòfic patrocinat per Nacions Unides tornem a la nostra crònica....
Hem trobat una botiga de rol molt be "aprovisionada" i a part de xafardejar entre els molts llibres en anglès que tenien hem comprat uns quants daus (ja se sap, un rolero no té mai prous daus).
El sopar ha estat una altra vegada un dels esdeveniments importants del dia, hem sopat a un bufet lliure de tempura. Cada taula té una fregidora i cadascú s’agafa les brotxetes que vulgui de peix, carn, pollastre, verdures, etc.. i prepara el tempura a la taula (primer es "suca" el menjar en una salsa blanca i després s'arrebossa en una espècie de pa ratllat -que no és pa) i es fregeix al moment.
Si tots els clients fossin com nosaltres el local hauria de tancar o bé pujar les tarifes. Sort de les grans caminates que estem fent que ens fan perdre fins hi tot més del que hem pogut guanyar menjant, sinó em sembla que quan tornés em confondríeu amb un lluitador de sumo!
16 de setembre
Avui serà conegut com el dia que el Japó em va derrotar....
Però comencem pel principi.
Avi hem anat a visitar la illa de Miyajima, també coneguda com la Illa-Santuari... i realment fa honor al seu nom: està farcida de temples, templets, pagodes, etc.
Una altra de les coses que es fa tradicionalment és pujar al capdamunt del mont Misen i gaudir de la meravellosa vista de tota la illa i de la ciutat d'Hiroshima.
Així doncs després de visitar mitja dotzena de temples hem decidit atacar el mont Misen... total nosaltres que som de muntanya no hem de tenir por d'una petita ascensió..... I UNS COLLONS PETITA, no havia pujat mai tantes escales en la meva vida. Jo he pujat una quarta part a peu i m'he arrossegat fins arribar a la meitat del recorregut, allà és quan la meva derrota ha estat completa i definitiva.... no he tret el fetge per la boca perquè estava massa cansat per fer-ho. Diu la llegenda que la Eli va arribar una mica més amunt de les tres quartes parts de l’ascensió i que el David tot i ser avançat per un japonès kamikaze va arribar a veure el cim de la muntanya i va decidir fer com Moisès i no arribar a la terra promesa (total "pa que?" diu que va fer una simulació mental de la vista que hi hauria al cim i a decidir que ja es donava per satisfet amb això).
Quan el David i la Eli hem van trobar, estava en ple procés de resurrecció i vaig poder acompanyar-los muntanya avall a peu en comptes que rodolant.
Un cop arribats al peu de la muntanya hem saquejat les màquines de begudes i seguidament hem devorat un dels dinars més abundats que hem fet des de que estem al Japó.
Després de recuperar les forces hem tornat a l'hotel per descansar una miqueta per sortir una mica per la nit..... bé almenys el David i la Eli ho han fet, jo he caigut al llit i no he tingut forces per tornar a aixecar-me... mai havia estat tat destrossat en tota la meva vida.... he de començar a fer exercici regularment.
La parella de supervivents han passejat una miqueta pel port han sopat i ha visitat una sala de màquines i han anat a dormir (ja sé que és un resum súper ràpid però que hi voleu, cada vegada que penso en aquest dia em canso).
Espero que demà no es repeteixi la pallissa.... no crec que pugui sobreviure a dos dies com aquest seguits (de fet no crec que pugui sobreviure a dos dies com aquest ni amb un mes de separació entre l'un i l’altre).
17 de setembre
Després del drama d'ahir avui ens hem pres les coses amb moooolta calma. Hem passejat per la ciutat, enviat e-mails (alguns dues vegades per culpa dels putos teclats japonesos) i entremig hem tastat una carn australiana (i no era de cangur) que estava boníssima; el més divertit és que escollies el plat segons el pes de la peça, l'Eli s'ha demanat un filet de 130 grams i el David i jo un "filetet" de 180 grams... brutal. Aquest viatge s'està convertint en una aventura gastronòmica amb la feliç casualitat de que de rebot visitem algun temple, museu o palau (sempre de camí a un restaurat es clar).
Després de la visita a la ciutat hem tornat a l'hotel per acabar de relaxar-nos amb una petita partideta de rol abans de sopar.
El sopar ha estat en dos temps, durant el primer temps els homes hem menjat mentre l'Eli mirava com ens menjàvem els nostres plats i quasi totes les patates que li han posat d'aperitiu i al segon temps hem fet entendre al cambrer -amb grans esforços per cert- que l'Eli no havia demanat patates i ens ha tocat a nosaltres mirar com sopava ella.
Després de sopar hem fet unes partidetes de Black Jack a la sala de màquines i després de la inevitable ruïna hem anat a dormir, que demà tenim quasi sis hores de tren.
Com podeu veure ha estat un dia bastant insípid, però no es pot esperar més del "DIA DESPRÉS", una jornada que marcarà les nostres vides per sempre (bé almenys la meva, i de rebot la de tots els que m'hagin d'aguantar com explico l'odissea una vegada i una altra i una altra i ........).
18 de setembre
Avui marxem a l'aventura, anirem a Toyama i quan arribem buscarem hotel..... a veure que passa.
D'entrada en hem de "xupar" més de cinc hores de tren. Sort que ens hem pogut entretenir amb la partida de rol que havíem començat (això si que és autonomia de joc i no la de les vídeo consoles!).
Un cop arribats a Toyama hem anat a lo fàcil i ens hem quedat en un dels hotels del costat de l'estació.
El dinar ha estat digne de foto, el David s'ha demanat una "sopeta" i li han portat una banyera (que dic una banyera una PISCINA) plena de brou, fideus, verdura i porc; a més per acompanyar el platet li han dut un bol d'arròs i sis "tapetes". Jo em pensava que li acabaria sortint la sopa per les orelles.
Després del "tentempié" hem anat a visitar el castell de la ciutat que segur que ha de ser preciós.... i dic segur que ho ha de ser perquè no l'hem pogut visitar donat que l'estant restaurant, també som oportuns!
Una de les curiositats de Toyama és que en un dels carrers principals tenen muntada una exposició de obres d'art de cristall. Estan en unes urnes repartides per tota l'avinguda. Us imagineu això a casa? Solament tinc un dubte..... si les urnes durarien intactes 10 o 15 minuts.....
Després de la decepció del castell hem visitat un altre lloc tradicionalment japonès..... una sala de jocs. En aquesta ocasió hem sigut testimonis d'un fet que ens ha deixat sense alè: hem vist un jove que jugava a un joc en el que has de polsar un o varis dels vuit botons que té la màquina al ritme de la música que sona.... hi ha hagut un moment en que semblava que el xaval tingués vuit braços de tant ràpid que anava... després de veure tal demostració de coordinació i de sentit del ritme no se si podré atrevir-me a intentar ballar mai és (i fixeu-vos que dic intentar perquè soc conscient de les meves limitacions.... del que no era conscient és de fins a quin punt de perfecció pot arribar una persona).
Bé encara ens queda visitar la gorja de Kurobe però haurem de fer-ho demà.
19 de setembre
Avui ens endinsarem en el Japó una mica més "profund". Anirem al poble de Unazuki i des d'allà agafarem un tren "panoràmic" que ens anirà pujant per la gorja de Kurobe (bàsicament un trasto que va súper lent i que dona molt de temps als passatgers per mirar el paisatge i treure fotos).
Després de dues hores de tren local hem arribat a Unazuki, i després d'un petit "tentempié" hem agafat el tren panoràmic. La ascensió ha sigut de 1,5 hores però ha valgut la pena, els paisatges de muntanya són impagables (fins i tot hem sentit una mica de "morriña" per Andorra). Un cop arribats al final del trajecte hem passejat una miqueta per la muntanya i...apa! cap avall hi falta gent.
Entre pitos i flautes hem trigat quatre hores a arribar a Toyama... i encara ens faltava agafar un altre tren per arribar a Nikko que era o havíem de dormir..... però no us podeu imaginar la cara de tontos que se'ns ha quedat quan a l'estació ens han dit que ja no hi havia més trens per anar a Nikko fins DEMÀ... i solament eren les set de la tarda!!!!!
Així que hem buscat un altre hotel i hem decidit matinar per agafar un dels primers trens de demà....No us ho creureu, però sortint a les 7:45 del matí arribarem passada la una del migdia a Nikko i haurem agafat QUATRE trens per arribar-hi.
Això si que és pagar la novatada... no volíem anar un dia "a l'aventura"? doncs aventura total!!!
Així que per fer-nos passar el disgust ens hem fotut un bon sopar (ja veieu que qualsevol excusa és bona per afartar-se) i per descarregar la mala llet hem fet unes part¡detes a les maquines de tiros. Espero que aquesta sigui tota la dosis de mala sort del viatge.....
20 de setembre
Sabeu aquella història del "bocazas" que escriu un diari del seu viatge i en acabar l'informe del dia escriu "espero que aquesta sigui tota la dosis de mala sort del viatge"?
Doncs bé, d'això se'n diu cridar al mal temps, i això és el que ens ha passat. Havíem quedat a les 7:20 a la recepció de l'hotel per agafar el primer dels quatre trens que ens havien de portar cap a Nikko a les 7:45 i ens hem adormit!!
Malgrat rentar-nos i vestir-nos en un temps rècord, i gràcies a "l'ajuda" d'un amable treballador dels ferrocarrils hem perdut el tren de les 7:45 per un minut i tots els plans s'han hagut de retrassar una hora.
I a sobre plou.
Per acabar-ho d'arreglar, el nostre "amic" dels ferrocarrils no ens ha donat seients reservats en cap tren i ens hem passat la meitat de les quatre hores de trajecte sense seient... visca l'aventura!!!!
Val a dir que tots els problemes han pagat la pena, tant la ciutat com l'hotel són el més maco que hem vist en tot el viatge.... i això no és "moco de pavo" tenint en compte tots els llocs on hem estat.
Comencem amb l'hotel, el Nikko Kanaya Hotel és un establiment que té cent trenta anys d'història (va obrir el 1873) i que s'ha conservat en un estat immillorable.
L'hotel en sí ja és una visita obligada si estàs a la ciutat. L'edifici principal és tot de fusta, i caminant pels seus passadissos podem veure tot de fotos de la història més recent de l'establiment (principis del segle XX). A més els jardins de l'hotel són una autèntica obra d'art. Les habitacions, els salons i sales de descans tenen totes grans finestres que donen als jardins creant un marc incomparable. No hi ha racó que no tingui algun detall digne de menció. S'ha de veure.
En quant a la ciutat, l'estrella de Nikko és el seu parc natural. Un conjunt de temples, pagodes, capelles i jardins perfectament integrats en els boscos que els rodegen. No us recomano res en especial perquè tot és digne de veure, des del temple on hi ha la tomba del shogun Tokugawa fins a la pagoda de 35 metres. I tot rodejat de jardins i boscos que per mi representen una de les essències del Japó. Hi ha paratges que treuen alè per la seva bellesa natural. La pluja que hem hagut de patir no solament no disminueix la bellesa del paratge sinó que li dona un carisma especial, el soroll de les gotes contra els sostres de fusta i teula, la boira baixa que rodeja els turons.....en fi un espectacle pels sentits.
La pluja ens ha impedit visitar una de les altres grans atraccions de la ciutat, el llac i les cascades, sort que demà tenim tot el matí per corregir aquest problema.
Hem sopat a una Steak House (un restaurant especialitzat en carn) del costat de l'hotel que funciona des del 1973, i hem comprovat de primera mà que la fama que té la carn que és menja al Japó de ser una de les millors del món és totalment merescuda, això sí, la qualitat la fan pagar més que sobradament. Per a que us feu una idea hem vist peces de carn que valien 10.000 iens (unes 13.000 peles)!!!!
Per acabar d'arrodonir la vetllada ens hem pres una copa al bar de l'hotel, un dels seus millors racons, tot de fusta amb llar de foc, ambient íntim i una selecció impressionant de licors (en especial els whiskies). Un local que convida a la conversa amb els amics.
Després d'arreglar el món entre els tres hem tancat la vetllada amb una visita tranquil·la de l'interior de l'hotel i finalment ens hem retirat a les nostres habitacions.
21 de setembre
Continua plovent....de fet la pluja està perdent l'encant que tenia ahir.
La visita a la cascada i el llac de Nikko ha estat una mica fluixa, i no perquè no valguessin la pena, sinó perquè la pluja ens ha fet impossible gaudir-les.
La cascada no es veia entre la boira, i hem tingut sort que durant un parell de minuts hi ha hagut una mica de visibilitat, perquè sinó ens haguéssim hagut d'imaginar.
El llac encara ha estat pitjor, o sigui que hem decidit avançar la nostra marxa cap a Tokyo en comptes de quedar-nos tancats a l'hotel.
Arribar a Tokyo ha estat fàcil, el que no ho ha sigut tant ha estat trobar l'hotel, la pluja, el vent i la manca de mapes detallats han convertit el que havia de ser una caminada de cinc minuts des de l'estació en un calvari de més de mitja hora.
Finalment hem arribat a l'hotel, ens hem canviat i hem anat a sopar i al cine, i no, no som masoquistes, el que passa és que aquí les pelis les passen en versió original subtitulada al japonès. Hem vist Tomb Raider 2 (donada la profunditat del guió els que dominen menys l’anglès no es perden gran cosa,) i la veritat és que no és res de l’altre món. El que si és gran cosa és el preu de les entrades de cinema, 1.800 iens (unes 2.400 peles)!!!! Però si amb uns quants iens més ets pots comprar el DVD!!!
Després de la peli ens hem retirat a dormir.
Avui ha estat un dia sense gaire "chicha", però si el temps ho permet aquests cinc dies que ens queden seran intensos.
22 de setembre
Finalment ha arribat un dels dies més esperats pel David i per mi: la visita al barri de Akihabara, el barri tecnològic de Tokyo.
Han estat prop de deu hores de visitar botigues i més botigues d’electrònica amb breus parades per menjar i per mirar coses que interessaven a l'Eli (que avui s'ha guanyat el cel, aquesta dona és una santa!! No sols ha de "aguantar" al David mirant a trenta botigues els mateixos productes, sinó que a sobre ha de aguantar-me a mi).
Es pot dir que Akihabara no ha decebut, hem vist de tot: coses que no havíem vist mai (poques), coses que ja coneixem, coses prehistòriques (a les botigues de segona mà), coses baratíssimes, coses caríssimes... bé com ja he dit, de tot.
La marató tecnològica ha estat bastant productiva:
- L'Eli s'ha comprat unes figuretes per pintar i uns pinzells i ha comprat un sobre-sorpresa amb una figureta i li ha sortit la més difícil d'aconseguir (valorada en 3.000 iens!).
- El David s'ha comprat la Gameboy Advance SP i un joc pel que costa a Andorra la consola sola.
- Jo m'he comprat un disc dur extern de 120 Gb. per un preu inferior del que hem costa un de 40 Gb. a Andorra.
Que hi farem, no ens quedarà més remei que sacrificar-nos i anar als Estats Units per trobar PDAs barats.... quina putada oi?
Trobar un lloc per sopar a partir de les 23 hores és quasi una missió impossible fins i tot a la capital, és increïble veure com fins i tot els fast-foods (Mc Donald's i similars) tanquen abans de les onze de la nit! Afortunadament hem trobat un local especialitzat en curris que ens ha servit. El lloc en qüestió no deixa de ser un "fast-food" però de curri, però això sí que ho té, pots demanar-te el curri com vulguis, pot decidir si vols més arròs (pots demanar fins a 1.500 grams d'arròs) i el grau de picant (hi ha deu nivells i a partir del cinquè no es fan responsables de la teva salut).
La frase del dia ha estat del David, i estic segur que ha estat la seva petita revenja per tots els mals ratos que hem passat intentant comunicar-nos amb els japonesos; quan marxàvem del local on hem sopat ens preguntàvem a quina hora tancaria, i el David tot seriós li ha preguntat al caixer "When do you close the xiringuito?".... us podeu imaginar la cara que ha posat el pobre home que amb prou feines entén l’anglès bàsic quan ha sentit la paraula "xiringuito", no sabia si li parlàvem d'un local, del tren o de la reproducció de les espores i homosihongos. Per la vostra informació us diré que resulta que el local treballa les 24 hores (almenys és el que hem interpretat quan el caixer ens ha dit que tancaven "tot el rato".
23 de setembre
Avui tenim un dia complertet: visitar el temple de Asakusa, visitar els jardins del palau imperial, anar al barri de Ginza i acabar el dia al de Rappongi.
El temple d'Asakusa és el més antic de Tokyo i segons totes les guies no ens el podem perdre.... bé després de tots els temples que hem vist no ens ha impressionat especialment. el que ens ha sorprès és que no ens han cobrat entrada per visitar-lo. Avui ha resultat ser una festivitat japonesa i ens hem trobat que molta gent l'estava visitant, això sí que ha sigut una novetat, veure tanta gent visitar el temple no per turisme, sinó per celebrar alguna cosa.
La visita als jardins imperials ha estat molt interessant, i oh miracle! també ha estat gratis.... sembla que no estiguem al Japó! Els jardins imperials són enormes i estan plens de racons i paratges d'una bellesa excepcional. Dins dels jardins t'oblides que estàs en ple centre d'una de les ciutats més grans del món.
Hem dinat a Ginza en tres etapes, primer hem fet un aperitiu en un "cuchitril" digne de la pel·lícula Blade Runner, després hem fet el plat fort a un local de sopes i arròs o el David s'ha fotut una altra "piscina" de sopa i la Eli i jo ens hem menjat un Ten Shin Han, als que us soni el nom del plat, probablement és perquè és el nom d'un dels personatges de la sèrie Bola de drac. Ens ha fet molta gràcia menjar-nos un personatge de dibuixos animats.
El barri de Ginza és on es troba totes les grans marques, des de Dior fins a Bulgari, passant per Sony, Tiffany's i fins hi tot Zara. Totes les marques "chic" de moda, joieria, rellotgeria, electrònica, etc... es troben a Ginza. hi pots trobar articles a preus raonables (de rebaixes) i d'altres a preus desorbitats; això sí si no ho trobes a Ginza segurament no està en tot el Japó.
Rappongi és el barri de la marxa, i realment comença a animar-se a partir de les nou de la nit, llavors tots els locals estan en plena ebullició i envien "relacions públiques" (per no dir "caça-clients" per a que la gent no "et perdis la diversió".
Per fer temps fins a l'hora forta de Rappongi hem sopat a un local especialitzat en arrebossats (tempura), especialment de porc. Tenen carn de porc amb denominació d'origen!!! Realment ha estat una gran experiència, no havia tastat mai una carn de porc arrebossada tant bona i tant tendra.
Després de prendre una Guinness a un pub anglès (per un moment semblava que estiguéssim de tornada a Europa) hem fet una passejadeta de quasi una hora fins a l'hotel via la Tokyo Tower, una rèplica de la Torre Eiffel però més petita i pintada de blanc i taronja.
24 de setembre
Avui visitarem Disneyland Tokyo. Després de l’experiència d'Osaka ens hem preparat, hem escollit un dia tranquil i que no sigui festiu. Malauradament o hem pogut controlar el temps i ens ha plogut la major part del dia.
La bona noticia del dia és que hi ha dos parcs a Disney, el Disneyland de tota la vida -que ja té 20 anys- i el DisneySea. Aquest parc solament té dos anys i totes les atraccions que té són noves de trinca!! Això és genial ja que tots hem anat a un o altre parc de la Disney i per tant ja coneixem les atraccions de Disneyland (ja que la majoria es repeteixen a tot el món), però ara tenim un parc sencer per descobrir.
A nivell d'ambientació DisneySea està a l'alçada del que s'espera d'un parc Disney, de fet per a mi personalment (he estat a Orlando però no a París) crec que és el més ben cuidat en aquest aspecte de tots els parcs que he visitat (de totes les "marques").
Les atraccions estan molt ben dissenyades i algunes sorprenen per la seva posada en escena o pels recursos que utilitzen per crear les sensacions que produeixen.
Les botigues de merchandising són el punt dèbil del parc, realment no són res de l'altre món.
La pluja juntament amb les precaucions que hem pres ens han permès que no patíssim cues i aglomeracions com les d'Osaka, fins hi tot hem pogut repetir a les atraccions que més ens han agradat.
El més peculiar que hem vist no ha estat cap atracció, ha estat les crispetes.... sí, sí heu llegit bé, a Europa en trobes de dos tipus, les salades i les dolces, doncs a Tokyo hem vist crispetes amb sabor a maduixa i a capuccino!!!! I segur que encara ens hem deixat de veure altres gustos. Si són capaços de fer això amb les crispetes us podeu imaginar el que hem arribat a veure amb el menjar, les begudes o fins i tot amb la moda! Avui he vist una noia que semblava que portés el pijama a sota de la falda. Potser s'ha dormit al matí i s'ha vestit massa ràpid, però és més probable que sigui una moda japonesa.
Un cop acabat el dia podem dir amb orgull que hem pogut amb un altre parc d'atraccions.... acabarem sent uns "parqueitors" (si ja sé que sona ridícul, però després de cada visita sempre diem com terminator: "I'll be back").
25 de setembre
El darrer dia de tots els viatges és idèntic independentment de la part del món on et trobis, bàsicament és redueix a dues coses: fer les compres d'última hora i preparar la maleta pel viatge de tornada. Bé suposo que si el viatge és a l'Àrtic la part de les compres te la pots estalviar, però ningú et salva d'haver de fer les maletes.
Tenint en compte que havíem deixat el 90% de les compres pel darrer dia, hem tingut força sort, i en un matí ens les hem ventilat quasi totes..... el que ens ha fet patir són les dues cosetes que no hem pogut trobar al matí. I quan dic patir ho dic en tots els sentits:
- Primer angoixa, quan portes més d'una hora buscant el regal que et falta comprar -i que teòricament era el més fàcil de trobar- comences a recordar totes les vegades que l'has tingut a les mans i has dit "ja ho compraré a Tokyo" i el stress comença a pujar.
- I segon pateixes el cansament físic, el viatge ha anat desgastant-nos i la fatiga comença a passar factura, cada pas es converteix en una tortura, les escales es converteixen en una escalada impossible, i arriba un moment que ja no veus tendes ni articles per comprar, només veus obstacles i comences a perdre de vista el món i solament veus el teu llit que t'està cridant des de l'hotel com una sirena.....
Finalment quan ja has acabat amb tot el que havies de fer, solament queda anar-se'n a dormir, això sí, havent preparat tots els despertadors possibles per tal de no adormir-te i perdre l'avió.
26 de setembre
Si us pensàveu que el darrer dia de viatge no hi hauria res interessant per explicar anàveu molt equivocats, aquesta matinada a les cinc menys deu minuts hem tingut un terratrèmol!!!!
L’únic que l'ha "gaudit" ha estat el David, que s'havia posat el despertador per carregar la GameBoy o el PDA de l'Eli quan el seu acabés. Jo l'he notat i m'he despertat de cop, però no he sabut que era per culpa del terratrèmol fins que no he vist les notícies, el terratrèmol m'ha despertat, però el meu cervell continuava dormint, així que he anat al lavabo a visitar al senyor TOTO (l’equivalent del nostre senyor Roca) i he tornat al llit per continuar dormint...... santa innocència.
Ara sí que això s'acaba, solament ens queda agafar l'avió i acomiadar-nos d'aquest meravellós país i recapitular una mica.... però no !! Encara han passat més coses!
A l’aeroport no m’han deixat pujar com a equipatge de mà unes Katanes de fusta i me les han fet embarcar a part (dec tenir cara de psicopata assasí). I evidentment quan hem arribat a Barcelona les Katanes no han arribat (algú ho dubtava?).
I més per acabar d’arrodonir-ho tot, el pare del David que és el que ens havia de venir a buscar s’ha confós de dia i es pensava que arribavem demà!!! Però tampoc cal dramatitzar, solament hem rertrassat l’arribada a Andorra tres horetes.
Ara sí recapitulem:
Han sigut tres setmanes intenses en les que hem après moltes coses sobre el Japó i sobre els japonesos.... tot i que comparades amb les que no sabem són una misèria, així d'aquí uns anyets podem tornar per acabar d’aprofundir els nostres coneixements.
Una de les coses que més ens ha sorprès del Japó és que -des del punt de vista del turista- sobreviure-hi no és gens car. El menjar i l'allotjament es poden trobar a preus més que raonables (a vegades més barats que a Europa fins i tot).
En canvi el que no és "essencial" per viure és caríssim, per exemple un cafè val com a mínim 250 peles, i normalment el pagues a 350 o 400.
Les begudes també són molt cares ja que a tot arreu tens aigua gratis i la majoria de vegades als restaurants el té també és gratis.
Els postres també son caríssims, un postre et pot costar el mateix que et costa la resta del dinar..... que dura és la vida dels llaminers al Japó!!!
I no parlem dels capricis! Qualsevol tonteria val una pasta!
Japó és el país més net que he visitat mai, és paradoxal però que en el país més net és on es trobin menys papereres! Suposo que la disciplina i civisme dels japonesos arriba a l'extrem de guardar-se el que han de llençar fins trobar-ne una o bé fins arribar a casa.
La seguretat ciutadana també és altíssima, de fet està quasi al nivell de la que gaudim a Andorra, i no oblidem que estem parlant d'u país de més de 120 milions d'habitants!
Generalitzant, els japonesos són gent extremadament educada, però aquesta cortesia no sempre és útil. Tant aviat poden deixar el seu lloc de treball per acompanyar-te al lloc pel que has demanat orientació com poden quedar-se plantats -molt educadament això sí- mentre intentes comunicar-te amb ells i no intentaran fer el més mínim esforç per entendre't.
Són tant educats que no s’asseuen al teu costat al metro si l'espai es just (vull creure que és per no molestar).
Tothom té mòbil i els serveis que s'ofereixen a través del GSM són de tota mena, des de informació sobre els autobusos que han de passar per la parada on et trobes fins a informació de les atraccions dels parcs d'atraccions. De fet sembla que el fet de que tothom tingui mòbil ha esdevingut un problema per la convivència. En tots els llocs públics (cafès, restaurants, trens, metro....) es demana que els telèfons estigui en mode "silenci" o fins i tot de desconnectar-los. En detalls com aquest crec que Japó és una mostra del que pot arribar a passar a Europa d'aquí no molts anys, i no totes les coses que veurem seran bones.
Per la meva part, el balanç final del viatge ha estat molt positiu. La convivència amb els companys ha sigut genial (no es que esperés que fos un desastre, però aquestes coses no es sap mai com aniran fins que es fan) i si la parella feliç, feliç, feliç com diria el Júsep està disposada a aguantar-me, podem viatjar plegat quan vulguin i a on vulguin.
Ara solament queda pair el viatge, i explicar-lo als amics i companys i repassar les fotos és el que ens ha recomanat el metge. Així que prepareu-vos per sentir anècdotes nipones com a mínim fins Nadal (bwahahaha)!!!
posted by MAN-L @ 17:37
2 comments
